Al-Qàssim ibn Issa

poeta àrab
(S'ha redirigit des de: Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa)

Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa —en àrab أبو دُلف القاسم بن عيسى بن إدريس بن معقل العجلي, Abū Ḏulaf al-Qāsim b. ʿIsà b. Idrīs b. Maʿqil al-ʿIjlī fou un militar i poeta àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Al-Hira.

Infotaula de personaAl-Qàssim ibn Issa
Biografia
NaixementIraq Modifica el valor a Wikidata
Mort840 Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Harun ar-Raixid (786-809)el va seleccionar pels seus talents poètics i el va nomenar governador del Jabal quan era encara jove, i es va comprometre a restaurar la prosperitat sobretot de la zona de Karadj, assolada per nòmades kurds i àrabs beduïns, i sembla que fou llavors quan va capturar al famós bandoler Qarqur que operava a la zona.

A la mort de Harun (809) va seguir la guerra civil entre els seus fill Al-Amín i al-Mamun i Abu-Dúlaf va donar suport al primer. Aquest el va enviar contra el seu germà i rival, a les ordes d'Alíi ibn Issa ibn Mahan, però aquest fou derrotat i mort per les forces d'Al-Mamun dirigides per Tahir ibn Hussayn. Abu-Dúlaf es va retirar a Karadj i des de llavors va romandre neutral però va refusar jurar fidelitat a Al-Mamun mentre Al-Amín fou viu. Ho va fer a la mort d'Al-Amín el 813. Al-Mamun el va cridar a Rayy, el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Jabal.

El gust d'Al-Mamun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazwin, i els va perseguir i destruir les seves fortaleses obligant-los a pagar l'impost de la jyza o a convertir-se a l'islam. En premi el seu govern fou ampliat per abraçar Isfahan i Qazwin.

A la mort d'Al-Mamun va tenir el favor del califa Al-Mútassim (833-842) i del príncep Al-Wàthiq, que després fou califa. Va servir a les ordes d'Al-Afxín Khaydhar a la campanya contra Babak a l'Azerbaidjan (836/837). Fou després governador a Damasc però Al-Afxín, que n'estava gelós, va organitzar un complot contra la seva vida que només fou avortat per l'alerta donada pel jutge Ibn Abi-Duad.

Després va fer el pelegrinatge a la Meca i va morir a Bagdad el 839/840

Tenia simpaties xiïtes i mutazilites. Va escriure un bon nombre de poesies, i el seu divan sembla que era d'un cent folis; va escriure també alguns llibres sobre falcons, cacera, armes, i consells pels prínceps. De la seva obra no es conserven més que uns pocs fragments de les poesies.

Els seus descendents coneguts com el dulàfides, van seguir jugant un paper polític a la regió del Jabal durant uns cinquanta anys.

BibliografiaModifica

  • C. Creswell, Early Muslim Architecture II, Oxford, 1940
  • E. Herzfeld, Geschichte der Stadt Samarra, Hamburg, 1948