L'ASTRO-E i ASTRO-MII (també ASTRO-E2) són satèl·lits japonesos construïts principalment per la JAXA amb l'objectiu d'estudiar el cel en el rang dels raigs X. El 2000 el llançament de l'ASTRO-E va fallar i el satèl·lit es va perdre a l'oceà, de manera que el 10 de juliol del 2005 es va llançar un reemplaçament conegut com a ASTRO-MII. Aquest satèl·lit té una alta resolució espectroscòpica i també la capacitat d'estudiar una banda d'energia prou ampla, des dels raigs X suaus fins als raigs gamma (0,3-600 keV). Aquestes característiques són essencials a l'hora d'estudiar fenòmens astronòmics que involucren grans energies, com forats negres i supernoves. Després de l'èxit en el llançament, l'ASTRO-MII va ser rebatejat com Suzaku una divinitat japonesa similar al fènix el nom significa "ocell vermell del sud".[1][2]

Infotaula vehicle espacialASTRO-E
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
FabricantToshiba Modifica el valor a Wikidata
Operador
ISAS
   NASA Modifica el valor a Wikidata

NSSDC ID2005-025A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28773 Modifica el valor a Wikidata
DestíRetirat el 2 de setembre de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data10 juliol 2005 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentM-V Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaCentre Espacial d'Uchinoura Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Autonomia1 any, 329 dies, 4 hores, 50 minuts i 48 segons Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.680 kg Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
L'ASTRO-E2.

El satèl·lit va funcionar correctament fins al 29 de juliol del 2005, quan va tenir la primera d'una sèrie de complicacions amb el sistema de buit. El 8 d'agost del 2005 aquest error va causar el vessament de l'heli líquid usat com refrigerant a l'espai, quedant a partir d'aleshores l'instrument principal del satèl·lit, el XRS, inutilitzat tot i que els altres instruments no es van veure afectats.[3]

El ASTRO-MII porta a bord dels següents instruments científics:

  • X-ray Spectrometer (XRS)
  • X-ray Imaging Spectrometer (XIS)
  • Hard X-ray Detector (HXD)

No es preveu el seu retorn fins al 2020.[4]

Referències modifica

  1. Kunieda, H.; Mitsuda, K.; Takahashi, T. «New Views of the X-ray Universe with Suzaku» (en anglès). Space Research Today, 169, 01-08-2007, pàg. 20–31. DOI: 10.1016/S1752-9298(07)80036-3. ISSN: 1752-9298.
  2. Bane, Theresa. Encyclopedia of Beasts and Monsters in Myth, Legend and Folklore (en anglès). McFarland, 2016-04-25, p. 304. ISBN 978-0-7864-9505-4. 
  3. «JAXA | X-ray Astronomy Satellite “Suzaku” Completes Scientific Mission» (en anglès). National Research and Development Agency (JAXA), 2015. [Consulta: 28 maig 2022].
  4. Clark, Stephen. «Japanese X-ray observatory completes decade-long mission» (en anglès americà). spaceflightnow.com, 2015. [Consulta: 28 maig 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ASTRO-E