Su (kana)

Su
	;
Caràcter	す (hiragana) ; Unicode: 3059; ; ス (katakana) ; Unicode: 30B9; ; ｽ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF7D; ; ㋜ (katakana) ; Unicode: 32DC;
Tipus	caràcter hiragana
Part de	hiragana, gojūon i kana

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters す (hiragana) i ス (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la tretzena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre し i せ; i el 47è i últim en el poema iroha, després de せ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[3]

El caràcter さ prové del kanji 寸, mentre que ス prové de 須. Poden dur l'accent dakuten: ず, ズ.

Romanització modifica

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

す, ス es romanitzen com a «su»
ず, ズ es romanitzen com a «zu».

Escriptura modifica

	El caràcter す s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal. Traç vertical que talla el primer traç, forma un bucle a l'esquerra i al final es corba cap a l'esquerra.
	El caràcter ス s'escriu amb dos traços: Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter フ. Traç diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions modifica

Sistema Braille:^[5]

●●
－●
－●

Alfabet fonètic: 「すずめのス」 (»el su de suzume», on suzume significa pardal)
Codi Morse: －－－・－^[6]

Referències modifica

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia modifica

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Su

Caràcter	す (hiragana) Unicode: 3059 ス (katakana) Unicode: 30B9 ｽ (kana d'ample meitat) Unicode: FF7D ㋜ (katakana) Unicode: 32DC
Tipus	caràcter hiragana
Part de	hiragana, gojūon i kana