Acidúria 2-hidroxiglutàrica
L'acidúria 2-hidroxiglutàrica és un trastorn neurometabòlic rar caracteritzat pels nivells significativament elevats d'àcid hidroxiglutàric en l'orina. És autosòmic recessiu o autosòmic dominant.[1]
| Tipus | trastorn metabòlic d'aminoàcids, malaltia neurometabòlica, acidúria orgànica cerebral, epilèpsia genètica rara i malaltia del metabolisme d'aminoàcids o proteïnes amb epilèpsia  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-10 | E72.8 |
| CIM-9 | 270.8 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 600721 |
| DiseasesDB | 34515 i 34514 |
| Orphanet | 19 |
| UMLS CUI | C2746066 |
| DOID | DOID:0050573 |
La incidència es dona a menys d'1 cas per 1.000.000 de persones. A la literatura mèdica s'han registrat aproximadament 300 casos des del descobriment del trastorn.
Símptomes modifica
Els símptomes d'aquesta condició són consistents amb els següents:[2]
Diagnòstic modifica
A causa del lent curs de la malaltia, es pot produir un diagnòstic tardà.
Classificació modifica
L'acidúria 2-hidroxiglutàrica és una acidúria orgànica, i a causa de la propietat estereoisomèrica del 2-hidroxiglutarat es distingeixen diferents variants d'aquest trastorn:
Acidúria L-2-hidroxiglutàrica (L2-HGA) modifica
La forma L-2 és més freqüent, severa i afecta principalment el sistema nerviós central. Els ganglis basals es veuen afectats, i són habituals les cavitacions quístiques en la substància blanca del cervell, a partir de la infància. Aquesta forma és crònica, amb símptomes primerencs com hipotònia, tremolors i epilèpsia que deriven en leucoencefalopatia espongiforme, coreorestònia muscular, discapacitat intel·lectual i regressió psicomotriu.[3]
S'associa amb el gen L2HGDH (cromosoma 14 q22.1), que codifica l'emzim L-2-hidroxiglutarat deshidrogenasa.[4] El L-2-hidroxiglutarat es produeix per una acció promiscua del malat deshidrogenasa sobre el 2-oxoglutarat, i el L-2-hidroxiglutarat deshidrogenasa és un exemple d'un enzim reparador de metabòlits que oxida el L-2-hidroxiglutarat fins a 2-oxoglutarat.[5]
Acidúria D-2-hidroxiglutàrica (D2-HGA) modifica
La forma D2 és rara, amb símptomes que inclouen macrocefàlia, cardiomiopatia, discapacitat intel·lectual, hipotònia i ceguesa cortical.[6] És causada per mutacions recessives en el gen D2HGDH (cromosoma 2 q37.3) (acidúria D-2-hidroxiglutàrica del tipus I)[7] o per mutacions dominants de guany de funció en el gen IDH2 (cromosoma 15 q26.1) (acidúria D-2-hidroxiglutàrica del tipus II).[8]
Combinació de l'acidúria L-2-hidroxiglutàrica amb l'acidúria D-2-hidroxiglutàrica modifica
La forma combinada es caracteritza per encefalopatia epilèptica d'inici precoç sever i absència de progressos en el desenvolupament.[9] És causada per mutacions recessives en el gen SLC25A1 (cromosoma 22 q11.21) que codifiquen el transportador mitocondrial d'àcid cítric.[10]
Tractament modifica
Fins ara no es coneix cap tractament específic. El tractament de l'acidúria 2-hidroxiglutàrica es basa en el control de convulsions. La prognosi depèn de la gravetat de la malaltia.[11]
Referències modifica
- ↑ Genetics Home Reference. «2-hydroxyglutaric aciduria» (en anglès). Genetics Home Reference.
- ↑ «L-2-hydroxyglutaric aciduria. Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD) – an NCATS Program» (en anglès). rarediseases.info.nih.gov.
- ↑ Seijo-Martinez M, Navarro C, Castro del Rio M, Vila O, Puig M, Ribes A, Butron M «L-2-hydroxyglutaric aciduria: clinical, neuroimaging, and neuropathological findings» (en anglès). Arch. Neurol., 62(4), 2005, pàg. 666–670. DOI: 10.1001/archneur.62.4.666. PMID: 15824270.
- ↑ Topçu, M; Jobard, F; Halliez, S «L-2-Hydroxyglutaric aciduria: identification of a mutant gene C14orf160, localized on chromosome 14q22.1» (en anglès). Hum. Mol. Genet., 13(22), novembre 2004, pàg. 2803–2811. DOI: 10.1093/hmg/ddh300. PMID: 15385440.
- ↑ Van Schaftingen, E.; Rzem, R.; Veiga-da-Cunha, M. «L: -2-Hydroxyglutaric aciduria, a disorder of metabolite repair» (en anglès). Journal of Inherited Metabolic Disease, 32(2), 01-04-2009, pàg. 135–142. DOI: 10.1007/s10545-008-1042-3. ISSN: 1573-2665. PMID: 19020988.
- ↑ Nyhan WL, Shelton GD, Jakobs C, Holmes B, Bowe C, Curry CJ, Vance C, Duran M, Sweetman L «D-2-hydroxyglutaric aciduria» (en anglès). J. Child Neurol., 10(2), 1995, pàg. 137–142. DOI: 10.1177/088307389501000216. PMID: 7782605.
- ↑ Struys EA, Salomons GS, Achouri Y, Van Schaftingen E, Grosso S, Craigen WJ, Verhoeven NM, Jakobs C «Mutations in the D-2-hydroxyglutarate dehydrogenase gene cause D-2-hydroxyglutaric aciduria» (en castellà). Am J Hum Genet, 76(2), gener 2005, pàg. 358–60. DOI: 10.1086/427890. PMC: 1196381. PMID: 15609246.
- ↑ Kranendijk, M; Struys, EA; van Schaftingen, E «IDH2 mutations in patients with D-2-hydroxyglutaric aciduria» (en anglès). Science, 330(6002), 2010, pàg. 336. Bibcode: 2010Sci...330..336K. DOI: 10.1126/science.1192632. PMID: 20847235.
- ↑ Muntau, A; Röschinger, W; Merkenschlager, A; van der Knaap, MS «Combined D-2- and L-2-hydroxyglutaric aciduria with neonatal onset encephalopathy: a third biochemical variant of 2-hydroxyglutaric aciduria?» (en anglès). Neuropediatrics, 31(3), 2000, pàg. 137–140. DOI: 10.1055/s-2000-7497. PMID: 10963100.
- ↑ Nota B «Deficiency in SLC25A1, Encoding the Mitochondrial Citrate Carrier, Causes Combined D-2- and L-2-Hydroxyglutaric Aciduria» (en anglès). The American Journal of Human Genetics, 92(4), 2013, pàg. 627–631. DOI: 10.1016/j.ajhg.2013.03.009. PMC: 3617390. PMID: 23561848.
- ↑ INSERM US14 -- ALL RIGHTS RESERVED. «Orphanet: D 2 hydroxyglutaric aciduria» (en anglès). www.orpha.net.