Émile Boutroux (Montrouge, 28 de juliol de 1845 modifica París, 22 de novembre de 1921 modifica) va ser un filòsof francès.

Infotaula de personaÉmile Boutroux
Émile Boutroux.jpg
modifica
Biografia
Naixement(fr) Étienne Émile Marie Boutroux modifica
28 juliol 1845 modifica
Montrouge (França) modifica
Mort22 novembre 1921 modifica (76 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse, Div. 16 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 32″ E / 48.8368369°N,2.325625°E / 48.8368369; 2.325625 modifica
Seat 32 of the Académie française (en) Tradueix
modifica
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Universitat de Heidelberg
Lycée Henri-IV modifica
Activitat
Tesi doctoralDe la contingence des lois de la nature  (1874 modifica)
Camp de treballFilosofia de la religió modifica
OcupacióFilòsof, professor d'universitat, historiador i historiador de la filosofia modifica
OcupadorUniversitat de París modifica
ProfessorsFélix Ravaisson-Mollien i Jules Lachelier modifica
AlumnesHenri Bergson modifica
Obra
Estudiant doctoralÉmile Durkheim modifica
Família
CònjugeAline Boutroux (en) Tradueix modifica
FillsPierre Boutroux modifica
Premis

Vida i ObraModifica

Boutroux va estudiar, a partir de 1866 a l'École normale supérieure. Després de graduar-se, va continuar estudis fins al 1870 a la universitat de Heidelberg on va rebre la influència de Félix Ravaisson-Mollien.[1] El 1874 va obtenir el doctorat a la universitat de París, defensant que les lleis de la natura tenien més contingencies de les que els científics de la seva època estaven disposats a admetre.[2]

El 1876 es va casar a Nancy amb Aline Poincaré, germana del gran matemàtic francès Henri Poincaré; aquest fet el va inclinar en certa manera de la filosofia a la filosofia de la ciència. La seva amistat amb el matemàtic va influenciar la seva obra posterior.[3]

De 1877 a 1887 va ser professor a l'École normale supérieure i, a partir de 1887, catedràtic d'història de la filosofia moderna de La Sorbona.[4] Les seves relacions amb els germans Jules i Paul Tannery, també van fer que s'interessés sobre la contingència de procés històric.[5]

Boutroux és considerat el renovador de la filosofia francesa de finals del segle XIX, perquè, institucionalment, es troba en el centre de les xarxes administratives d'ensenyament de la filosofia a França.[6]

ReferènciesModifica

  1. Capeillères, 1998, p. 407.
  2. Guitton, 1968, p. 92.
  3. Guitton, 1968, p. 92-93.
  4. Capeillères, 1998, p. 426.
  5. Guitton, 1968, p. 93.
  6. Capeillères, 1998, p. 408-409.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Boutroux