Aarau
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau. Està situat a la costa del riu Aar i a la part sud de la serralada del Jura. Del març al setembre de 1798 Aarau fou la capital de Suïssa.
 Aarau | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Suïssa | ||||
| Cantó | Argòvia | ||||
| Districtes | districte d'Aarau | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 21.503 (2018) | ||||
| • Densitat | 1.742,54 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | alemany estàndard suís | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | RPV Region Aarau | ||||
| Superfície | 12,34 km² | ||||
| Banyat per | Aar i Suhre | ||||
| Altitud | 384 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Rohr | ||||
| Creació | 1240 (Gregorià) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 5000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 062 | ||||
| Codi BFS | 4001 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | aarau.ch | ||||
El nom Aarau ve de la paraula Arowe i aquesta ve del riu que passa per la zona que antigament s'anomenava Arula, Arola o Araris que venen de l'alemany Au que vol dir riu.
El centre històric d'Aarau està situat sobre una base d'una roca en la vall de Aar, situada en el sud de la serralada del Jura. Els barris nous estan situats a l'est de la zona rocosa o a les costes del riu Aar. Aproximadament el 90% de l'àrea de la ciutat es troben al sud d'Aar i el 10% el nord.
Aarau limita al nord amb la comuna de Küttigen, per l'est amb Rohr i Buchs, pel sud-est amb Suhr, pel sub amb Unterentfelden i per l'oest amb Eppenberg-Wöschnau (SO), Erlinsbach (SO).
Demografia Modifica
| 1764 | 1798 | 1850 | 1900 | 1930 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 2000 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.868 | 2.458 | 4.657 | 7.831 | 11.666 | 14.280 | 17.045 | 16.881 | 15.788 | 16.481 | 15.470 |
Història Modifica
Prehistòria Modifica
Uns quants artefactes de l'època neolítica es van trobar a Aarau. Prop de la ubicació de l'estació de tren moderna, s'han excavat les ruïnes d'un assentament de l'Edat del Bronze (1000 aC). La via romana entre Salodurum (Solothurn) i Vindonissa passa a través de la zona, al llarg de la ruta ara coberta per la Bahnhofstrasse. El 1976 bussos al riu Aar van trobar part d'un pont de fusta de set metres d'ample dels últims temps romans.
Edat mitjana Modifica
Aarau va ser fundada al voltant de l'any 1240 pels comtes de Kyburg. Aarau s'esmenta per primera vegada en 1248 com Arowe. Al voltant de 1250 s'esmenta com Arowa. No obstant això, el primer esment d'un arranjament de mida de ciutat va ser en 1256. La ciutat va ser governada des de la torre "Rore", que s'ha incorporat a l'ajuntament de la ciutat moderna.
En 1273 els comtes de Kyburg es van extingir. Inés de Kyburg, que no tenia successió masculina, va vendre les terres de la família a Rodolf I d'Habsburgo. Es van concedir a Aarau els drets de ciutat el 1283. Al segle xiv la ciutat es va ampliar en dues etapes, i es va construir una segona muralla. Una rasa profunda separava la ciutat des del seu "barri"; la seva ubicació és avui marcada per un ampli carrer amb el nom "Graben" (és a dir, la rasa).
En 1415 Berna va envair l'Aargau inferior amb l'ajuda de Solothurn. Aarau va capitular després d'una curta resistència, i es va veure obligada a jurar lleialtat als nous governants. Al segle xvi es van suprimir els drets de les classes més baixes. Al març de 1528 els ciutadans d'Aarau van permetre la introducció del protestantisme a petició de Berna. Un creixement de la població durant el segle xvi va donar lloc a edificis més alts i mètodes de construcció més densos. Les primeres formes de la indústria es van desenvolupa5 en aquest moment; No obstant això, a diferència d'altres ciutats, no es van formar gremis a Aarau.
L'11 d'agost 1712 es va signar a la ciutat l'anomenada Pau d'Aarau; aquesta concedia a cada cantó el dret a triar la seva pròpia religió acabant així el control del catolicisme. A partir de principis del segle xviii la indústria tèxtil es va establir a Aarau. L'immigració alemanya va contribuir a les condicions favorables de la ciutat, en la qual s'introdueixen les fàbriques de cotó i seda. Aquests immigrants amb educació superior també van ser responsables de la reforma educativa i l'esperit il·lustrat, revolucionari que es va desenvolupar a Aarau.
1798: Capital de la República Helvètica Modifica
El 27 de desembre de 1797, l'últim Tagsatzung de l'Antiga Confederació Suïssa es va dur a terme a Aarau. Dues setmanes més tard, un enviat francès va continuar fomentant les opinions revolucionàries de la ciutat. El contrast entre un alt nivell d'educació i un baix nivell de drets polítics va ser particularment gran a Aarau, i la ciutat es va negar a enviar tropes per defensar la frontera de Berna. A mitjan març 1798 Aarau va ser ocupada per les tropes franceses.
El 22 març 1798 Aarau va ser declarada la capital de la República Helvètica. Per tant, la primera capital de una Suïssa unificada. El Parlament es va reunir a l'ajuntament. El 20 de setembre, la capital es va traslladar a Lucerna.
Aarau com a capital del cantó Modifica
En 1803, Napoleó va ordenar la fusió dels cantons d'Argòvia, Baden i Fricktal. Aarau va ser declarada capital del nou cantó de l'Argòbia ampliada. El 1820, la muralla va ser enderrocada, amb l'excepció de les torres i portes individuals, i les rases defensives van ser omplertes.
El pont de fusta, que datava de l'edat mitjana, a través de l'Aar va ser destruït per les inundacions en tres ocasions en trenta anys, i va ser reemplaçat per un pont penjant d'acer el 1851. Aquest va ser reemplaçat per un pont de formigó el 1952. La ciutat va estar vinculada al ferrocarril central de Suïssa fins a 1856.
La indústria tèxtil a Aarau es va enfonsar el 1850 a causa de les polítiques aranzelàries proteccionistes dels estats veïns. Altres indústries s'havien desenvolupat en aquest moment per reemplaçar, incloent la producció d'instruments matemàtics, sabates i ciment. A partir del 1900, nombroses empreses elèctriques es van desenvolupar. Per la dècada de 1960, més ciutadans treballaven a les indústries de serveis o per al govern a nivell de cantó que en la manufactura. Durant la dècada de 1980 moltes de les indústries van abandonar Aarau completament.
En 1802 es va crear l'Escola de Cantó; va ser la primera escola secundària no parroquial a Suïssa. Es va desenvolupar una bona reputació, i va ser la llar dels guanyadors del Premi Nobel Albert Einstein, Paul Karrer, i Werner Arber, així com diversos polítics i autors suïssos.
La compra d'una col·lecció de manuscrits en 1803 va establir les bases del que seria la Biblioteca Cantonal, que conté una Bíblia anotada per Huldrych Zwingli, juntament amb els manuscrits i incunables. Més periòdics es van desenvolupar a la ciutat, causant el manteniment de l'atmosfera revolucionària d'Aarau. A partir de 1820, Aarau va ser un refugi per als refugiats polítics.
Les oportunitats educatives i culturals urbanes d'Aarau es van estendre a través de nombroses noves institucions. Un Saló de Teatre i de la Música es va construir el 1883, que va ser renovat i ampliat en 1995-96. El Museu de la Naturalesa d'Argòvia va obrir el 1922. Un antic magatzem de roba es va convertir en un petit teatre en 1974, i el centre de la cultura alternativa Kiff (Cultura a la fàbrica de farratge) es va establir en una antiga fàbrica de farratge per a animals.
Origen del nom Modifica
El primer ús del nom del lloc va ser en 1248 (en forma Arowe), i, probablement, al fet que es refereix l'assentament a la zona abans de la fundació de la ciutat. Es tracta, juntament amb el nom del riu Aare (que va ser anomenat Arula, Arola, i Araris en els primers temps), des del Au alemany, que significa plana d'inundació.
Esport Modifica
La ciutat té un club de futbol que s'anomena oficialment Fussballclub Aarau 1902 i juga a la lliga suïssa de futbol.
Curiositats Modifica
- Albert Einstein va realitzar part dels seus estudis en aquesta ciutat.
- Werner Wehrli, (1892-1944), compositor nascut en aquesta vila.
Fills il·lustres Modifica
- Karl Greith (1828-1887) compositor musical.
