Adarnases I — ადარნასე I en georgià o Adarnerseh ადრნერსე, també Atrnerseh—fou un príncep-primat d'Ibèria a Kakhètia de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 627 al 637/642.

Infotaula de personaAdarnases I
Adarnase praying before Jesus Christ - Jvari Monastery bas relief.JPG
modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Família
FamíliaCosròides modifica
FillsEsteve II d'Ibèria modifica
PareBakur III d'Ibèria modifica

Segon Cyril Toumanoff, Adarnases era el fill de Bakur III, el darrer rei d'Ibèria, i duc hereditari (eristavi) de Kakhètia. El 627 va ajudar als bizantins i khàzars durant el setge de Tiflis, i fou fet "príncep hereditari d'Ibèria" per l'emperador bizantí Heracli I, que va fer executar al príncep pro-sassànida Esteve I d'Ibèria.[1] En algun moment, entre 637 i 642 (després de la Batalla d'al-Qadisiyya i abans de la Nihawand), va unir les seves forces amb el príncep albanès Javanshir en un atac contra una guarnició persa a Aghuània.

Segons el historiadors del segle VII Moisès Daskhurantsi, Adarnases I portava tres títols bizantins. És per això que el historiador Vakhtang Jobadze l'identifica amb el cònsol honorari Adarnases (Adarnases Hypatos), esmentat en una inscripció del monestir de la Creu, a Mtskheta. Cyril Toumanoff, d'acord amb Daskhurantsi, creu que l'Adarnases de Mtskheta era en realitat Adarnases II d'Ibèria, el nét d'Adarnases I. Els seus altres títols podrien ser patrici i strelates.

De la seva esposa o d'una concubina va tenir un sol fill, Esteve II d'Ibèria, príncep primat d'Ibèria [2]

NotesModifica

  1. En la versió armènia de la crònica georgiana anomenada de Juanxer, capítol 15 : « Heracli va convocar a Adarnases de la línia de Vatxe II d'Ibèria que estava a la Kakhètia i li va donar Tiflis »
  2. Versió armènia de la Crònica georgiana anomenada de Juanxer, capítol 15 : « Després de la mort d'Adarnases l'autoritat a Ibèria fou exercida pel seu fill Stepanos (Esteve)

BibliografiaModifica

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements », Chronique arménienne.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990