Su (kana)

(S'ha redirigit des de: )

En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters (hiragana) i (katakana)[2] són dues mores o kanes que ocupen la tretzena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre i ; i el 47è i últim en el poema iroha, després de . En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]

Infotaula de grafemaSu

Modifica el valor a Wikidata
Caràcterす (hiragana)
Unicode: 3059

ス (katakana)
Unicode: 30B9

ス (kana d'ample meitat)
Unicode: FF7D

㋜ (katakana)
Unicode: 32DC
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscaràcter hiragana Modifica el valor a Wikidata
Part dehiragana, gojūon i kana Modifica el valor a Wikidata

El caràcter さ prové del kanji 寸, mentre que ス prové de 須. Poden dur l'accent dakuten: ず, ズ.

Romanització

modifica

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

  • す, ス es romanitzen com a «su»
  • ず, ズ es romanitzen com a «zu».

Escriptura

modifica
  El caràcter す s'escriu amb dos traços:
  1. Traç horitzontal.
  2. Traç vertical que talla el primer traç, forma un bucle a l'esquerra i al final es corba cap a l'esquerra.
  El caràcter ス s'escriu amb dos traços:
  1. Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter .
  2. Traç diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions

modifica
●●
-●
-●

Referències

modifica
  1. «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1. 
  3. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
  5. «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
  6. Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

modifica