Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand. Com molts altres cavallers normands empobrits, Guiscard va anar a Itàlia, on va arribar cap a l'any 1046. Després de servir en les forces del Príncep de Càpua, va organitzar un exèrcit per crear les seves pròpies possessions a Calàbria.

Plantilla:Infotaula personaRobert Guiscard de Hauteville

Robert Guiscard, al manuscript del segle xiv Nuova Cronica
Nom original(fro) Robert Viscart Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1016 Modifica el valor a Wikidata
Hauteville-la-Guichard (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1085 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Cefalònia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de la Santíssima Trinitat (Venosa
  Duc de la Pulla i Calàbria
1057 – 1059
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, mercenari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de la Pulla Modifica el valor a Wikidata
DinastiaMèdici Casa d'Hauteville
CònjugeSikelgaita (1058 (Gregorià)–)
Alberada de Buonalbergo (1051 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRoger Borsa
 () Sikelgaita
Sibil·la d'Hauteville
 () Sikelgaita
Olímpia
 () Sikelgaita
Hèria d'Hauteville
 () Sikelgaita
Mabille de Hauteville
 () Sikelgaita
Robert Scalio
 () Sikelgaita
Emma d'Hauteville
 () Alberada de Buonalbergo
Mafalda de Pulla-Calàbria
 () Sikelgaita
Bohemon I d'Antioquia
 () Alberada de Buonalbergo
Guiu d'Hauteville
 () Sikelgaita
Constança de Sicília
 () Roger I de SicíliaEremburga de Mortain Modifica el valor a Wikidata
ParesTancred d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata  i Fressenda d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata
GermansMauger de Hauteville
Guillem del Principat
Jofre d'Hauteville
Roger I de Sicília
Serló de Hauteville
Drogo de Hauteville
Guillem Braç de Ferro
Onofre de Hauteville Modifica el valor a Wikidata

Llista
Moneda de Robert Guiscard.

Quan el papa Lleó IX va intentar expulsar els normands d'Itàlia en 1053, Guiscard va tenir un important paper en la derrota de les tropes del Papa a Civitate, localitat propera a l'actual ciutat de Sant Sever. A la mort del seu germà gran, Humfred, Robert es va convertir en líder dels normands establerts a Itàlia. El Papa, que buscava desfer-se de la tutela del Sacre Imperi Romanogermànic, va decidir acostar-se a líders normands presents al sud d'Itàlia. El 1059 el papa Nicolau II va nomenar Robert per la gràcia de Déu i de sant Pere, duc de la Pulla i Calàbria i d'aquí en endavant, amb l'ajuda de tots dos, duc de Sicília. A canvi, Robert Guiscard va reconèixer el papa com el seu senyor feudal.

En aquesta època, Sicília estava en mans de l'emirat de Sicília, de manera que ell i el seu germà Roger es van embarcar en una sèrie de campanyes militars i van conquerir Messina el 1061, Palerm el 1072[1] i Salern en 1077.[2] Després va dirigir la seva atenció cap als Balcans, i el 1081 va obtenir una gran victòria[3] sobre l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a Dirràquion (Albània). Mentrestant, les seves campanyes a Macedònia i a Tessàlia van ser dirigides pel seu fill Bohemon.

Robert va ser cridat el 1083 perquè anés en auxili del papa Gregori VII, que estava assetjat al castell Sant'Angelo per Enric IV, emperador del Sacre Imperi, de manera que va haver d'abandonar les seves victorioses campanyes. El 1084, Robert va expulsar de Roma l'emperador i va reduir a cendres[4] un terç de la ciutat. Robert va tornar en suport del seu fill Bohemon en la campanya de Grècia, però va morir de febres a Cefalònia unes setmanes més tard, el juliol de 1085 (febre tifoide), deixant com a successor el seu fill Roger Borsa.

Referències

modifica
  1. Previté-Orton, Charles William. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès). CUP Archive, 1975, p. vol.1, p.511. ISBN 0521099765. 
  2. Partner, Peter. The Lands of St. Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance (en anglès). University of California Press, 1972, p. 130. ISBN 0520021819. 
  3. Bronchud, Miguel H. The Secert Castle: The Key to Good and Evil (en anglès). DigitalPulp Publishing.com, 2007, p. 339. ISBN 0976308398. 
  4. Rogers, Clifford. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. vol.1, p.403. ISBN 0195334035. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica