Muhàmmad III al-Makhlú

emir o soldà de Granada o Gharnata

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1302 al 1309. Va succeir al seu pare Muhàmmad II al-Faqih; el rumor popular l'assenyalava com l'assassí del pare però mai hi va haver proves.

Infotaula de personaMuhàmmad III al-Makhlú
Biografia
Naixement15 agost 1257 (Gregorià) modifica
Granada modifica
Mort7 abril 1314 (Gregorià) modifica (56 anys)
Alhambra modifica
Emir de Gharnata
8 abril 1302 – 14 març 1309
← Muhàmmad II al-FaqihNasr ibn Muhàmmad → modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Família
FamíliaDinastia nassarita modifica
PareMuhàmmad II al-Faqih modifica
GermansNasr ibn Muhàmmad i Fatima bint al-Ahmar (en) Tradueix modifica

Contrari a la guerra va signar un tractat de pau amb Castella pel que esdevenia vassall castellà. El 1305 els Banu l-Azafi, revoltats a Ceuta contra els marínides, van demanar suport a Muhàmmad III que va ocupar la ciutat però no la volia tornar al sultà magrebí sinó que la volia per a si mateix. El maig del 1306 va deportar als Banu l-Azafi a Granada i es va proclamar senyor de la ciutat.

El maig de 1307 els marínides vam acabar la guerra amb els abdalwadites de Tlemcen i van començar a preparar la revenja i van fer aliança amb Castella i Lleó i amb Catalunya-Aragó que el 1308 van pactar el repartiment del regne de Granada (tractat d'Alcalá d'Henares).

Davant d'aquest perill Muhàmmad III es va veure obligat a abdicar i es va retirar a Almuñécar. El seu primer ministre Ibn al-Hakim (de la família de Ronda uns anys abans rebel) extravagant i ostentant riquesa, acusat del fracàs de la política granadina i odiat pel poble, fou assassinat (8 de juny de 1309). Va pujar al tron el germà de Muhàmmad III, Nasr ibn Muhàmmad.

ReferènciesModifica

Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas, per José Antonio Conde.