Narsès d'Ibèria

Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.

Infotaula de personaNarsès d'Ibèria
Nom original(ka) ნასრა Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort888 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
PareGuaram V Mamphali Modifica el valor a Wikidata

Narsès o Nasr fou el fill i successor de Guaram V Mamphali, príncep de Javakètia i de Samtskhé, i era nét per tant d'Aixot I d'Ibèria. Sostingut per l'emperador romà d'Orient Basili I el Macedoni i pels abkhazis, es va revoltar contra el seu cosí germà el curopalata i príncep-primat d'Ibèria David I, sostingut pels armenis, i, el 881, el va fer matar a traïció i es va proclamar al seu lloc.[1]

Narsès I va ser atacat al seu torn per una coalició de la noblesa que comptava amb el suport del gran rei armeni Aixot I d'Armènia que va sostenir al partit lleialista georgià del príncep Liparit Orbelian, que va aconseguir en l'afer el domini de Trialètia, però que abraçava igualment els emirs àrabs locals. Adarnases IV d'Ibèria, fill de David I, fou establert al tron i Narsès va haver de fugira a territori romà d'Orient. Gurguèn d'Ibèria, príncep de Tao Superior i Artanudji, ex aliat de Narsès, amb el suport de l'emperador romà d'Orient i fent aliança amb la noblesa lleialista, fou reconegut com a príncep primat per Bizanci i doncs també per la noblesa.[2]

El 887, el rei Bagrat I d'Abkhàzia que havia anat a reclamar auxili a Constantinoble, torna amb una flota i un exèrcit amb el qual pretén restaurar a Narsès sobre el tron. Completa la seva coalició amb el príncep Baqathar d'Ossètia. Adarnases IV de Ibèria apel·la una nova vegada als armenis i als seus parents del llinatge d'Artanudji (amb Gurguèn d'Ibèria) als que demana ajuda. Afronta l'any següent el seu rival i l'exèrcit abkhazi en una gran batalla. Els abkhazis i els seus aliats foren derrotats a la riba de l'alt Kura i obligats a retirar-se. Narsès, fou capturat i mort prop de la població d'Aspinda al Samtskhé.[3]

Narsès va morir sense unió coneguda ni descendència i segons la « Crònica georgiana » la seva memòria es va apagar.

ReferènciesModifica

  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 270-271.
  2. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 272.
  3. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 273-274.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 391-393.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 130.
  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie V, « The Armeno-Georgian Marchlands », p. 489-492.