Accelerador de partícules circular

Existeixen dues variants d'acceleradors circulars: els ciclotrons (que constitueixen el primer model d'accelerador construït) i els més moderns sincrotrons, amb els quals s'aconsegueixen energies de l'ordre dels TeV (bilions d'electron-volts). Aquestes energies són inassolibles pels acceleradors lineals i en general als primers acceleradors circulars. En el primer, són utilitzats, un camp magnètic constant per accelerar les partícules, que fa que les partícules girin, i un camp elèctric constant, que accelera a les partícules; al sincrotró dos camps es fan variar per mantenir el camí de les partícules de forma constant. Entre els sincrotrons més grans, hi ha el Bevatron, actualment en desús, construït el 1950 al Lawrence Berkeley National Laboratory (Califòrnia, E.U.) i que va ser utilitzat per establir l'existència del antiprotó. El nom d'aquest accelerador de protons prové de la seva energia, que està en la gamma de 6.3 GeV (llavors anomenat BeV per arribar al milió d'electron-volts, en aquesta màquina es van crear un gran nombre d'elements pesats, inexistents en el món natural . El sincrotró del CERN (Consell Europeu per a la Investigació Nuclear, per les seves sigles en francès) a Ginebra S