Abu-Zayyan II
Abu-Zayyan (II) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Zayyan II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Mort | 1402 ![]() | ||||
Causa de mort | Homicidi ![]() ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Islam ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | militar, governant, polític ![]() | ||||
Família | |||||
Família | Abdalwadites ![]() | ||||
Pare | Abu Hammu II ![]() | ||||
Germans | Abu-Muhàmmad I, Abu Thabid II, Abu-l-Hajjaj I, Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad, Abu Taixufín II, Abu-Abd-Al·lah I, Saïd I ibn Abi-Taixufín, Abu-Màlik I i Abu-Abbàs Àhmad I ![]() |
El 1389, a la mort del seu pare, era governador d'Alger, i va intentar assolir el poder però va fracassar i va fugir a la cort marínida d'Abu l-Abbas Ahmad
El 1393 el soldà marínida va organitzar una expedició que el va proclamar emir en el lloc d'Abu-l-Hajjadj I (novembre/desembre de 1393). Va romandre fidel vassall dels marínides. Va protegir a poetes, savis i artistes.
El 1398 a conseqüència del saqueig de Torreblanca[1] i altres atacs corsaris, Martí l'Humà atacà Tedelis,[2] aconseguint recuperar una custòdia amb l'Hòstia Consagrada. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona (Bône).[1] El 1399 fou enderrocat per son germà Abu-Muhàmmad I, i va fugir cap a l'est; va buscar suport entre tribus àrabs i amazigues i durant quatre anys va anar errant d'un lloc a l'altra fins que fou traïdorament assassinat per Muhammad ibn Masud al-Wazany que l'havia donat hospitalitat.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003.
- ↑ Insa Montava, Josep. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129.
Enllaços externs
modifica
Precedit per: Abu-l-Hajjaj I |
emir abdalwadita 1393-1399 |
Succeït per: Abu-Muhàmmad I |