Bagrat I d'Abkhàzia

Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).

Infotaula de personaBagrat I d'Abkhàzia
Biografia
Mort894 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
King of Abkhazia (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTsar Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsConstantí III d'Abkhàzia Modifica el valor a Wikidata

Bagrat II era el segon fill del rei Demetri II d'Abkhàzia. Després que l'usurpador Joan Xavliani es va apoderar del tron al casar-se amb la vídua de Jordi I d'Abkhàzia, es va enviar l'orde de tirar-lo al mar però es va poder salvar i va fugir a Constantinoble on va restar fins al 882 o 887 quan va retornar amb el suport d'un contingent de forces romanes d'Orient amb el que va derrotar i matar a Adarnases Xavliani, fill i successor de Joan. Llavors es va casar amb la vídua, que era una princesa bagràtida, filla de Guaram V de Taoklardjètia,[1] príncep de Javakètia i Samtskhé.

Pel seu matrimoni Bagrat va intentar tenir influència a Taoklardjètia i va donar suport al seu cunyat Narsès d'Ibèria i de Samtskhé que intentava agafar el poder i havia matat a David I d'Ibèria i havia posat al tron a Gurguèn d'Ibèria, nét d'Aixot. Però el jove fill de David, Adarnases IV d'Ibèria (881-923), va decidir venjar-se i, a aquest efecte, es va aliar amb el rei armeni Aixot el Gran per declarar la guerra a Narsès, que pel seu costat comptava amb l'aliança de Bizanci i d'Abkhàzia. Ràpidament Adarnases va aconseguir ser el vencedor i Narsès va haver de refugiar-se a l'Imperi Romà d'Orient. El 887, Abkhàzia va atacar al seu torn a Armènia amb suport d'una gran flota romana d'Orient procedent de Constantinoble, però va ser rebutjat de nou a Aspindza i Narsès va ser finalment assassinat el 888.

Del seu matrimoni va tenir una filla casada amb Musxel (+924) fill del rei Sembat I d'Armènia, i un fill, Constantí III d'Abkhàzia, que el va succeir.

NotesModifica

  1. tercer fill d'Aixot I d'Ibèria

BibliografiaModifica

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie.
  • Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.