Obre el menú principal

Aerolíneas Argentinas

Aerolínias Argentinas o també coneguda com a Aerolínias és la principal aerolínia d'Argentina. Opera vols regionals i domèstics des de l'Aeroparque Jorge Newbery, però també vols internacionals des de l'Aeroport Internacional Ministro Pistarini, tots dos situats a Buenos Aires.

Infotaula d'organitzacióAerolíneas Argentinas
Aerolíneas Argentinas Logo 2010.svg
B737LVCXS.jpg
Dades
Tipus aerolínia
Història
Creació 1950Buenos Aires
Activitat
Flota 42
Centres connexió
Destinacions 56
Pla de fidelització Aerolíneas Plus
Saló aeroport VIP Lounge
Organització i govern
Seu 
Persona rellevant Mariano Recalde (CEO)
Andrés Fabre (COO)
Depèn de Govern de l'Argentina
Propietat de Govern de l'Argentina
Filial
Part de Sky Team (al 2012)

Lloc web www.aerolineas.com.ar
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La companya va ser fundada l'any 1950 amb la fusió de quatre aerolínies: Flota Aérea Mercante Argentina (FAMA), Aviación del Litoral Fluvial Argentina (ALFA), Zonas Oeste y Norte de Aerolíneas Argentinas (ZONDA) i Aeroposta Argentina, la més antiga de totes i que havia començat a funcionar el 1928.[1] En març de 1950 es van iniciar els serveis Buenos Aires-Nova York i s'ampliaven notablement els nombre de vols interiors. En maig de 1959 van començar els vols amb destinació a Europa amb reactors, els primers van ser de Havilland Comet-4 i, en 1962 es van incorporar els Sud Aviation Caravelle per els vols interiors.

El 1979 va passar a ser Societat de l'Estat Argentí i l'any 1990 el consorci espanyol Iberia es va fer càrrec de l'empresa. El 2001 formava part del Grup empresarial Marsans i, finalment, durant l'any 2009, l'empresa va ser expropiada i va tornar a passar en mans del Govern Argentí. L'empresa també administra l'aerolínia Austral Líneas Aéreas, les empreses de càrrega Aerolíneas Argentinas Cargo y Jet Paq, l'empresa de serveis de rampa Aerohandling, i l'empresa de serveis turístics Optar.

Flota[1]Modifica

Al llarg de la seva història molts tipus d'aeronau han servit a l'aerolínia.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañias aéreas. (en espanyol). Madrid: San Martin, 1982, p. 202,203. ISBN 8471402157.