Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp
Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf (alemany)— (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg. Era fill del rei Frederic I de Dinamarca (1471-1533 i de la seva segona dona Sofia de Pomerània (1498-1568). Va ser el primer duc de Schleswig-Holstein-Gottorp (1544 - 1586) i fundador de la Casa de Holstein-Gottorp.
  | |
| Nom original | (de) Adolf I. von Schleswig-Holstein-Gottorf |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 gener 1526 Duborg Castle (Alemanya) (en)  |
| Mort | 1r octubre 1586 (60 anys) Castell de Gottorf (Alemanya) |
| Sepultura | catedral de Slesvig |
| Monarca | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Casa de Holstein-Gottorp |
| Cònjuge | Cristina de Hessen (1564, 1564 (Gregorià)–1586) |
| Fills | Frédéric II de Holstein-Gottorp, Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp, Philippe de Holstein-Gottorp, Christine de Holstein-Gottorp, Elisabeth of Schleswig-Holstein-Gottorp, John Adolphus, Duke of Schleswig-Holstein-Gottorp, Anna de Holstein-Gottorp, Christian von Holstein-Gottorp, Agnes av Holstein-Gottorp, Jean-Frédéric de Holstein-Gottorp |
| Pares | Frederic I de Dinamarca i Sophie de Poméranie |
| Germans | Dorotea de Dinamarca Élisabeth de Danemark Dorothée de Danemark Hans den Ældre Cristià III de Dinamarca Frederik af Danmark |
 | |
 | |
Tot i que els seus pares eren catòlics, la tolerància dels reis de Dinamarca va permetre que el seu fill fos educat pel líder protestant Felip I de Hessen. Adolf va passar quatre anys al castell de Kassel i es va convertir al luteranisme. El 1544 el seu germanastre, el rei Cristià III va repartir els antics ducats de Slesvig i de Holstein amb els seus germanastres Joan i Adolf.
Adolf va escollir el territori que comprenia la ciutat de Slesvig i el palau de Gottorp, d'on prové el nom del ducat. Així, el ducat depenia de Dinamarca i alhora formava part del Sacre Imperi.
Adolf va prendre part en el Reichstag de 1548, i va acompanyar el landgravi Felip I de Hessen en el viatge d'homenatge a l'emperador Carles V pels Països Baixos espanyols.
Tot i ser protestant va donar suport a l'emperador amb 2.000 homes a cavall i deu companyies d'infanteria, en una guerra que va contribuir a reduir el poder dels prínceps protestants. Va ser nomenat comandant de les tropes del nord d'Alemanya.
Com a governant es va cuidar de modernitzar el seu Estat. Va fer construir els palaus de Reinbek, Husum, Tönning i Trittau, així com la residència de St. Jürgen per a pobres i gent gran.
Matrimoni i fills
modificaEl 17 de desembre de 1564 es va casar al palau de Gottorp amb la princesa Cristina de Hessen (1543-1604), filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549). El matrimoni va tenir deu fills:
- Frederic (1568-1587).
- Sofia (1569-1634), casada amb el duc Joan VII de Mecklenburg-Schwerin (1558-1592).
- Felip (1570-1590).
- Cristina (1573-1625), casada amb el rei de Suècia Carles IX (1550-1611).
- Elisabet (1574-1587).
- Joan Adolf (1575-1616), arquebisbe de Bremen i bisbe de Lübeck, casat amb la princesa Augusta de Dinamarca (1580-1639).
- Anna (1575-1625), casada amb Enno III d'Ostfriesland (1563-1625).
- Cristià (1576-1577).
- Agnès (1578-1627).
- Joan Frederic (1579-1634), arquebisbe de Bremen i bisbe de Verden.
Bibliografia
modifica- Karl Jansen: Adolf, Herzog von Schleswig-Holstein. A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 1, Duncker & Humblot, Leipzig 1875, S. 111–113.
- Hermann Kellenbenz: Adolf I., Herzog von Schleswig-Holstein Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine.. A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 1, Duncker & Humblot, Berlin 1953, S. 86
