El fusell d'assalt és un fusell dissenyat per al combat amb capacitat de foc selectiu (capaç de disparar en mode automàtic o semiautomàtic).[1][2][3][4] Els fusells d'assalt són l'arma d'infanteria estàndard en la majoria dels exèrcits moderns, i han reemplaçat gairebé completament els fusells tradicionals, més grans i potents, com el rifle M14 nord-americà, el FN FAL belga i el Heckler & Koch G3 alemany. Com a exemples de fusells d'assalt hi ha el fusell M16 i la carrabina M4 nord-americans, l'AK-47 soviètic, el G36 alemany, el Steyr AUG austríac, el FAMAS francès, o el CETME espanyol.

Infotaula d'armaFusell d'assalt
L'M16 estatunidenc va entrar en servei el 1964. Fa servir cartutxos 5,56 x 45 mm OTAN Modifica el valor a Wikidata
Tipusfusell i arma de foc selectiu Modifica el valor a Wikidata
L'AK-47 soviètic va entrar en servei el 1949. Fa servir cartutxos 7,62 × 39 mm.
L'Sturmgewehr 44 alemany va entrar en servei el 1944. Feia servir munició 7,92 x 33 mm.

Origen del terme

modifica
 
Un M16A31

El terme fusell d'assalt generalment s'atribueix a Adolf Hitler, qui va fer servir la paraula alemanya Sturmgewehr (que es tradueix com a "rifle d'assalt"") com el nou nom de la MP 43 (Maschinenpistole), posteriorment conegut com l'Sturmgewehr 44.[5][6][7][8][9][10][11][12] La propaganda aliada va suggerir que el nom va ser elegit amb fins propagandístics, però l'objectiu principal era diferenciar la Sturmgewehr de les metralladores alemanyes com la MP 40.[13]

S'ha suggerit, però, que la Heereswaffenamt va ser la responsable del nom Sturmgewehr, i Hitler no va tenir cap aportació a més de signar l'ordre de producció.[14][13] A més, Hitler inicialment es va oposar a la idea d'un nou rifle d'infanteria, ja que Alemanya no tenia la capacitat industrial per reemplaçar els 12 milions de rifles Karabiner 98k que ja estaven en servei, i només en va canviar d'opinió una vegada que el va veure de primera mà.[15]

El StG 44 generalment es considera el primer rifle militar de foc selectiu en popularitzar el concepte de rifle d'assalt.[5][6] Avui en dia, el terme "fusell d'assalt" s'utilitza per definir les armes de foc que comparteixen les mateixes característiques bàsiques que el StG 44.[5][6]

Història

modifica

Des de començaments del segle xx es va experimentar amb munició intermèdia i dissenys de fusells semiautomàtics o automàtics com a mitjans per augmentar la potència de foc de l'infant. Entre ells, es destacarien:

Altres models suïssos, danesos, alemanys i italians van xocar fins a la Segona Guerra Mundial amb diferents obstacles que van impedir la seva adopció. Entre ells, podríem citar:

  • El desig de mantenir una munició comuna amb la metralladora de secció.
  • La intenció de mantenir un abast equivalent al de la metralladora de secció. De fet, era la supervivència d'un concepte previ de descàrrega concentrada de fuselleria, ja extint per la maduració de les metralladores. Al final de la 1a G.M. ja se sabia que l'infant, fent servir un fusell de mires obertes, tenia un abast efectiu de 400 metres per a foc apuntat.
  • La prevenció al fet que els infants fessin un ús excessiu de munició, "abusant" de l'ús de foc automàtic. Aquesta objecció se solucionaria amb la millora de la cadena logística dels exèrcits que van adoptar el fusell d'assalt, guanyant a canvi els beneficis d'un volum més gran de foc i de munició implicada per l'infant (passant dels 70 trets a la 2a G.M. a 180-240 a la dècada dels 70).

Amb tot, la munició intermèdia presentava avantatges teòrics tan importants que els experiments es van seguir succeint fins a la ràpida successió de generacions d'armes que portarien al Sturmgewehr 44.

Sturmgewehr 44, el primer fusell d'assalt operatiu

modifica

Els alemanys van ser els primers a ser pioners en el concepte de fusell d'assalt durant la Segona Guerra Mundial, segons una investigació que va mostrar que la majoria dels tirotejos ocorren dins dels 400 m i que els rifles contemporanis van ser superats per a la majoria dels combats amb armes petites.[17][6][7][18][19][20] Aviat desenvolupen un fusell de potència intermèdia de foc selecte que combinava la potència de foc d'una metralladora amb l'abast i la precisió d'un rifle.[17][6][7][18][19][20]

El terme fusell d'assalt és una traducció de la paraula alemanya Sturmgewehr (literalment "fusell d'assalt",), terme que va ser encunyat per Adolf Hitler[21] per referir-se a l'arma primer coneguda com a Maschinenpistole 43 (Mp 43), que va ser rebatejada com Sturmgewehr 44 (StG 44) generalment considerada com el primer fusell d'assalt a entrar en servei, que va servir per popularitzar el concepte. La traducció del nom d'aquest primer fusell d'assalt va servir per definir la classe d'armes que vindrien després d'aquesta amb característiques semblants. En una definició estricta, perquè una arma sigui considerada un fusell d'assalt ha de tenir les característiques següents.[22][23][24]

  1. Una arma individual de la mida d'una carabina que es dispara des de l'espatlla.
  2. Capaç de fer foc selectiu (automàtic o semiautomàtic).
  3. Cartutx de potència intermèdia, entre un de pistola i un de fusell tradicional.
  4. La munició és subministrada per un carregador separable d'alta capacitat. 30 trets és la càrrega més habitual ja des d'aquella època
  5. Que sigui fabricat mitjançant estampat i altres mitjans econòmics de fabricació en massa.

El disseny va reunir elements de tots els precedents anteriors (munició, configuració, mètode de fabricació) en un model de molt elevada disponibilitat. Un dels elements més nous va ser incorporar un disseny de retrocés lineal cap a l'espatlla, que reduïa els efectes de la reculada a canvi d'haver d'elevar els dos pals de la mira. Igualment, la longitud total i del canó eren sensiblement més curtes que els fusells als quals substituïa, encara que més llarg que els subfusells de l'època. Com a defecte, millorat en els dissenys següents, es pot citar l'excessiva altura del carregador, que provocava un efecte "monòpode", que elevava l'alçada de l'arma al tir cos a terra més enllà del desitjable.

El 1945 s'havia planejat la substitució de l'StG-44 pel Sturmgewehr 45. Aquest model, encara que feia servir els mateixos carregadors, tenia un sistema operatiu completament diferent. En lloc de l'ús de pistó i tancament basculant, l'StG-45 feia servir un sistema de retrocés retardat per rodets que, unit a altres particularitats de disseny, abaratia els costos de producció i permetia una producció més ràpida.

Si bé aquest disseny no fructificaria immediatament, acabaria desenvolupant-se als fusells CETME C, CETME L, H&K G3, H&K G33 i, pel que fa al seu sistema operatiu, una variant del mateix s'empraria al FA-MAS

Característiques

modifica

El fusell d'assalt està a mig camí entre els subfusells, que disparen en general munició de pistola per a assalt a poca distància, i els fusells metralladors i metralladores lleugeres, que són menys versàtils. Per tal de categoritzar una arma de foc com a fusell d'assalt ha de tenir aquestes característiques:[25][26][27]

  1. Ser una arma individual de la grandària d'una carrabina, que es dispara recolzant-la a l'espatlla.
  2. Ser capaç de fer foc selectiu; automàtic o semiautomàtic.
  3. Utilitzar cartutxos de potència mitjana, entre els de pistola i els de fusell tradicional.
  4. Tenir carregadors de gran capacitat i separables.

Els dos models més estesos de fusell d'assalt són l'AK-47 i l'M16. Els fusells automàtics com ara l'AR-15 i els fusells amb carregador limitat (de 5 a 8 bales, normalment versions civils dels fusells d'assalt), no són considerats fusells d'assalt per la seva incapacitat de fer foc selectiu.

Elements

modifica

Les següents característiques són comunament trobades en els fusells d'assalt, encara que no siguin compartides per tots els dissenys, però no són exclusives d'aquests, podent trobar-se també a subfusells, fusells de combat, metralladores i fusells semiautomàtics.

  • Pistolet.
  • Dispositius per a la boca del canó, com frens de boca o entrepans apagaflames.
  • Guardamans
  • Presa de gasos (pistó / tub)
  • Canó
  • Calaix de mecanismes
  • Tancament
  • Tornada del carregador
  • Guardamont
  • Finestra d'expulsió
  • Culata

Galeria

modifica

Referències

modifica
  1. C. Taylor The Fighting Rifle: A Complete Study of the Rifle in Combat, ISBN 0-87947-308-8
  2. F.A. Moyer Special Forces Foreign Weapons Handbook, ISBN 0-87364-009-8
  3. R.J. Scroggie, F.A. Moyer Special Forces Combat Firing Techniques, ISBN 0-87364-010-1
  4. Musgave, Daniel D., and Thomas B. Nelson, The World's Assault Rifles, vol. II, The Goetz Company, Washington, D.C. (1967): 1
  5. 5,0 5,1 5,2 Firearms: The Life Story of a Technology, by Roger Pauly. Greenwood Publishing Group. 2004. page 145 & 146
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 [1] Arxivat 2017-03-30 a Wayback Machine. The Atlantic. "A Brief History of the Assault Rifle". El nombre del arma puede haber sido acuñado por Adolf Hitler. por MICHAEL SHURKIN. JUN 30, 2016
  7. 7,0 7,1 7,2 «Machine Carbine Promoted: MP43 Is Now Assault Rifle StG44, WWII Tactical and Technical Trends, No. 57, April 1945». Lone Sentry, 10-05-2007. Arxivat de l'original el 2012-09-21. [Consulta: 23 agost 2012].
  8. Musgave, Daniel D., and Thomas B. Nelson, The World's Assault Rifles, vol. II, The Goetz Company, Washington, D.C. (1967)
  9. Myatt, Major Frederic, Modern Small Arms, Crescent Books, New York (1978): 169
  10. Hogg, Ivan, and John Weeks, Military Small Arms of the 20th Century, third ed., Hippocrene Books, New York (1977): 159
  11. Chris Bishop, The Encyclopedia of Weapons of World War II, Sterling Publishing Company, Inc., 2002, p. 218
  12. Military Small Arms of the 20th Century, 7th Edition, Ian V. Hogg, page 243
  13. 13,0 13,1 Rottman, Gordon. The Big Book of Gun Trivia: Everything You Want to Know, Don't Want to Know, and Don't Know You Need to Know. Bloomsbury Publishing, 2013, p. 26. 
  14. Rottman, Gordon. [Fusell d'assalt, p. 9, a Google Books The AK-47: Kalashnikov-series assault rifles]. Osprey Publishing, 3 May 2011, p. 9. ISBN 978-1-84908-835-0. [Enllaç no actiu]
  15. Suciu, Peter. «Meet the Most Influential Gun Designers of the 20th Century». The National Interest, 26-11-2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  16. «Modern Firearms - Fedorov avtomat» (en anglès). [Consulta: 30 enero 2017].
  17. 17,0 17,1 Jane's Guns Recognition Guide, Ian Hogg & Terry Gander, HarperCollins Publisher, 2005, p.287 Sturmgewehr 44 "This is the father of all assault rifles, developed in Germany in 1941–42 an using a new short cartridge. Originally known as the MP 43 (Machine Pistol) for Nazi political reasons, it was renamed the "Sturmgewehr 44" after its successful introduction into battle on the Eastern Front. It introduced the concept of using a short cartridge with limited range in order to permit controllable automatic fire and a compact weapon, and because experience showed that most rifle fire was conducted at ranges under 400 metres (1,300 ft). After the war, it was examined and dissected by almost every major gun-making nation and led, in one way and another, to the present-day 5.56mm assault rifles."
  18. 18,0 18,1 [2] Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine. M16 Rifle Case Study. Prepared for the Presidents Blue Ribbon Defense Panel. March 16, 1970. By Richard R. Hallock, Colonel U.S. Army (Retired)
  19. 19,0 19,1 Military Small Arms Of The 20th Century, 7th Edition, 2000 by Ian V. Hogg & John S. Weeks, p.243
  20. 20,0 20,1 Major Thomas P. Ehrhart Increasing Small Arms Lethality in Afghanistan: Taking Back the Infantry Half-Kilometer Arxivat 2013-07-19 a Wayback Machine.. U.S. Army. 2009
  21. "Machine Carbine Promoted," Tactical and Technical Trends, No. 57, April 1945.
  22. C. Taylor The fighting rifle – A complete study of the rifle in combat, ISBN 0-87947-308-8
  23. F.A. Moyer Special Forces foreign weapons handbook, ISBN 0-87364-009-8
  24. R.J. Scroggie, F.A. Moyer Special Forces combat firing techniques, ISBN 0-87364-010-1
  25. C. Taylor, The fighting rifle – A complete study of the rifle in combat, ISBN 0-87947-308-8
  26. F.A. Moyer, Special Forces foreign weapons handbook, ISBN 0-87364-009-8
  27. R.J. Scroggie i F.A. Moyer, Special Forces combat firing techniques, ISBN 0-87364-010-1

Bibliografia

modifica
  • Lewis, J. (2004). Assault weapons: an in-depth look at the hottest weapons around. Krause Publications. ISBN 0-87349-658-2
  • Crawford, S. (2003). Twenty-first century small Aams. MBI Publishing Company. ISBN 0-7603-1503-5
  • Cutshaw, C. (2006). Tactical small arms of the 21st century. Gun Digest Books. ISBN 0-87349-914-X
  • Halls, Chris. (1974) Guns in Australia. Sydney: Paul Hamlyn. ISBN 0-600-07291-6

Vegeu també

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fusell d'assalt