Argòvia

Argòvia
	Aargau (de)
	Bandera
Tipus	cantó de Suïssa
Epònim	Aar
Localització
	47° 24′ N, 8° 06′ E / 47.4°N,8.1°E
Estat federat	Suïssa
Capital	Aarau
Conté la subdivisió	districte d'Aarau ; districte de Baden ; districte de Bremgarten ; districte de Brugg ; districte de Kulm ; districte de Laufenburg ; districte de Lenzburg ; districte de Muri ; districte de Rheinfelden ; districte de Zofingue ; districte de Zurzach
Població humana
Població	678.207 (2018) (483,13 hab./km²)
Idioma oficial	alemany
Geografia
Part de	North West Switzerland (en)
Superfície	1.403,77 km²
Altitud	382 m
Punt més alt	Geissfluegrat (en) (908 m)
Punt més baix	Rin (260 m)
Limita amb	Basilea-Camp, oest ; Cantó de Zug, sud-est ; cantó de Zúric, est ; Cantó de Lucerna, sud ; Cantó de Solothurn, oest ; Berna, sud-oest ; Baden-Württemberg, nord
Creació	1803
Organització política
Òrgan legislatiu	Gran Consell d'Argòvia , (Escó: 140)
Membre de	Associació Internacional per a Instal·lacions Esportives i d'Oci
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu; Hora Central Europea; horari d'estiu; hora d'estiu d'Europa Central
ISO 3166-2	CH-AG
Codi NUTS	CH033
Lloc web	ag.ch

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa. Comprèn el curs baix del riu Aar, raó per la qual el cantó s'anomena Aargau (districte de l'Aar).

Geografia

L'àrea total del cantó és de 1.404 km², la població d'uns 550.000 habitants. La capital és Aarau. Limita al nord amb Alemanya, a l'oest amb el semi-cantó de Basilea-Camp, el cantó de Solothurn i el cantó de Berna. Al sud limita amb el cantó de Lucerna, amb qui comparteix el Llac de Hallwil, i a l'est amb els cantons de Zuric i Zug.

El cantó d'Argòvia és un dels menys muntanyosos de Suïssa, i forma part de l'altiplà suís, una gran vall al nord dels Alps i a l'est de la serralada del Jura, sobre la qual s'alcen petits turons.

En el cantó s'hi troben les fonts sulfurades de Baden, mentre que a Rheinfelden es troben les fonts salines. A Brugg s'hi poden trobar les ruïnes del castell dels Habsburg.

Història

El cantó es troba a la frontera entre Alemanya i Borgonya, raó per la qual fou disputada pels diferents ducs fins que caigué en mans dels Hohenstaufen. En el segle xv, la regió fou governada pels Habsburg, que hi tenien el seu centre de poder, raó per la qual s'hi poden trobar alguns castells, tots seus, així com alguns ex-convents.

El 1415 la regió d'Argòvia fou recuperada pels confederats als Habsburg. Berna obtingué la part sud-occidental (Zofingen, Aarburg, Aarau, Lenzburg, i Brugg). Alguns districtes anomenats Freie Ämter o Administració lliure (Mellingen, Muri, Villmergen, i Bremgarten), junt amb Baden passaren a mans dels confederats. El 1798 la part bernesa esdevingué cantó d'Argòvia i la resta formà el cantó de Baden. El 1803, les dues meitats s'uniren com a cantó d'Argòvia, i esdevingué membre de ple dret de la Confederació. El 2003 el cantó celebrà el seu segon centenari.

Economia

Les terres del cantó són les més fèrtils de Suïssa. La criança de ramat boví, el conreu de cereals i fruites són les principals activitats del cantó. La indústria està també molt desenvolupada, particularment en el camp de l'enginyeria elèctrica, els instruments de precisió, la producció d'acer, ferro i ciment.

El cantó té una central nuclear a Beznau. Un nombre significatiu de persones traspassen el cantó cada dia per a anar al centre financer de la ciutat de Zúric, que és molt proper a la frontera del cantó.

Entrades (en milions de CHF): 25.358 fr.

Municipis

El Cantó d'Argòvia té un total de 232 municipis. Les ciutats i municipis més poblats, segons el cens del 2004 són:

Wettingen, 18.479 habitants
Baden, 16.384 habitants
Aarau, 15.628 habitants
Wohlen, 13.932 habitants
Rheinfelden, 10.884 habitants
Oftringen, 10.568 habitants
Zofingue, 10.210 habitants
Spreitenbach, 10.032 habitants

Districtes

El Cantó d'Argòvia té actualment 11 districtes:

Districte d'Aarau amb capital a Aarau
Districte de Baden amb capital a Baden
Districte de Bremgarten amb capital a Bremgarten
Districte de Brugg amb capital a Brugg
Districte de Kulm amb capital a Unterkulm
Districte de Laufenburg amb capital a Laufenburg
Districte de Lenzburg amb capital a Lenzburg
Districte de Muri amb capital a Muri
Districte de Rheinfelden amb capital a Rheinfelden
Districte de Zofingue amb capital a Zofingue
Districte de Zurzach amb capital a Bad Zurzach

Vegeu també

Castells d'Argòvia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argòvia

Argòvia - Lloc web oficial (i també diversos idiomes)
Estadístiques oficialls (anglès) (alemany) (francès) (italià)
Argau al Diccionari Històric de Suïssa en alemany, francès i italià