Adarnases IV d'Ibèria

Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.

Infotaula de personaAdarnases IV d'Ibèria
Biografia
Naixement870 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort923 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKing of Georgians (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid II d'IbèriaAixot II de TaoSumbat d'IbèriaBagrat I of Tao (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesDavid I d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata  i NN (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Adarnases IV fou el fill de David I d'Ibèria. Després de la mort de Narsès, l'homicida del seu pare, va aconseguir reprendre el seu títol de príncep d'Ibèria amb l'ajuda d'Aixot I d'Armènia. Vegeu Narsès d'Ibèria.

Durant el seu regnat, el regne d'Abkhàzia va arribar al seu apogeu i va estendre la seva influència sobre el conjunt de terres d'Ibèria. Adarnases fou reduït per la potència dels reis abkhazis a un simple paper de rei titular d'Ibèria del 916 a la seva mort l'any 923. L'Imperi Romà d'Orient, del qual era el vassall, el va reconèixer tanmateix com curopalata de Ibèria de 891 a 923.

Adarnases IV es mostra sempre un fidel del fill d'Aixot el Gran d'Armènia, Sembat I el màrtir, que va sostenir contra pretendents al tron i contra el seu enemic l'emir Ahmed ben Isa ben Xeikh de Dyarbekir, antic governador d'Armènia per compte del Califa.

Malgrat la seva dèbil autoritat, fou el primer a rebre el 899 la corona reial de « Rei dels Georgians » (Rei dels kartvels) de mans del « Rei dels reis » Sembat I d'Armènia,[1] representant de la branca major dels bagràtides.[2]

Família i descendènciaModifica

D'una esposa desconeguda va deixar a la seva mort cinc fills :

Notes i referènciesModifica

  1. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 398.
  2. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 280.

FontsModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 392-393, 397-398, 428.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 130.
  • Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851 (lire ce livre avec Google Books : books.google.cat), Addition IX, p. 155.