Obre el menú principal

Artxil de Kakhètia

Artxil I de Kakhètia el Màrtir (en georgià : არჩილი) dit també el Sant fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels cosròides. Segons la Crònica georgiana, va regnar 50 anys. L'any de la seva mort s'ha fixat el 744/748 (data tradicional), o el 786 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.[1] Sant catòlic i ortodox,  és celebrat el 21 de juny.

Infotaula de personaArtxil de Kakhètia
King Archil.jpg
Sant Artxil, retrat romàntic del segle XIX per Mikhail Sabinin
Biografia
Naixement Regne d'Ibèria
Mort 786
Enaltiment
Altres
Títol Q48767880 Tradueix
Família Cosròides
Fills Juansxer de Kakhètia
Joan de Kakhètia
Pare Esteve II de Kakhètia
Modifica les dades a Wikidata

RegneModifica

Artxil, fill segon del príncep Esteve II de Kakhètia (685-736), va succeir al seu germà gran Mihr o Mirian  en el principat de Kakhètia sobre el qual regnava la seva família des de l'abolició de la monarquia a Ibèria el 580. La Crònica georgiana li assigna un regnat de 50 anys.

El llarg regnat d'Artxil fou globalment plàcid. El nou príncep, després d'haver convocat tots els eristavis de Geòrgia, organitza les unions matrimonials de les seves set nebodes, filles del rei Mirian de Kakhètia, amb prínceps locals. Segons la Crònica georgiana, va crear feus a Kakhètia pels nobles de la seva cort, va fer construir l'església de Sadzmor, i va acollir els prínceps bagràtides armenis exiliats a Geòrgia després de la batalla de Bagrevand.

Els musulmans, que no havien tornat a Geòrgia des de l'expedició de Morvan i s'acontentaven de recaptar tributs dels eristavis locals, decidiren un dia d'organitzar una expedició de pillatge al país. Un emir enviat pel califa « Musa fill de Madhi » de fet Al-Hâdi Musa ben al-Mahdî, nomenat per la Crònica georgiana « Dxidxum-Asim », de fet Khuzaima ibn Khazin, després d'haver devastat Kartli va decidir  destrossar la Kakhètia.

Artxil va considerar que el seu país no tenia possibilitat de resistir i es va presentar davant el invasor per demanar la pau, reclamar la seva protecció, el respecte de les esglésies i l'abstenció de mesures violentes amb la finalitat d'obtenir l'abandó de la fe dels cristians. L'emir, encantat per les boniques maneres del rei, va acceptar donar-li satisfacció després d'alguns dies de reflexions, si es comprometia a fer apostasia i a esdevenir musulmà. El rei va refusar i l'emir llavors va fer empresonar a Artxil.

Un mthawar gardanià convertit a l'islam, del qual els homicides de l'oncle patern havien rebut l'asil d'Artxil, va decidir llavors  venjar-se del príncep. Es va presentar davant Dxidxum Vakhtang I li va revelar que Artxil era el descendent del gran rei Vakhtang I Gorgasali d'Ibèria, que era de la sang de Mirian, fill de Kasré, i que coneixia el lloc pel que l'emperador grec Heracli havia amagat, mentre estava travessant Ibèria, una part dels tresors resultants del pillatge de la Pèrsia sassànide després de la seva victòria de 627 sobre Khosro ii (Cosroes II). Interrogat per l'emir, Artxil va declarar que aquests tresors havien estat transferits sota la protecció dels grecs a Abkhàzia quan « Déu  va humiliar els musulmans per la derrota de l'emir Mervan ». Furiós, Dxidxum llavors va fer decapitar a Artxil. El cos del rei Artxil fou rescatat  i inhumat en una església construïda per ell mateix. El rei màrtir fou a continuació declarat sant per l'església ortodoxa georgiana, i la seva festa va quedar fixada el 21 de juny (que l'Església de Geòrgia cèlebre segons el calendari julià).

CronologiaModifica

La cronologia del regna d'Artxil I el Sant descansa sobre la determinació de la data del seu martiri lligada a la cronologia estimada per les expedicions musulmanes a Geòrgia.[2]

Des del segle  XIX, Marie-Felicité Brosset va posar en relleu «l'anacronisme enorme comés pel príncep historiador Vakhust Bagratuni relatiu a la vinguda l'any 740 de Murwan Qrou Ibn Mohamed (fils de la germana de Mahoma (sic) a Geòrgia) » i subratlla que sobre la base d'un regnat de 50 anys per Artxil, s'arribaria fàcilment l'any 784 on, seguint l'historiador armeni Ghevond, « el Khalife Musa fill de Madhi  va fer matar cruelement al príncep de Geòrgia ».[3] Brosset comprova igualment que l'acceptació d'aquesta data implica trastocar tota la cronologia georgiana abans dels regnes de Mirian de Kakhètia i d'Artxil, posada al dia que de moment va refusar d'efectuar.[4]

Cyrille Toumanoff, estimant aquests mateixos arguments decisius i comprovant per altra banda que el patriarca Antoni, en el tercer discurs del Martyrica, posava la vinguda de l'emir Dxidxum en el cinquantè any del rei Artxil  que va regnar cinquanta anys, i que el regna del Khalife Musa fill de Madhi no havia durat  més que un any de 785 a 786, no vacil·la pas a rectificar la cronologia sobre aquestes bases.[5][1]

Família i descendènciaModifica

Segons la Crònica georgiana, el rei Artxil es va casar amb la filla del curopalat Guaram III} príncep de Calarzène-Javakhètia i príncep primat d'Ibèria de 693 a 748, « de la casa del fills de Vakhtang I Gorgasali I i de la seva esposa grega » i va tenir almenys sis fills:[6]

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 546. 
  2. Segons la Crònica georgiana i el príncep Vakhoust, va regnar del 668 al 718.
  3. Marie-Félicité Brosset, Histoire la Géorgie, p. 253, n. 2.
  4. « Je n'ose combler arbitrairement un tel vide  » ; Marie-Félicité Brosset Histoire de la Géorgie, « Indroduction et table des matières », p. 
  5. Selon Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 255, n. 1, le patriarche Antoni fixe la date du martyre d'Artchil « en l'année 781 depuis l'incarnation ».
  6. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 249.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artxil de Kakhètia  
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 380-381 et 546. 
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l’Antiquité jusqu’au XIXe siècle, v. 1-7, Saint-Pétersbourg, 1848-58 (lire ce livre avec Google Books : Lire en ligne, [1]), p. 248-256.
  • Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan,‎ , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 88 .

Enllaç externModifica