Adrià Comnè

Aquest article tracta sobre el militar. Si cerqueu el seu nebot, arquebisbe d'Ocrida, vegeu «Joan IV d'Ocrida».

Adrià Comnè (grec: Ἁδριανὸς Κομνηνός, Adrianós Komninós; nascut cap al 10601065 i mort entre el 1105 i el 1136) fou un aristòcrata i general de l'Imperi Romà d'Orient. Era un dels germans petits de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118).

Infotaula de personaAdrià Comnè
Seal of the protosebastos and megas domestikos of the West Adrianos Komnenos.png
Segell d'Adrià en el qual figuren Sant Jordi i les seves dignitats de protosebast i gran domèstic d'Occident Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1060 ↔ 1062 Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1105 Modifica el valor a Wikidata
Sebast
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres romano-normandes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZoè Ducas Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Comnè Modifica el valor a Wikidata i Anna Dalassè Modifica el valor a Wikidata
GermansIsaac Comnè, Aleix I Comnè, Manuel Comnè, Nicèfor Comnè, Teodora Comnè, Maria Comnè i Eudòcia Comnè Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Adrià Comnè, nascut cap al 1060–1065, era el quart i penúltim fill mascle (setè en total) del domèstic de les escoles Joan Comnè, germà petit de l'emperador Isaac I Comnè (r. 1057–1059), i Anna Dalassè.[1][2][3] Segons l'historiador Nicèfor Brienni, una vegada mort el seu marit, Anna féu que Adrià i el seu germà petit Nicèfor fossin educats per tutors per procurar-los una formació enciclopèdica.[1]

Després de la pujada al tron d'Aleix I Comnè l'any 1081, Adrià va rebre la nova dignitat de de protosebast i les rendes d'una part de la Península Calcídica. També se li va confiar el comandament de l'exèrcit a les campanyes contra els normands els anys 1082 i 1083, comandats per Robert Guiscard i Bohemond I d'Antioquia. L'any 1086, va ocupar el càrrec de domèstic de les escoles d'Occident, i el 1087, va lluitar a la batalla de Distra contra els Petxenegs comandant un exèrcit de mercenaris francs. La batalla va acabar en una derrota desastrosa, i Adrià va estar a punt de ser capturat. A l'Alexíada es diu que també va participar a la campanya de l'any 1091 contra els petxenegs.

Molt poc temps després, Adrià va tenir un greu desacord amb el seu germà gran el sebastocràtor Isaac Comnè. Isaac afirmava que Adrià era el responsable de les acusacions de conspiració contra el emperador que s'havian fet contra el seu fill Joan, governador de Dirraqui. L'any 1094, Adrià va presidir el tribunal que que va jutjar a Nicèfor Diògenes, fill de l'emperador Romà IV Diògenes (1068-1071) que havia intentat assassinar l'emperador. El mateix any va ser un dels participants en el sínode que va condemnar Lleó de Calcedònia. No es coneix amb certesa la data de la seva mort. Un manuscrit indica que es va retirar a un monestir amb el nom de Joan, i va morir el 16 d'abril del 1105.[4] L'historiador Basil Skoulatos dubta de la veracitat d'aquesta informació, perquè el nom d'Adrià no consta a la llista de morts del Tipikon Kecharitomenos (escrit l'any 1118), però sí al Tipikon Pantocrator del 1136. La mort d'Adrià s'hauria produït entre el 1118 i el 1136.[5]

FamíliaModifica

Adrià es va casar amb la porfirogènita Zoè Ducas, tercera filla de l'emperador Constantí X Ducas (1059-1067) i d'Eudòcia Macrembolites. Van tenir quatre fills:

  • Eudòcia Comnè, casada amb Aleix Tarcaniotes.
  • Andrònic Comnè, casat amb Eudòcia Ducas.
  • Aleix Comnè, sebast. Promès a Irene Axuc i casat amb Irene Sinadè.
  • Adrià Comnè, que es va fer monjo.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Skoulatos, 1980, p. 5.
  2. Varzós, 1984, p. 52 i 114.
  3. Gautier, 1971, p. 231.
  4. 4,0 4,1 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1143-1145. ISBN 9780195046526. 
  5. Skoulatos, Basile. Les Personnages byzantins de l'Alexiade ": analyse prosopographique et synthèse. Louvain: Nauwelaerts, 1980, p. 5-7. 

BibliografiaModifica