Èric Lluent
Èric Lluent (Barcelona, 1986) és un periodista i escriptor català resident a Islàndia.
 Èric Lluent a la presentació del llibre “Islàndia, l'illa del vent" a la llibreria 'La Memòria'  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1986 (37/38 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, guia turístic |
Premis | |
Graduat en Periodisme, es va formar professionalment a Ràdio Gràcia, a L'independent de Gràcia i a la cooperativa DeBarris. Com a periodista també ha col·laborat a mitjans com la SER Catalunya, Directa, La Vanguardia, eldiario.es o La Marea, ha presentat una secció sobre premsa antiga al programa 'Són 4 dies' de Ràdio 4,[1] i ha dirigit la revista digital El Faro de Reykjavík, un mitjà digital de referència per a la comunitat hispanoparlant que viu a Islàndia.[2] Ha publicat dos llibres sobre el col·lapse econòmic islandès i la posterior onada de protestes, Islàndia 2013. Crònica d'una decepció[3] i Islàndia 2014. El preu del miracle econòmic.[1]
Va començar a visitar Islàndia el 2008 quan essent cap de premsa de la Festa Major de Gràcia de Barcelona, un grup de professores d'espanyol d'Islàndia preparaven un documental sobre festes majors i, fruit de l'amistat, el van convidar a passar el Nadal. En aquell moment va començar el seu vincle amb aquest país. Més endavant, va acabar instal·lant-se i vivint a l'illa, on més enllà del seu treball com a periodista i escriptor, des del 2016 treballà com a guia turístic d'una empresa de renom a Islàndia. I des del 2020 també condueix autocars, com a guia conductor. Com a periodista freelance, col·labora habitualment amb mitjants periodístics catalans.[4][5]
L'any 2017 va guanyar el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils en la categoria d'obra inèdita.[2] L'any 2023 va publicar ‘Una mala època. Vida i guerra d'un barceloní nascut l'any 1898’, un assaig històric en què entrellaça grans fets històrics amb històries quotidianes, partint de la vida del seu besavi, Antoni Lluent.[6] I aquest mateix any també va publicar Islàndia, l’illa del vent.[7][8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Èric Lluent». Mèdia.cat. Observatori Crític dels Mitjans. Grup de Periodistes Ramon Barnils [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Miró, Quim «Èric Lluent, un periodista gracienc que guia ‘El Far de Reykjavík’ des d'Islàndia». Exterior.cat, 11-11-2020 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Islàndia 2013. Crònica d’una decepció. El periodista Èric Lluent trenca amb alguns mites de la Revolució Islandesa i ens explica com la reforma democràtica que s'hi ha dut a terme no ha estat tan esperançadora com ens han volgut fer creure. Èric Lluent exposa les contradiccions d'un canvi que no ha pogut revertir del tot el col·lapse bancari de 2008». Núvol, 05-03-2014 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Miró, Quim «Èric Lluent, un periodista gracienc que guia El Faro de Reykjavík des d’Islàndia». Grup Comunicació 21, el portal català del sector de la comunicació, 12-11-2020 [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Miró, Quim «Èric Lluent: “A Islàndia el que et fa la vida complicada és el vent». Línia Gràcia, 28-11-2023 [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Giralt Jonama, Víctor «Èric Lluent entrellaça grans fets i històries quotidianes d’un barceloní a ‘Una mala època’. L'assaig del periodista abraça un període de conflictes que va del 1898 al 1971 a partir de la vida del seu besavi, Antoni Lluent». Betevé, 20-04-2023 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Nuñez, Ivet «Èric Lluent: “Per viure a Islàndia hi ha una mena de selecció natural”. Entrevista al periodista i escriptor que presenta ‘Islàndia, l'illa del vent’, una descripció del país realista i allunyada de romanticisme». El Món, 08-12-2023 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Miró, Quim «Èric Lluent: “A Islàndia el que et fa la vida complicada és el vent”». Línia Xarxa - Línia Gràcia - Grup Comunicació 21, 28-11-2023 [Consulta: 29 abril 2024].