Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils

El Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils és un guardó que premia treballs inèdits escrits en català sobre temes econòmics, polítics, socials o culturals, sempre des del vessant del periodisme d'investigació. Des de 1986 va ser un dels Premis Octubre i era convocat per la revista El Temps. Des de 2011 va rebre el nom Ramon Barnils, en homenatge al periodista Ramon Barnils i Folguera. L'any 2009 va desaparèixer de la llista de Premis Octubre i el 2015 va ser recuperat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Infotaula d'esdevenimentPremi de periodisme d'investigació Ramon Barnils
TipusGuardó Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgrupbarnils.cat… Modifica el valor a Wikidata

A partir de 2017 consta de tres categories: obra inèdita, obra publicada i obra publicada en mitjans locals i comarcals.

GuardonatsModifica

  • 1986 - Jaume Fernández i Calvet per L'Ertzantza, policía de substitució
  • 2001 - Antoni Batista per Lladres o policies.
  • 2002 - Jordi Sebastià i Talavera per El president, les falleres, l'horta i la carretera.
  • 2003 - Marc Roma i Roger Palà per Presons adolescents.
  • 2004
  • 2005 - Josep Víctor Gay amb Manuel Azaña que estàs en el cel.
  • 2006 - Alfons Llorenç i Gadea, per Una història silenciada de la ràdio[1]
  • 2007 - desert
  • 2008 - Mario Reyes, per La València de Hitler
  • 2015 - Sandra Vicente, Gabriel Ubieto i Alba Crespo, per Els ultres prenen partit[2]
  • 2016 - Guillem Sánchez, Jesús G. Albalat i Maria Jesús Ibáñez, per El cas dels Maristes (categoria obra publicada). En obra inèdita, desert.[3]
  • 2017 - Ferran Moreno i Judit Pastor en la categoria d'obra publicada, per l'article Contractes a l'ombra. Rafa Marrassé pel treball sobre les despeses de l'empresa d'aparcaments municipals de Tarragona va guanyar en la secció d'obra publicada en mitjans locals i comarcals i a la categoria d'obra inèdita Èric Lluent i el seu reportatge Feina a canvi de llit i menjar: quan l'explotació esdevé oci.[4]
  • 2018 - Àlex Font, Natàlia Vila, Albert Cadanet i Albert Martín en la categoria d'obra publicada, per la investigació sobre la guerra econòmica contra el procés amb els temes L’Estat va treure milers de milions de dipòsits dels bancs el 2-O[5]. Pedro Javier Armengou en la categoria d'obra publicada en mitjans locals i comarcals, per Els exempleats de Caixa Sabadell, a ‘l’exili’ o al carrer (Diari de Sabadell). I en la categoria d'obra inèdita, Carles Xavier Senso, per César Orquín, un heroi sense matisos a Mauthausen.

ReferènciesModifica

  1. «6è. premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils» (en català). Grup de Periodistes Ramon Barnils, 18-08-2006.
  2. Gutiérrez, Àlex «Un article sobre ultres al futbol guanya el premi Ramon Barnils». Ara, 27-11-2015.
  3. «La investigació d'El Periódico sobre els casos de pederàstia als Maristes, guanyadora del Premi Barnils 2016» (en català). Grup de Periodistes Ramon Barnils, 13-12-2016.
  4. «Ferran Moreno, Judit Pastor, Èric Lluent i Rafa Marrasé, premis Barnils del 2017». La Vanguardia, 12-12-2017 [Consulta: 16 desembre 2020].
  5. «El Premi Ramon Barnils guardona les investigacions de l'Ara' sobre la guerra econòmica contra el procés». CCMA, 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2021].

Enllaços externsModifica