Èfor de Cumes

Èfor (en llatí Ephorus, en grec antic Ἔφορος) fou un historiador grec nascut a Cumes (Cumae).

Infotaula de personaÈfor de Cumes
Biografia
Naixementc. 400 aC Modifica el valor a Wikidata
Cime Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 330 aC Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
OcupacióHistoriador i escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsòcrates Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDemòfil (historiador) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Segons Suides el seu pare era Demòfil o Antíoc. Plutarc diu que era fill de Demòfil, i com que segons Ateneu de Naucratis el fill es deia Demòfil, segurament el pare va ser Demòfil. Èfor era contemporani de Teopomp de Quios i va viure vers el 408 aC. Va morir després de la pujada al tron d'Alexandre el Gran, probablement cap al 333 aC. Va viure doncs durant el regnat de Filip II de Macedònia.

Va ser deixeble d'Isòcrates d'Atenes en retòrica, quan aquell va obrir la seva escola a Quios, i encara que primer va deixar els estudis perquè creia estar poc preparat, el seu pare l'hi va enviar per segon cop segons diu Plutarc. Per no tornar a decebre el seu pare, es va dedicar amb intensitat als estudis de l'oratòria, i va començar una carrera d'orador públic amb gran èxit, ja que ell i Teopomp van ser els millors deixebles d'Isòcrates, segons diu Sèneca. Però Isòcrates el va dissuadir, ja que va veure que aquell no era el seu camí i el va incitar a escriure la història de Grècia dels primers temps, ja que tenia una capacitat més tranquil·la que Teopomp, al que va encarregar d'escriure una història posterior, dels períodes més turbulents, segons Suides i Foci. Al final de la seva vida, segons Plutarc, va ser un dels que eren acusats de conspirar contra el rei Alexandre el Gran però va refutar els càrrecs amb èxit quan fou portat davant el rei.

ObresModifica

La més important de les seves obres, que no es conserven, va ser:

  • 1. Ἱστορίαι (Història), una història de Grècia i altres llocs en 30 llibres que començava amb el retorn dels Heràclides fins al setge de Perint per Filip de Macedònia, a l'any 341 aC. Tractava tant de la història dels grecs com de la dels bàrbars i era el primer intent d'escriure una història universal que es va fer a Grècia. Abastava un període de 750 anys, i cada un dels llibres formava un tot complet per sí mateix. Cada llibre tenia un prefaci, i, o bé Èfor o algun gramàtic posterior, va posar un títol propi a cada llibre. Se sap que el quart llibre es deia Εὐρώπη (Europa), segons diuen Estrabó, Polibi i Climent d'Alexandria. Èfor no va viure per acabar aquesta obra que va continuar seu fill Demòfil.

Entre les altres obres d'Èfor es poden citar:

  • 2. Περὶ εὑρημάτων, (sobre invents) en dos llibres, que mencionen Suides, Estrabó i Ateneu de Naucratis.
  • 3. Σύνταγμα ἐπιχώριον, que cita Plutarc, i que podria ser el títol d'un dels llibres de la història de Grècia.
  • 4. Περὶ λέξεως, mencionat per Ciceró, que podria ser també un llibre que formava part de la història de Grècia.

Suides menciona també altres obres seves: Περὶ ἀγαθῶν καὶ κακῶν, i Παραδόξων τῶν ἑκασταχοῦ Βιβλία, dels que res se sap, però podrien ser fragments o recopilacions fetes per altres historiadors de la seva obra més general.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1.Ephorus of Cumae a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 26-27