Viquipèdia

AK-74

El fusell d'assalt AK-74 és una versió modernitzada de l' AKM, que va ser desenvolupat el 1974 i és de calibre 5,45 mm, menor que el del seu predecessor. La seva producció en sèrie va començar aquest mateix any. Les sigles AK-74 signifiquen "Fusil Automàtic Kalashnikov Model 1974" (автомат Калашникова модель девятнадцать семьдесят четыре, "avtomat Kalashnikova model' devyatnadtsat' sem'desyat chetyre" en rus).

Infotaula d'armaAK-74
Tipusmodel d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveiDes de 1978 Modifica el valor a Wikidata
Guerresguerra afgano-soviètica i Guerra civil siriana Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
DissenyadorMikhaïl Kalàixnikov Modifica el valor a Wikidata
FabricantIzhmash Modifica el valor a Wikidata
Quantitat5.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Munició5.45×39mm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Disseny modifica

L'AK-74 té altres diferències de l'AKM, la més notable és el compensador allargat que redueix la desviació de les bales durant el foc automàtic. A l'AK-74M La culata, el guardamans, el pistolet i el carregador són de plàstic negre, en canvi l'AK-74N té el guardamans, el pistolet i la culata de fusta; a més el carregador porta reforços metàl·lics i té un color vermellós. Tots dos carregadors són intercanviables tant el 6L20 com el 6L23.

En la primera aparició, es va assumir que l'AK-74 seria una versió de producció limitada per equipar a les Forces Especials. En realitat, la Unió Soviètica anava produir massivament aquest fusell per reemplaçar en massa el seu inventaire de fusells AKM.

Com els seus parents, l'AK-47 i l'AKM, l'AK-74 és un fusell d'assalt amb foc selectiu, un carregador amb capacitat de 30 cartutxos fet amb poliamida semitranslúcida, un sistema de gas de pistó rígid i forrellat rotatiu. Hi ha dues versions de l'AKS-74: la de la infanteria motoritzada i la versió per als paracaigudistes . També s'han desenvolupat versions tant per a l' Exèrcit Rus, com per a la seva policia i unitats especials com l'FSB, l'OMON i algunes agències antiterroristes.

Quan els Estats Units van adoptar el M16 a mitjans de la dècada de 1960, aquest va cridar l'atenció dels soviètics, que immediatament van començar a desenvolupar la seva pròpia versió, amb el cartutx 5,45 x 39. Tot i el seu menor calibre i pes, és tan letal com el 7,62 x 39. Això és degut a una major velocitat i al diàmetre menor de la bala en si, de dubtosa legalitat internacional, i que provoca danys agreujats. Això es va veure a la Guerra de l'Afganistan (1978-1992), on el mujahidí la va anomenar "bala enverinada" ja que les ferides que produïa eren tan doloroses, que pensaven que en efecte estaven enverinades. En no dependre de més potència i amb el fre de boca millorat, s'aconsegueix que l'AK-74 tingui una reculada molt manejable. El defecte d'aquest cartutx, a més que és més complex i, per tant, més car de produir, és que la seva relació longitud-pes és pitjor que la del 5,56 x 45 OTAN, cosa que ho fa menys precís. Tot i que a la distància per a la qual es va dissenyar l'arma, funciona bé.

El calaix de mecanismes està fet amb xapa d'acer estampada, essent un préstec de l'AKM.

L'AK-74 té altres característiques que el distingeixen de l'AKM, especialment el distintiu fre de boca. Aquest redueix dràsticament el ja suau retrocés i l'elevació del canó de l'AKM, però té el desavantatge d'augmentar el soroll i la fogonada. Les versions actuals de l'AK-74 vénen equipades amb un riel al costat esquerre del calaix de mecanismes, que permeten instal·lar mires telescòpiques o nocturnes, això permet alhora que tant les mires òptiques com les mecàniques no es destorbin entre si i així i tot es mantingui la precisió; actualment també es fabriquen carregadors de gran capacitat per a l'AK-74.

Variants modifica

  • AK-74M
  • AK-74N
  • AKS-74
  • RPK-74
  • AKS-74U
  • AK-101
  • AK-102
  • AK-103
  • AK-104
  • AK-105
  • Puşcă Automată model 1986

Galeria modifica

  •  
    Un AKS-74.
  •  
    Un AKS-74U.
  •  
    Un AK-74M amb GP-30.
  •  
    Un AK-101 de calibre 5,56 mm.
  •  
    Un AK-105.

Usuaris modifica

Actuals modifica

Anteriors modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Krinkov: The definite origin». www.thefirearmblog.com, 18-01-2016. Arxivat de l'original el 5 de desembre de 2016. [Consulta: 30 novembre 2016].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Jones, Richard D. Jane's Infantry Weapons 2009/2010. 35th. Coulsdon, Reino Unido: Jane's Information Group, 27 de gener de 2009. ISBN 978-0-7106-2869-5. 
  3. ↑ Suleymanov, Rashad. «Azerbaijan starts serial production of AK-74M assault rifles basing on Russian license». en.apa.az, 07-07-2011. Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  4. ↑ «Azerbaijan begins AK-74M production». www.upi.com, 12-07-2011. Arxivat de l'original el 12 de juliol de 2011. [Consulta: 21 maig 2013].
  5. ↑ «Azerbaijan starts production of Kalashnikovs». news.az, 07-07-2011. Arxivat de l'original el 18 de març de 2012. [Consulta: 21 maig 2013].
  6. ↑ Scarlata, Paul «The military rifle cartridges of Burma/Myanmar». Shotgun News, mayo 2012 [Consulta: 27 novembre 2018].
  7. ↑ «Arsenal Co Kazanlak 5.45 mm assault rifle AR-M1 (Bulgaria), Sub-machine guns». articles.janes.com. Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
  8. ↑ Small Arms Survey. «Armed Violence in Burundi: Conflict and Post-Conflict Bujumbura». A: The Small Arms Survey 2007: Guns and the City. Cambridge University Press, 2007, p. 204. ISBN 978-0-521-88039-8. 
  9. ↑ Jenzen-Jones, N.R. «The 100-Series Kalashnikovs: A Primer». Small Arms Review, 16, 3, setiembre 2012 [Consulta: 6 març 2019].
  10. ↑ US Department of Defense. «AK-74 Assault Rifle». A: North Korea Country Handbook 1997, Appendix A: Equipment Recognition, p. A-75. 
  11. ↑ «North Korean Small Arms (Democratic People's Republic of Korea)». Small Arms Review, 16, 2, junio 2012. Arxivat de l'original el 2019-02-02 [Consulta: 3 febrer 2019].
  12. ↑ Iannamico, Frank. «DPRK's AKs: Inside the Shadowy World of North Korean AK Rifles». www.tactical-life.com, 11-09-2018.
  13. ↑ Anders, Holger. Identifier les sources d'approvisionnement: Les munitions de petit calibre en Côte d'Ivoire (en francés). Small Arms Survey i Operación de las Naciones Unidas en Costa de Marfil, junio de 2014, p. 15. ISBN 978-2-940-548-05-7.  Arxivat 2018-10-09 a Wayback Machine.
  14. ↑ Jenzen-Jones, N.R. «Bulgarian AR-M9 & AR-M9F rifles supplied by UAE to allied forces». armamentresearch.com, 31-01-2016.
  15. ↑ Berman, Eric G. Beyond Blue Helmets: Promoting Weapons and Ammunition Management in Non-UN Peace Operations. Small Arms Survey/MPOME, marzo de 2019, p. 43.  Arxivat 2021-03-02 a Wayback Machine.
  16. ↑ McManners, Hugh. Ultimate Special Forces. Nova York: DK Publishing, Inc, 2003. ISBN 0-7894-9973-8. 
  17. ↑ «Kalashnikov AK-74, AKS-74 and AK-74M assault rifles (USSR/Russia)». world.guns.ru. Arxivat de l'original el 14 de setiembre de 2010. [Consulta: 16 novembre 2014].
  18. ↑ «Cavim inicia entrega de fusiles de asalto Kalashnikov AK-103 a la Fuerza Armada de Venezuela». www.infodefensa.com, 03-06-2013. Arxivat de l'original el 16 d'abril de 2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
  19. ↑ «Автомат (штурмовая винтовка) серии MPi-K / MPi-AK» (en ruso). weaponland.ru. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2017. [Consulta: 20 febrer 2017].
  20. ↑ Small Arms Survey. «Half a Billion and Still Counting: Global Firearms Stockpiles». A: Small Arms Survey 2011: Profiling the Problem. Oxford University Press, 2015, p. 75.  Arxivat 2018-08-20 a Wayback Machine.
  21. ↑ SALW Guide: Croatia, Country report. Centro Internacional de Bonn para Estudios de Conflictos. 
  22. ↑ Marchington, James. The Encyclopedia of Handheld Weapons. Miami: Lewis International, 2004. ISBN 1-930983-14-X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: AK-74
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=AK-74&oldid=33001752»