Obre el menú principal

Adarnases I — ადარნასე I en georgià o Adarnerseh ადრნერსე, també Atrnerseh—fou un príncep-primat d'Ibèria a Kakhètia de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 627 al 637/642.

Infotaula de personaAdarnases I
Adarnase praying before Jesus Christ - Jvari Monastery bas relief.JPG
Activitat
Ocupació Sobirà
Període Imperi Romà
Família
Família Cosròides
Fills Esteve II d'Ibèria
Pare Bakur III d'Ibèria
Modifica les dades a Wikidata

Segon Cyril Toumanoff, Adarnases era el fill de Bakur III, el darrer rei d'Ibèria, i duc hereditari (eristavi) de Kakhètia. El 627 va ajudar als bizantins i khàzars durant el setge de Tiflis, i fou fet "príncep hereditari d'Ibèria" per l'emperador bizantí Heracli I, que va fer executar al príncep pro-sassànida Esteve I d'Ibèria.[1] En algun moment, entre 637 i 642 (després de la Batalla d'al-Qadisiyya i abans de la Nihawand), va unir les seves forces amb el príncep albanès Javanshir en un atac contra una guarnició persa a Aghuània.

Segons el historiadors del segle VII Moisès Daskhurantsi, Adarnases I portava tres títols bizantins. És per això que el historiador Vakhtang Jobadze l'identifica amb el cònsol honorari Adarnases (Adarnases Hypatos), esmentat en una inscripció del monestir de la Creu, a Mtskheta. Cyril Toumanoff, d'acord amb Daskhurantsi, creu que l'Adarnases de Mtskheta era en realitat Adarnases II d'Ibèria, el nét d'Adarnases I. Els seus altres títols podrien ser patrici i strelates.

De la seva esposa o d'una concubina va tenir un sol fill, Esteve II d'Ibèria, príncep primat d'Ibèria [2]

NotesModifica

  1. En la versió armènia de la crònica georgiana anomenada de Juanxer, capítol 15 : « Heracli va convocar a Adarnases de la línia de Vatxe II d'Ibèria que estava a la Kakhètia i li va donar Tiflis »
  2. Versió armènia de la Crònica georgiana anomenada de Juanxer, capítol 15 : « Després de la mort d'Adarnases l'autoritat a Ibèria fou exercida pel seu fill Stepanos (Esteve)

BibliografiaModifica

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements », Chronique arménienne.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990