Avet siberià
L'avet siberià (Abies sibirica) és una espècie conífera de la família Pinaceae, nadiua de la taigà. Té una àmplia distribució des de l'est del riu Volga i al sud de la latitud 67° 40′N fins a la Sibèria oriental, passant pel Turquestan, el nord-est de Xinjiang, Mongòlia i Heilongjiang.
Abies sibirica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli d'avet siberià |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42299 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Abies |
| Espècie | Abies sibirica Ledeb., 1833 |
Ecologia i Distribució modifica
Espècie àmpliament distribuïda arreu de la taigà siberiana, des del nivell del mar fins als 2.000 metres d'altitud, en zones de clima boreal fred i continental sobre sòls humits d'origen al·luvial, podzols o, en zones de muntanya, sòls de litologia calcària, ben drenats i desproveïts de permafrost. Tolera molt l'ombra, resisteix freds intensos de fins −50 °C, de fet és un dels arbres més tolerants al fred.[1] Rarament viu més de 200 anys, ja que els fongs ataquen la seva fusta. És una de les espècies d'arbres més abundants del món i és una de les espècies singulars de la taigà.[2] Forma avetoses pures però sovint creix en boscos mixtos de coníferes, acompanyat de Picea obovata, Larix gmelinii, en les zones muntanyoses per Larix sibirica i Pinus sibirica. Altres espècies de frondoses que l'acompanyen en aquests boscos poden ser Betula pendula, Populus tremula, Sorbus aucuparia i Viburnum opalus. En el seu límit sud-occidental de distribució pot cohabitar amb altres espècies de Tilia cordata, Ulmus scabra i Acer platanoides.[1][3]
Present a la província xinesa de Xinjiang, al Kazakhstan, Kirguizstan, i a les regions russes de l'Altai, Amur, Buriàtia, Txità, Irkutsk, Khabarovsk, Krasnoiarsk, Tuva, Sibèria oriental i Sakhà.[4]
Descripció modifica
Espècie d'arbre molt semblant a Abies sachalinensis, ateny els 30–35 m d'alt els 50 cm. de diàmetre, de capçada cònica. Escorça de color gris-verdós, llisa amb nombroses glàndules resiníferes, Té unes fulles aciculars de 2–4 cm de llarg, les apicals més curtes de 1 - 1,5 cm., ascendents, de color verd-grogós pàl·lid, amb dues bandes estomàtiques grisoses al revers; Desprenen una forta olor de resina, lleugerament escotades que surten d'uns brots de color marró clar amb densos pèls blancs i borrons de color bru-groguenc o verds petits, globosos i resinosos. Les pinyes són cilíndriques, de 5-9,5 cm de llarg i 2,5-3,5 cm, blavoses abans de la maduració, d'ample amb bràctees ocultes. Els pinyons fan 7 mm de llarg amb una ala triangular de 0,7-1,3 cm de llarg.[1][2]
Usos modifica
Els olis essencials que s'extreuen de les fulles es fan servir en aromateràpia i en perfums.[1] La fusta és tova, lleugera i feble, es fa servir en la construcció, mobles i per a pasta de paper.[4]
Taxonomia modifica
Varietats modifica
- Abies sibirica var. sibirica. La més estesa, prèviament descrita.
- Abies sibirica var. semenovii (B. Fedtschenko) Farjon.[5] Endèmica del Kirguizstan (regió de Talasskij Ala Tau) però es creu que també és present a la Xina. Es diferencia per tenir els branquillons marcadament carenats i acanelats, canals resinífers marginals i pinyes de color groc marronós i bràctees més amples que la varietat Abies sibirica var. sibirica.[4]
- Abies sibirica forma un híbrid de manera natural amb Abies nephrolepis, anomenat Abies x sibirico-nephrolepis.[1]
Sinonímia modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Abies sibirica». The Gymnosperm Database. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1.
- ↑ «Siberian Fir». UICN. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Flora of China». Tropicos. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Abies sibirica». The Plant List. [Consulta: 3 novembre 2019].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet siberià |