A Rianxeira

A Rianxeira és una cançó popular galega, convertida en un dels símbols culturals de Galícia i particularment representativa del col·lectiu d'emigrants o "diàspora".

Infotaula de cançóA Rianxeira
Tipuscançó modifica
ArtistaMaría Ostiz modifica
Publicat1947 modifica
Llenguacastellà modifica
PaísEspanya modifica
A Rianxeira, escultura de Manuel García de Buciños a Rianxo

OrigenModifica

Fon composta, en un principi,. a Buenos Aires en 1947 a proposta d'Anxo Romero Loxo, qui compongué la música, a una reunió del Centro Rianxo i Xesús Freiro Dourado "Pinciñas" va compondre la lletra. Fon estrenada un any després pel "Coro Castelao" a la ciutat de Buenos Aires, malgrat que la seua estrena oficial data de l'any 1950, amb motiu de la recepció de Castelao al port de Buenos Aires.

El text té el seu origen en diverses variants de cants tradicionals d'acompanyament a les processons d'adoració a la Virxe de Guadalupe (patrona de Rianxo) del segle XIX, que se realitzen a la vila de Rianxo essent el seu gentilici femení el que bateja la cançó, que en un principi s'anomenava "Ondiñas da nosa ría".

El primer disc on ix la cançó el va editar la casa RCA Victor. A la segona meitat del segle XX una de les versions de Rianxeira fon popularitzada per músics de Rianxo i pels emigrants a l'Argentina i Cuba, mentre que fon als anys 50 quan es va enregistrar la versió que es popularitzaria entre el gran públic gràcies a la ràdio.

Malgrat el seu origen, el text no és de caràcter religiós, si bé se serveix de la figura metafòrica de la Verge per a realitzar una evocació a la figura de la dona gallega treballadora de la mar.

A Rianxeira és cantada a celebracions i festivitats de caràcter privat, i en particular per a celebrar l'èxit dels clubs gallecs de futbol (principalment el Celta de Vigo) durant els anys 1990 a les manifestacions públiques esportives.

LletraModifica

«
A virxe de Guadalupe
cando vai pola ribeira,
descalciña pola area
parece unha rianxeira. (bis)

(tornada):

Ondiñas veñen
ondiñas veñen e van
non te embarques rianxeira
que te vas a marear. (bis)
A virxe de Guadalupe
cando veu para Rianxo,
a barquiña que a trouxo
era de pau de laranxo. (bis)
A virxe de Guadalupe
quen a fixo moreniña,
foi un raíño de sol
que entrou pola ventaíña. (bis)
»

Enllaços externsModifica