NIN (cuneïforme)
NIN (𒊩𒌆) és una paraula sumèria (pronunciació accàdia del signe EREŠ) que pot designar una «reina» o «sacerdotessa», i és sovint traduïda com «senyora». Altres traduccions són «ama», «propietària» i «dama».[1]
A moltes deesses se les anomena amb l'apel·latiu NIN, com DNIN.GAL (𒀭𒊩𒌆𒃲) «gran dama» o «gran senyora», DÉ.NIN.GAL (𒀭𒂍𒊩𒌆𒃲) «senyora del gran temple», DEREŠ.KI.GAL (𒀭𒊩𒆠𒃲) «gran dama sota terra», o DNIN.TI (𒊩𒌆𒋾) «senyora de la vida».
La forma composta NIN.DINGIR (𒊩𒌆𒀭) (en accadi, entu), «dama divina» o «senyora de (un) déu», es refereix a una sacerdotessa.
Escriptura
modificaEl signe NIN es va originar per la lligadura dels signes cuneïformes MUNUS (𒊩) «dona» i TÚG (𒌆); el signe NIN es va escriure com MUNUS.TÚG (𒊩𒌆) en cuneïforme arcaic i al Codi d'Hammurabi. D'altra banda, s'escriu MUNUS.KA (𒊩𒅗) en cuneïforme assiri. MUNUS.KU = NIN9 (𒊩𒆪) té la lectura de «germana».
-
Signe bàsic cuneïforme MUNUS (dona) -
Signe bàsic cuneïforme TÚG (sil·làbic ku)
NIN a l'Epopeia de Guilgameix
modificaNinsun (DNIN.SÚN, 𒀭𒊩𒌆𒄢), com a mare de Guilgameix a l'Epopeia de Guilgameix (versió estàndard babilònica), apareix en 5 dels 12 capítols (tauletes I, II, III, IV, XII). L'altre personatge que fa servir «NIN» és el déu Ninurta (DNIN.URTA, 𒀭𒊩𒌆𒅁) que apareix a la tauleta I i en especialment en el mite del Diluvi de la tauleta XI.
Dels 51 usos que es fa del cuneïforme NIN, la utilització principal és per a la paraula acadia eninna; («NIN» com a E-NIN-NA, però també amb altres variants). Eninna és l'adverbi «ara», però també és utilitzat com a conjunció o com una forma de transició.
Hi ha dos usos de «NIN» com a paraula utilitzada per «germana» (de l'accadi ahātu), per exemple, a la Tauleta 8 (El duel d'Enkidu), línia 38: «Que els germans van de dol per tu com germanes».
Referències
modifica- ↑ J. A. Halloran, Lexicon en Sumerian.org, en En Bulletin of the School of Oriental and African Studies ISBN 0978642902 (anglès)
Bibliografia
modifica- Parpola, Simo; Luuko, Mikko; Fabritius, Kalle. The Standard Babylonian, Epic of Gilgamesh (en anglès). 1. The Neo-Assyrian Text Corpus Project, 1997. ISBN 951-45-7760-4.