Obre el menú principal

Vida i ObraModifica

Boutroux va estudiar, a partir de 1866 a l'École normale supérieure. Després de graduar-se, va continuar estudis fins al 1870 a la universitat de Heidelberg on va rebre la influència de Félix Ravaisson-Mollien.[1] El 1874 va obtenir el doctorat a la universitat de París, defensant que les lleis de la natura tenien més contingencies de les que els científics de la seva època estaven disposats a admetre.[2]

El 1876 es va casar a Nancy amb Aline Poincaré, germana del gran matemàtic francès Henri Poincaré; aquest fet el va inclinar en certa manera de la filosofia a la filosofia de la ciència. La seva amistat amb el matemàtic va influenciar la seva obra posterior.[3]

De 1877 a 1887 va ser professor a l'École normale supérieure i, a partir de 1887, catedràtic d'història de la filosofia moderna de La Sorbona.[4] Les seves relacions amb els germans Jules i Paul Tannery, també van fer que s'interessés sobre la contingència de procés històric.[5]

Boutroux és considerat el renovador de la filosofia francesa de finals del segle XIX, perquè, institucionalment, es troba en el centre de les xarxes administratives d'ensenyament de la filosofia a França.[6]

ReferènciesModifica

  1. Capeillères, 1998, p. 407.
  2. Guitton, 1968, p. 92.
  3. Guitton, 1968, p. 92-93.
  4. Capeillères, 1998, p. 426.
  5. Guitton, 1968, p. 93.
  6. Capeillères, 1998, p. 408-409.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Boutroux