L'Òpera de Sydney (Sydney Opera House en anglès) és un edifici situat al port de Sydney, Austràlia. Fou dissenyat pel danès Jorn Utzon, i s'inaugurà el 20 d'octubre de l'any 1973, convertint-se en una icona de la ciutat, i en un dels edificis més representatius de l'arquitectura del segle XX. L'any 2007 fou guardonat amb el títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1] Va participar en el concurs de les Set noves meravelles del món.

Infotaula d'edifici
Òpera de Sydney
Sydney Opera House Sails.jpg
Òpera de Sydney
Dades
TipusTeatre d'òpera
ArquitecteJorn Utzon
Empresa constructoraLendlease Group (en) Tradueix
Enginyer estructuralArup (en) Tradueix
Creació1957
Data de finalització1973
Obertura20 octubre 1973
Característiques
Estil arquitectònicOrganicisme
MaterialFormigó armat, vidre, ceràmica i acer
Construccióamb materials industrials
Superfície3,82965264 ha
Patrimoni de la Humanitat: 5,8 ha
zona tampó: 438,1 ha
Altitud15 m
Ubicació geogràfica
EstatAustràlia
Estat federatNova Gal·les del Sud
ZonaCity of Sydney (en) Tradueix
Localització2 Circular Quay East, Sydney NSW
 33° 51′ 25″ S, 151° 12′ 54″ E / 33.857058°S,151.214897°E / -33.857058; 151.214897
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Àsia-Oceania
Data2007 (31a Sessió), Criteris PH: (i)
Identificador166rev
Inventari del patrimoni Nacional d'Austràlia
Data12 juliol 2005
Identificador105738
Listed on the Register of the National Estate (en) Tradueix
Data21 octubre 1980
Data de finalització2007
Royal Australian Institute of Architects register (en) Tradueix
Heritage Act - State Heritage Register (en) Tradueix
Identificador1685
National Trust of Australia register (en) Tradueix
Local Environmental Plan (en) Tradueix
Plànol
Sydney Opera House - Dec 2008.jpg
Activitat
Propietat deGovernment of New South Wales (en) Tradueix
Capacitat5.738
Nombre de visitants per any7.000.000
Lloc webLloc web
Twitter: SydOperaHouse
Modifica les dades a Wikidata

L'edifici està col·locat damunt d'una plataforma, que no només serveix per guaitar la resta de la ciutat des d'una perspectiva més elevada sinó que la seva massa pètria fa la funció de podi. L'edifici puja per aquest eix vertical que connecta els dos plans en què es mou l'home, cel i terra com a coordenades espacials, i aixeca el cap sobre la resta d'edificis amb el bust heroic d'un atleta triomfant. El terra deixa de pesar per convertir-se en un balcó sobre la ciutat i la immensitat del mar. En haver de pujar unes escales per arribar fins a la sala d'on emanen les paraules dels compositors ens adonem d'aquesta sensació d'aproximació al que és sagrat, abandonant el nivell inferior d'arribada per ascendir al del teatre. El "passeig arquitectònic" no només serveix aquí per descobrir l'entorn i interioritzar-lo, sinó que a més dignifica l'activitat que es pretén realitzar.

Interior de la sala gran, dedicada a concerts simfònics

A l'interior podem trobar gran quantitat d'espais diferents, tots ells connectats uns amb els altres, de forma que abans d'arribar a les dues grans sales, hom passeja per tot un seguit de salons amb vistes on poder socialitzar amb la resta d'espectadors. S'entén el teatre no només com la funció en si, sinó que també com un esdeveniment social que cal comentar. Cal dir que les difícils i complicades solucions estructurals van disparar el cost del projecte, provocant quasi la fallida del govern de Nova Gal·les del Sud. De fet tot el llarg procés de construcció (16 anys), va tenir nombrosos enfrontaments entre representants polítics i arquitecte. Aquest acabà per dimitir de la direcció del projecte.

Al Palau s'hi fan gran quantitat de representacions teatrals i de dansa, a més de ser la seu de l'Òpera d'Austràlia, de la Companyia teatral de Sydney i de l'Orquestra simfònica de Sydney

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera de Sydney