El 443 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 311 ab urbe condita. La denominació 443 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre443 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià443 aC (cdxliii aC)
Islàmic1097 aH – 1096 aH
Xinès2254 – 2255
Hebreu3318 – 3319
Calendaris hindús-387 – -386 (Vikram Samvat)
2659 – 2660 (Kali Yuga)
Persa1064 BP – 1063 BP
Armeni-
Rúnic-192
Ab urbe condita311
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
470 aC 460 aC 450 aC - 440 aC - 430 aC 420 aC 410 aC
Anys
446 aC 445 aC 444 aC - 443 aC - 442 aC 441 aC 440 aC

Esdeveniments modifica

  • Aquell any van ser elegits cònsols Marc Gegani Macerí i Titus Quinti Capitolí Barbat.
  • Durant aquest any es va establir a Roma per primera vegada la magistratura dels censors, funció que abans tenien els cònsols. Mentre Marc Gegani feia la guerra contra Ardea, Capitolí va fer de mediador entre plebeus i patricis i es va guanyar les simpaties de tots.[2] Hi havia dos censors, un de patrici i un de plebeu. El càrrec devia aparèixer perquè els cònsols per la seva funció de caps de l'exèrcit, marxaven de Roma amb freqüència, i no podien realitzar els censos, que exigien la presència en el lloc.[3]
  • Construcció de l'Odèon de Pèricles a Atenes.[4]
  • Fundació de la ciutat de Túrios. Els colons es van establir primer al lloc de l'antiga Síbaris, però al cap de poc es van traslladar, seguint les instruccions d'un oracle, a un lloc no gaire llunyà, on hi havia una font anomenada Túria de la que la ciutat va prendre el nom, segons Diodor de Sicília.[5]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 8, 5-9
  3. Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, IV, 1, 3
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Pèricles, VI, 13
  5. Smith, William «Thurii» (en anglès). Dictionary of Greek and Roman Geography, vol.2, 1854, pàg. 1194.