Émile Boutroux
Émile Boutroux (Montrouge, 28 de juliol de 1845 - París, 22 de novembre de 1921) va ser un filòsof francès.
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Étienne Émile Marie Boutroux ![]() 28 juliol 1845 ![]() Montrouge (França) ![]() | ||||
Mort | 22 novembre 1921 ![]() París ![]() | ||||
Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 16 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 32″ E / 48.8368369°N,2.325625°E ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | École Normale Supérieure Universitat de Heidelberg Lycée Henri-IV ![]() | ||||
Tesi acadèmica | De la contingence des lois de la nature (1874 ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Filosofia de la religió, filosofia de la ciència, història de la filosofia i activitat traductora ![]() | ||||
Ocupació | filòsof, historiador, professor d'universitat, historiador de la filosofia ![]() | ||||
Ocupador | Universitat de París ![]() | ||||
Membre de | |||||
Professors | Félix Ravaisson-Mollien i Jules Lachelier ![]() | ||||
Alumnes | Henri Bergson ![]() | ||||
Obra | |||||
Estudiant doctoral | Émile Durkheim i Abel Rey ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | Aline Boutroux (née Poincaré) ![]() | ||||
Fills | Pierre Boutroux ![]() | ||||
Germans | Léon Boutroux ![]() | ||||
Premis | |||||
![]() ![]() |
Vida i Obra
modificaBoutroux va estudiar, a partir de 1866 a l'École normale supérieure. Després de graduar-se, va continuar estudis fins al 1870 a la universitat de Heidelberg on va rebre la influència de Félix Ravaisson-Mollien.[1] El 1874 va obtenir el doctorat a la universitat de París, defensant que les lleis de la natura tenien més contingencies de les que els científics de la seva època estaven disposats a admetre.[2]
El 1876 es va casar a Nancy amb Aline Poincaré, germana del gran matemàtic francès Henri Poincaré; aquest fet el va inclinar en certa manera de la filosofia a la filosofia de la ciència. La seva amistat amb el matemàtic va influenciar la seva obra posterior.[3]
De 1877 a 1887 va ser professor a l'École normale supérieure i, a partir de 1887, catedràtic d'història de la filosofia moderna de La Sorbona.[4] Les seves relacions amb els germans Jules i Paul Tannery, també van fer que s'interessés sobre la contingència de procés històric.[5]
Boutroux és considerat el renovador de la filosofia francesa de finals del segle xix, perquè, institucionalment, es troba en el centre de les xarxes administratives d'ensenyament de la filosofia a França.[6]
Referències
modifica- ↑ Capeillères, 1998, p. 407.
- ↑ Guitton, 1968, p. 92.
- ↑ Guitton, 1968, p. 92-93.
- ↑ Capeillères, 1998, p. 426.
- ↑ Guitton, 1968, p. 93.
- ↑ Capeillères, 1998, p. 408-409.
Bibliografia
modifica- Guitton, Jean. Regards sur la pensée française, 1870-1940, leçons de captivité (en (francès)). Beauchesne, 1968.
- Capeillères, Fabien «Généalogie d'un néokantisme français à propos d'Émile Boutroux» (en (francès)). Revue de Métaphysique et de Morale, Num. 3, 1998, pàg. 405-442. ISSN: 0035-1571.
Enllaços externs
modifica- «Émile BOUTROUX». Acadèmie française. [Consulta: 13 maig 2018].