Obre el menú principal

El poble d'Èvol (estàndard: [ˈɛβul], local: [ˈeβul]) és un poble de la comuna nord-catalana d'Oleta i Èvol, de la comarca del Conflent. Fins al 1827 havia tingut comuna pròpia.

Infotaula de geografia políticaÈvol
Evol vue4.JPG
El poble d'Èvol des d'Orellà

Epònim évol
Localització
 42° 34′ 08″ N, 2° 15′ 18″ E / 42.568889°N,2.254972°E / 42.568889; 2.254972
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
ComunaOleta i Èvol
Capital de
Geografia
Banyat per Ribera d'Èvol
Altitud 778,7 m
Modifica les dades a Wikidata
Carrer típic d'Èvol

Els seus habitants són els evolencs, també coneguts pel sobrenom de cargols. Les cases, de pedra, tenen teulades de pissarra. Aquest poble pertany a l'associació[1] Els pobles més bonics de França.

EtimologiaModifica

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, manifesta en una llarga explicació[2] la seva indecisió entre dues interpretacions de l'origen del nom del poble. D'una banda, postula el nom propi germànic Ebil, en la seva versió llatinitzada, Ebulus. De l'altra, l'origen podria trobar-se en el nom de la planta évol, o matacà, que, en llatí, era també ebulus.

GeografiaModifica

El poble d'Èvol està situat[3] a 800 metres d'altitud, sobre la riba esquerra de la Ribera d'Èvol, afluent de la Tet, a les Garrotxes del Conflent. A la vora d'aquest riu, aigua amunt (més al nord), es troba també el llogaret de Tuïr d'Èvol.

HistòriaModifica

Al nord del poble hi ha les ruïnes del Castell d'Èvol, del qual només resta una torre en bon estat i trossos de les parets; va ser construït el 1260 per Guillem de So. En crear-se el vescomtat d'Èvol el 1337, el castell n'esdevingué la seu.

De resultes de la Revolució Francesa, Èvol esdevingué comuna independent. El 1827, però, fou fusionat amb el d'Oleta per crear la comune d'Oleta i Èvol.

Monuments i altres indrets d'interèsModifica

 
Sant Andreu d'Èvol

Persones il·lustresModifica

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Èvol». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica