Òxid de cesi
L'òxid de cesi és un compost inorgànic format per cesi i oxigen. El Cs 2 O forma cristalls hexagonals de color groc-taronja. L'òxid és de colors brillants.[1]
Substància química | compost químic |
---|---|
Massa molecular | 281,805818 uma |
Estructura química | |
Fórmula química | Cs₂O |
SMILES canònic |
Model 2D [O-2].[Cs+].[Cs+] |
Identificador InChI | Model 3D |
![]() |
Preparació i reaccionsModifica
Per formar òxid de cesi mesclam cesi amb oxigen però una petita part d'aquest no reacciona.
També s'obté escalfant suaument la reacció de nitrat de cesi i azida de cesi.
El magnesi elemental redueix l'òxid de cesi a cesi elemental, formant òxid de magnesi com un producte secundari.
UsosModifica
L'òxid de cesi s'utilitza en fotocàtodes per detectar senyals infrarojos en dispositius com ara els intensificadors d'imatge, fotodíodes, fotomultiplicadors i tubs de càmera de televisió.[2]
L.R.Koller va descriure la primera superfície fotoemissora moderna durant 1929-30 com una capa d'òxid de cesi en una capa de plata.[3] És un bon emissor d'electrons; però, la seva alta pressió de vapor limita la seva utilitat.[4]
CaracterístiquesModifica
A temperatura ambient és un sòlid de color groc-taronja. El seu punt de fusió és a 490 ºC i quan rep calor torna negre. Cristal·litza amb contrast amb els altres òxids de metall alcalí té una estructura hexagonal.
ReferènciesModifica
- ↑ Lide, 2006, p. 451, 514.
- ↑ Infrared detectors and emitters : materials and devices. Kluwer Academic, 2001-01-01. ISBN 9780792372066.
- ↑ Multielement detection systems for spectrochemical analysis. Wiley, 1990. ISBN 9780471819745.
- ↑ (Punit), Boolchand, P.. Insulating and semiconducting glasses. World Scientific, 2000. ISBN 9789810236731.
BibliografiaModifica
- Greenwood, Norman N; Earnshaw, Alan. Chemistry of the Elements (en anglès). Pergamon Press, 1984. ISBN 0-08-022057-6.
- Lide, David R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (87th ed.) (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2006. ISBN 0-8493-0487-3.