Aerolíneas Argentinas
Aerolínias Argentinas o també coneguda com a Aerolínias és la principal aerolínia de l'Argentina. Duu a terme vols regionals i domèstics des de l'Aeroparque Jorge Newbery, però també vols internacionals des de l'Aeroport Internacional Ministro Pistarini, tots dos situats a Buenos Aires.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | aerolínia | ||||
Història | |||||
Creació | 1950, Buenos Aires | ||||
Activitat | |||||
Utilitza | AMOS | ||||
Element explotat : | |||||
Aeroport de connexió | |||||
Programa de beneficis | Aerolíneas Plus (en) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Propietat de | Govern de l'Argentina | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Indicador econòmic | |||||
Capital propi | −213.877.988 $ (2019) | ||||
Benefici net | −603.158.140 $ (2019) | ||||
Lloc web | aerolineas.com.ar… | ||||
Història
modificaLa companya va ser fundada l'any 1950 amb la fusió de quatre aerolínies: Flota Aérea Mercante Argentina (FAMA), Aviación del Litoral Fluvial Argentina (ALFA), Zonas Oeste y Norte de Aerolíneas Argentinas (ZONDA) i Aeroposta Argentina, la més antiga de totes i que havia començat a funcionar el 1928.[1] En març de 1950 es van iniciar els serveis Buenos Aires-Nova York i s'ampliaven notablement els nombre de vols interiors. En maig de 1959 van començar els vols amb destinació a Europa amb reactors, els primers van ser de Havilland Comet-4 i, en 1962 es van incorporar els Sud Aviation Caravelle per els vols interiors.
El 1979 va passar a ser Societat de l'Estat Argentí i l'any 1990 el consorci espanyol Iberia es va fer càrrec de l'empresa. El 2001 formava part del Grup empresarial Marsans i, finalment, durant l'any 2009, l'empresa va ser expropiada i va tornar a passar en mans del Govern Argentí. L'empresa també administra l'aerolínia Austral Líneas Aéreas, les empreses de càrrega Aerolíneas Argentinas Cargo y Jet Paq, l'empresa de serveis de rampa Aerohandling, i l'empresa de serveis turístics Optar.
Al llarg de la seva història molts tipus d'aeronau han servit a l'aerolínia.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañias aéreas. (en castellà). Madrid: San Martin, 1982, p. 202,203. ISBN 8471402157.