Èvol

El poble d'Èvol (estàndard: [ˈɛβul], local: [ˈeβul]) és un poble de la comuna nord-catalana d'Oleta i Èvol, de la comarca del Conflent. Fins al 1827 havia tingut comuna pròpia.

Èvol

El poble d'Èvol des d'Orellà
Tipus	comuna de França
Epònim	évol
Localització
42° 34′ 08″ N, 2° 15′ 18″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Comuna	Oleta i Èvol
Capital de	vescomtat d'Èvol
Geografia
Banyat per	Ribera d'Èvol
Altitud	778,7 m
Dades històriques
Dissolució	1827
Organització política
Membre de	Les Plus Beaux Villages de France

Carrer típic d'Èvol

Els seus habitants són els evolencs, també coneguts pel sobrenom de cargols. Les cases, de pedra, tenen teulades de pissarra. Aquest poble pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.

Etimologia

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, manifesta en una llarga explicació la seva indecisió entre dues interpretacions de l'origen del nom del poble. D'una banda, postula el nom propi germànic Ebil, en la seva versió llatinitzada, Ebulus. De l'altra, l'origen podria trobar-se en el nom de la planta évol, o matacà, que, en llatí, era també ebulus.

Geografia

El poble d'Èvol està situat a 800 metres d'altitud, sobre la riba esquerra de la Ribera d'Èvol, afluent de la Tet, a les Garrotxes del Conflent. A la vora d'aquest riu, aigua amunt (més al nord), es troba també el llogaret de Tuïr d'Èvol.

Història

Al nord del poble hi ha les ruïnes del Castell d'Èvol, del qual només resta una torre en bon estat i trossos de les parets; va ser construït el 1260 per Guillem de So. En crear-se el vescomtat d'Èvol el 1337, el castell n'esdevingué la seu.

Amb la Pau dels Pirineus (1659), la Monarquia Hispànica el va cedí a la francesa, amb la resta del Rosselló i part de la Cerdanya.

De resultes de la Revolució Francesa, Èvol esdevingué comuna independent. El 1827, però, fou fusionat amb el d'Oleta per crear la comune d'Oleta i Èvol.

Monuments i altres indrets d'interès

Sant Andreu d'Èvol

• Església de Sant Andreu, edifici del segle xi, modificat al XVIII i declarat monument històric francès el 1943
• Capella de Sant Esteve, del segle xiv reconstruïda al XVIII (42° 34′ 20.71″ N, 2° 15′ 12.64″ E)
• Ruïnes del castell d'Èvol, del segle xiii, declarat monument històric francès el 1982
• Museu de les Arts i Tradicions Populars
• Cabinet literari de Ludovic Massé

Persones il·lustres

• Ludovic Massé (1900-1982), escriptor

Bibliografia

• Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Èvol». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• Èvol a la plana de Les plus beaux villages de France Arxivat 2008-09-29 a Wayback Machine. (francès)
• Història d'Èvol i el vescomtat del Conflent i el Capcir a la Histoire du Roussillon (francès)
• Oleta a la Histoire du Roussillon (francès)