Avet siberià

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Abies sibirica)

L'avet siberià (Abies sibirica), és una espècie conífera d'arbre de fullatge persistent, natiu de l'ecoregió de la taigà, d'àmplia distribució des de l'est del riu Volga i al sud de la latitud 67° 40′ Nord a la Sibèria oriental passant pel Turquestan, el nord-est de Xinjiang, Mongòlia i Heilongjiang.

Infotaula d'ésser viuAvet siberià
Abies sibirica modifica
Скала "Первый Столб" в заповеднике "Столбы".jpg
modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN42299 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènereAbies
EspècieAbies sibirica modifica
Ledeb., 1833

Ecologia i DistribucióModifica

Espècie àmpliament distribuïda arreu de la taiga siberiana, des del nivell del mar fins als 2.000 metres d'altitud. en zones de clima boreal fred sobre sòls humits d'origen al·luvial, podzols o en zones de muntanya sòls de litologia calcària, ben drenats i desprovistos de permafrost en zones de clima boreal fred i continental. Tolera molt l'ombra, resisteix freds intensos de fins −50 °C, de fet és un dels arbres més tolerants al fred.[1] Rarament viu més de 200 anys, ja que els fongs ataquen la seva fusta. És una de les espècies d'arbres més abundants del món i és una de les espècies singulars de la taigà.[2] Forma avetoses pures però sovint creix en boscos mixtos de coníferes, acompanyat de Picea obovata, Larix gmelinii, en les zones muntanyoses per Larix sibirica i Pinus sibirica. Altres espècies de frondoses que l'acompanyen en aquests boscos poden ser Betula pendula, Populus tremula, Sorbus aucuparia i Viburnum opalus. En el seu límit sud-occidental de distribució pot cohabitar amb altres espècies de Tilia cordata, Ulmus scabra i Acer platanoides.[1][3]

Present a la província xinesa de Xinjiang, al Kazakhstan, Kyrgyzstan, i a les regions russes de l'Altai, Amur, Buriàtia, Txità, Irkutsk, Khabarovsk, Krasnoyarsk, Tuva, Sibèria oriental i Sakhà.[4]

DescripcióModifica

Espècie d'arbre molt semblant a Abies sachalinensis, ateny els 30-35 m d'alt els 50 cm. de diàmetre, de capçada cònica. Escorça de color gris-verdós, llisa amb nombroses glàndules resiníferes, Té unes fulles aciculars de 2-4 cm de llarg, les apicals més curtes de 1 - 1,5 cm., ascendents, de color verd-grogós pàl·lid, amb dues bandes estomàtiques grisoses al revers; Desprenen una forta olor de resina, lleugerament escotades que surten d'uns brots de color marró clar amb densos pèls blancs i borrons de color bru-groguenc o verds petits, globosos i resinosos. Les pinyes són cilíndriques, de 5-9.5 cm de llarg i 2.5-3.5 cm, blavoses abans de la maduració, d'ample amb bràctees ocultes. Els pinyons fan 7 mm de llarg amb una ala triangular de 0,7-1.3 cm de llarg.[1][2]

 
Detall de les fulles i els cons pol·línics

UsosModifica

Els olis essencials que s'extreun de les fulles es fan servir en aromateràpia i en perfums.[1] La fusta és tova, llegera i feble, es fa servir en la construcció, mobles i per a pasta de paper.[4]

TaxonomiaModifica

VarietatsModifica

  • Abies sibirica var. sibirica. La més estesa, prèviament descrita.
  • Abies sibirica var. semenovii (B. Fedtschenko) Farjon.[5] Endèmica del Kirguizistan (regió de Talasskij Ala Tau) però es creu que també és present a la Xina. Es diferencia per tenir els branquillons marcadament carenats i acanelats, canals resinífers marginals i pinyes de color groc marronós i bràctees més amples que la varietat Abies sibirica var. sibirica.[4]
  • Abies sibirica forma un híbrid de forma natural amb Abies nephrolepis, anomenat Abies x sibirico-nephrolepis.[1]

SinonímiaModifica

  • Abies krylovii Golub
  • Abies pichta J.Forbes
  • Abies sibirica f. alpina
  • Abies sibirica var. alpina
  • Abies sibirica f. alpina Poljakov ex Kom.
  • Abies sibirica subsp. sibirica
  • Picea pichta (J.Forbes) Loudon
  • Picea sibirica Gordon
  • Pinus picea Pall.
  • Pinus pichta (J.Forbes) Fisch. ex Endl.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Abies sibirica». The Gymnosperm Database. [Consulta: 3 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. 
  3. «Siberian Fir». UICN. [Consulta: 3 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Flora of China». Tropicos. [Consulta: 3 novembre 2019].
  5. 5,0 5,1 «Abies sibirica». The Plant List. [Consulta: 3 novembre 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet siberià