Esteve II d'Ibèria

Esteve II o Stephanos II (en georgià : სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep-primat d'Ibèria i eristavi hereditari de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides que regna de 637/642 a 650 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.[1] Aquest Esteve II d'Ibèria és Esteve I de Kakhètia o mai havia regnar cap Esteve abans.

Infotaula de personaEsteve II d'Ibèria
Família
FamíliaGuaràmides Modifica el valor a Wikidata
FillsAdarnases II d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
PareAdarnases I d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill i successor d'Adarnases I d'Ibèria i Kakhètia, Stephanos va prosseguir la política pro-bizantina del seu pare i probablement va rebre de l'emperador el títol de « patrici ».[2] Tanmateix, el 645, es va veure forçat a reconèixer al Califa com el seu sobirà quan els àrabs arribaren a Geòrgia. Va morir el 650 i el va succeir Adarnases II d'Ibèria i Kakhètia.

CronologiaModifica

La cronologia de les diferents versions de la Crònica georgiana no revela per un període de 147 anys compresos entre 639 i 786 més que els regnats de tres generacions de reis : Esteve o Stephanos II d'Ibèria (639-663), els seus dos fills Mihr (Mirian) i Artxil de Kakhètia (663-748), i dels seus dos nets (fills d'Artxil) Joan i Juanxer (718-786).[3]

El caràcter irreal d'una tal successió ha portat Cyril Toumanoff a efectuar una revisió de la cronologia sobre la base de la fixació de la data de la mort del rei Artxil I de Kakhètia el màrtir el 786 i a considerar el fet que Esteve o Stéphanos II i els seus descendents directes no regnaven pas sobre el conjunt d'Ibèria sinó només sobre Kakhètia.

Epigrafia controvertidaModifica

La placa exterior de l'església de la Santa Creu de Mtskheta menciona els principals constructors d'aquesta església : « el Patrici Step'anoz », « el hypatos Demetri » i « el hypatos Adrnerses », que eren tradicionalment identificats amb Stephanos I (Esteve I d'Ibèria), el seu germà Demetri i Adarnases I d'Ibèria. Tanmateix, en un estudi portat pel professor Cyril Toumanoff, aquest últim proposa, del fet de la reputació d'impietat del Guaràmide Esteve I subratllada per les Cròniques i confirmada per la seva aliança amb els Sassànides, d'identificar aquests personatges amb Esteve II d'Ibèria (Stéphanos II), Demétri i Adarnases II dIbèria.[4]

DescendènciaModifica

Segons la Crònica georgiana, hauria tingut dos fils :

Segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff, un sol :[5]

ReferènciesModifica

  1. Segons la Crònica georgiana, va regnar del 639 al 663.
  2. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions », versió armènia de la Chronique géorgienne de Juanxer, cap. 25.
  3. Citat per Marie-Félicité Brosset a Histoire de la Géorgie, pàg. 232-260.
  4. Recentment, Christian Settipani estima que aquesta teoria només es basa en el relat dels "Annals reials de K'art'li" i és molt discutible.
  5. Cf. la data de la mort d'Artxil com a base d'aquesta rectificació cronològica.

BibliografiaModifica

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements », Chronique arménienne, p. 1-61.
  • Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, Paris, de Boccard, 2006, 634 p. (ISBN 978-2-7018-0226-8), p. 423-427 .
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 380 et 533 .