Ad-Dhahiriya
Ad-Dhahiriya, az-Zahiriya, al-Thahriyeh o Dahariyeh (àrab: الظاهرية, aẓ-Ẓāhiriyya) és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situat 23 quilòmetres al sud-oest d'Hebron. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 38.002 habitants el 2016.[1]
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Territori ocupat | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació d'Hebron  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 133 km² | |||
| Altitud | 860 m-651 m | |||
Etimologia modifica
El nom d'ad-Dhahiriya podria derivar de la paraula cananea Dhoher, que significa «lloc», pel seu caràcter de ciutat intermèdia en la ruta comercial que unia Egipte amb Síria. Una altra possibilitat seria que derivés de l'àrab adh-dhàhir, que es traduiria com a «turó alt».[2]
Història modifica
La informació municipal assegura que ad-Dhahiriya va ser una important ciutat canaanita nascuda aproximadament en el cinquè mil·lenni abans de Crist, i que va adquirir la seva importància a causa de la seva ubicació estratègica a la meitat de la ruta comercial entre Egipte i Síria.[2]
Segons Conder i Kitchener, que van trobar el poble soscavat per coves, ad-Dhahiriya és probablement el lloc on es trobava l'antiga ciutat bíblica de Debir.[3] Al centre d'ad-Dhahiriya hi havia una torre que semblava datar d'una data anterior a les croades, possiblement d'un període cristià o romà.[4]
La tradició local, que ha estat corroborada per l'arqueologia, conta que ad-Dhahiriya va ser fundada pel governant mameluc Baibars (†1277).[5]
Període Otomà modifica
En 1856, el clergue escocès Horatius Bonar va descriure el poble i el seu castell: «De sobte, en un lloc inesperat del congost, ens alleugem en veure el vell castell posat sobre les rocoses altures amb el vesprejar de fons; el poble pobre, que sembla estar esperant alguna cosa, amb les seves cabanyes quadrades i grogues, sembla més aviat ajudar en la distància a millorar el seu aspecte i a donar dignitat a les seves torres i a les seves muralles trencades. D'aquest punt sembla molt més audaç i important del que és; no tan aïllat com el del-Aujeh, que travessem fa uns dies, però ben disposat sobre aquella escarpada roca. Com la majoria dels castells d'orient i de les "peles" frontereres del nord, ha vist dies millors i va anar en un determinat moment un digne baluard dels romans, els croats o els turcs…»[6]
En 1863, l'explorador francès Victor Guérin va visitar la zona i va advertir que molts dels homes havien fugit per evitar el servei militar, en la seva majoria cap al sud amb tendes de campanya. També va deixar constància d'un edifici els costats del qual mesuraven setze passos d'ample i que estava construït amb un bell tipus de pedra. Contenia diverses sales envoltades i era la casa d'un dels xeics del poble.
Moltes altres cases particulars estaven construïdes amb bons materials provinents d'edificis antics; algunes fins i tot semblaven datar del període romà, bé completament o bé solament la part baixa de les estructures.[7]
Una llista de llogarets otomans d'al voltant de 1870 indicava que a ad-Dhahiriya hi havia 57 cases i que hi vivien 206 persones, encara que la llista incloïa solament als homes.[8]
Segons el Survey of Western Palestine del Palestine Exploration Fund, el poble tenia una població de 300 o 400 habitants en 1874. Tres anys després estava desert per la «intrusió dels àrabs al país dels fellahin.»[3]
Mandat Britànic de Palestina modifica
En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, ad-Dhahiriya (anomenada Al Dahriyeh) tenia una població de 2.266 habitants,[9] que va augmentar en el Cens de Palestina de 1931 fins a 2.930 persones que vivien en 603 cases.[10] En tots dos censos, tots els habitants del poble eren musulmans.[9][10]
La població d'ad-Dhahiriya havia seguit creixent fins en el cens de 1945, quan es van registrar 3.760 habitants, tots musulmans una vegada més,[11] que posseïen 60.585 dúnams (60,585 km²) de terra segons un estudi oficial de terra i població.[12] D'aquests, 166 dúnams estaven dedicats a plantacions i terres de regadiu, 54.205 s'usaven per al cultiu de cereals[13] i 284 dúnams eren sòl urbanitzat.[14]
Ocupació jordana modifica
Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, ad-Dhahiriya va quedar sota un règim d'ocupació jordana. El primer consell municipal es va establir en 1963.
Ocupació israeliana modifica
Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, ad-Dhahiriya ha romàs sota ocupació israeliana. La població en el cens de 1967 era 4.875 habitants.[15]
En 1996, l'Autoritat Nacional Palestina va nomenar un grup municipal per governar el municipi, i en 2004 es va escollir un consell de 13 membres amb 49 empleats municipals assalariats.[2] Abans de la Segona Intifada, l'administració israeliana havia confiscat 30.000 dúnams (30 km²) del terreny municipal d'ad-Dhahiriya.[2]
Basemah Musa Mutawe'a Qeysiya, una dona de 35 anys de ad-Dhahiriya, va morir el 17 d'abril de 2002 per trets de l'exèrcit israelià; li van disparar en sortir de la seva casa per comprar durant un toc de queda.[16] El 26 de setembre de 2002, el nen d'1 any Gharam Muhammad Ibrahim Man'a va morir per una granada de gas lacrimogen llançada per l'exèrcit israelià a Hebron, durant una operació per imposar el toc de queda.[16] El 12 d'abril de 2003 moria a ad-Dhahiriya el jove de 22 anys Ghaseb Mahmoud Hawarin. Soldats israelians li van disparar quan ell i altres joves els van llançar pedres mentre inspeccionaven cotxes en un taller.[16] Jamil Talab 'Odeh a-Tal va morir el 28 de març de 2004 en la teulada de la seva casa de ad-Dhahiriya per trets de soldats israelians; tenia 34 anys, estava desarmat i no participava en les hostilitats en aquest moment.[16] El 27 de desembre de 2004, forces israelianes van realitzar una emboscada en un costat de la carretera per on conduïa Yasser Muhareb Muhammad Jabarin, de 34 anys i natural d'ad-Dhahiriya, ferint-ho de gravetat; moriria de les seves ferides el 24 de gener de 2005.[16]
Segons la Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), el 14 d'abril de 2005 l'exèrcit israelià va tancar l'entrada al poble erigint un monticle de terra en ella, forçant tots els palestins de la zona a viatjar a través de Dura.
Impacte de l'ocupació israeliana modifica
Segons un informe de l'Applied Research Institute de Jerusalem, l'ocupació israeliana afecta seriosament al dia a dia de la ciutat, que es troba envoltada per quatre assentaments israeliansː Eshkolot, Tene, Shima i Nova Shima, així com per una carretera solament per a israelianes. Hi ha tres llocs de control permanents en les sortides de la ciutat i diversos més mòbils. El Mur de Separació Israelià voreja la ciutat per dos dels seus costats, cap al sud i l'oest, i per a la seva construcció es van demolir 5 cases, altres 7 tenen ordres de demolició pendents, i 70 persones han quedat aïllades de la resta de la ciutat. Uns 5.000 dúnams (5 km²) de terreny municipal van ser expropiats per a la construcció del mur, i uns altres 5.000 han quedat aïllats a l'altre costat de la ciutat.[2]
Referències modifica
- ↑ 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Applied Research Institute Jerusalem. «Ciutat d'Adh Dhahiriya», 2009. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Conder i Kitchener, 1883, SWP III, p. 402
- ↑ Conder i Kitchener, 1883, SWP III, pàg. 406-408
- ↑ Pringle, 1997, p. 47[Enllaç no actiu]
- ↑ Bonar, 1858, p. 32
- ↑ Guérin, 1869, pàg. 361, 367-368
- ↑ Socin, 1879, p. 163
- ↑ 9,0 9,1 Barron, 1923, Taula V, p. 10
- ↑ 10,0 10,1 Mills, 1932, p. 28.
- ↑ Govern de Palestina, Departament d'Estadístiques, 1945, p. 23
- ↑ Govern de Palestina. Departament d'Estadístiques. Estadístiques Municipals, Abril de 1945. Citat a Hadawi, 1970, pàg. 50
- ↑ Governo de Palestina, Departament d'Estadístiques. Estadístiques Municipals, Abril de 1945. Citat en Hadawi, 1970, pàg. 93
- ↑ Govern de Palestina, Departament d'Estadístiques. Estadístiques Municipals, Abril de 1945. Citat a Hadawi, 1970, pàg. 143
- ↑ Perlmann, Joel. «El cens de 1967 a Cisjordània i la Franja de Gazaː Una Versió Digitalitzada». Levy Economics Institute. [Consulta: 14 maig 2017].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 B'Tselem. «Palestins morts per les forces de seguretat israelianes abans de l'Operació Plom Fos». [Consulta: 16 maig 2017].
Bibliografia modifica
- Barron, J.B., ed. (1923). Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Gobierno de Palestina.
- Bonar, Horatius (1858). The land of promise; notes of a Spring-journey from Beersheba to Sidon. Nova York: R. Carter & Brothers.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883. (+ documentos especiales, p. 36)
- Govern de Jordan, Departament d'Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departament d'Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Rajab, Jehan S. (1989). Palestinian Costume, London: Kegan Paul International. ISBN 0-7103-0283-5. Contiene varios trajes sorprendentes de Ad-Dhahiriya pertenecientes a la Colección Rajab, en Kuwait.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.