Agàton d'Atenes

poeta tràgic atenenc

Agàton o Agató (en llatí Agathon, en grec Ἀγάθων) fou un poeta tràgic atenenc nascut el 448 aC en una rica i respectable família. Per tant era contemporani de Sòcrates i Alcibíades i dels altres personatges de l'època a molts dels quals els coneixia íntimament, entre d'altres, d'Eurípides.

Infotaula de personaAgàton d'Atenes
Biografia
Naixement448 aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort401 aC Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Pel·la (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor de tragèdies Modifica el valor a Wikidata

Va obtenir la seva primera victòria al concurs que es celebrava durant el festivals de Lenaia el 416 aC, quan tenia 30 anys. Plató, que tenia 14 anys en aquell moment i va estar present a l'entrega del premi segons explica Ateneu de Nàucratis, el va introduir com a un dels interlocutors a la seva obra El banquet. Deu anys després, va visitar la cort del rei Arquelau de Macedònia (407 aC), on va trobar el seu amic Eurípides que també era hoste del rei. Se suposa que va morir cap al 400 aC amb 47 anys.

Segons Claudi Elià, els seus mèrits poètics eren considerables i les seves composicions, elegants i amb floritures, no destacaven gaire per la seva força. Utilitzava amb freqüència l'antítesi i la metàfora i expressava "pensaments alegres i imatges amables". Es deia que imitava en vers la prosa del filòsof Gòrgies. Quan Plató el fa parlar a El banquet, posa a la seva boca paraules harmonioses i períodes suaus i agradables. En canvi, Aristòfanes el presenta a Les tesmofòries amb un estil afectat i efeminat. En aquesta obra, representada l'any 409 aC, surt acompanyat del seu amic Eurípides, i vestit amb roba de dona. També el fa sortir a Les granotes.

Segons Aristòtil va introduir en els entreactes de les representacions teatrals uns cants corals que res tenien a veure amb l'obra i que s'anomenaven ἐμβόλιμα (intercalaris), o interludis musicals, que es van posar de moda, però van fer decaure la tragèdia, ja que feien perdre el fil. Aristòtil l'acusa també d'escriure temes massa extensos en les seves tragèdies.

La seva obra és perduda i només se'n coneixen el títols de quatre tragèdies (Thyestes, Telephus, Aerope i Alcmaeon). Alguns autors consideren que Les tesmofòries d'Aristòfanes contenen fragments o temes de les obres d'Àgaton.[1]

ReferènciesModifica

  1. Agathon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 65-66
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agàton d'Atenes