Agnès Armengol i Altayó

escriptora, pianista, compositora i promotora cultural catalana
(S'ha redirigit des de: Agnès Armengol)

Agnès Armengol i Altayó, també coneguda com a Agnès Armengol de Badia, (Sabadell, agost de 1852 - Sabadell, 30 de gener de 1934), va ser una escriptora, pianista, compositora i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.[1][2]

Infotaula de personaAgnès Armengol i Altayó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1852 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscolàpies de Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, activista cultural, pianista, compositora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAgnès Armengol de Badia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Filla d'una família de fabricants tèxtils, va aprendre les primeres lletres al col·legi de les Escolàpies de Sabadell i després continuà els estudis a Barcelona i a l’internat occità Pension Catalane, de Castres. En aquests anys es formà en educació musical i començà a manifestar els seus dots d'escriptora i de música i compositora.[3]

Notable pianista, signava les seves primeres composicions musicals amb el pseudònim de Graziel·la, inspirada en el nom d'una de les seves obres preferides, la novel·la romàntica Graziella (1849), d'Alphonse de Lamartine. Amb aquest nom es presentà a diversos concursos musicals, on obtingué alguns premis. És recordada especialment per Suspirs, que fou premiada en un concurs musical de Chicago l’any 1893.[3][4]

Publicà alguns poemes en diverses revistes de Sabadell i Barcelona, com Lo Catalanista, Revista de Sabadell o La Llumanera de Nova York, i diferents escrits en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Amb aquest esperit, va escriure el poemari Cant a la senyera per a l'Orfeó de Sabadell, el poema Rosari antic (recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya) i va contribuir a ressuscitar el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol.[5][4]

Va morir a Sabadell als vuitanta-dos anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular. El Fons Agnès Armengol i Altayó és a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Un carrer de la ciutat i una escola porten avui el seu nom.[2][3][6]

  • Lays
  • Ramell de Semprevives (poesies)
     
    Agnès Armengol i Altayó, a Feminal, núm. 122, de 24 de juny de 1917
  • 1912. Redempció. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals.
  • 1925. Sabadellenques i altres poesies. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3.
  • 1925. Redempció. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4.
  • 1926. Els dies clars. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7.
  • 1926. Rosari antic. Tradicions i records. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[7]

Obra musical

  • Le Jasmin (1873)
  • Le Noyer (1873)
  • L’heure du mystere (1873)
  • A toi, les sanges de bonheur (1873)
  • Chant du soir (1875). Obra per a quartet de violí, violoncel, piano i harmònium
  • Ballet Impromptée (1876). Obra per a piano a quatre mans
  • Composicions (1876). Obres per a veu i piano
  • Impromptus (1877). Obres per a piano.
  • Suspirs (1877). Obra per a veu i piano.
  • A une marguerite des champs (1877).
  • Vora la mar (1877). Barcarola per a veu i piano
  • Ah! qui podrà oblidar ton cel de festa. (1879). Obra per a veu i piano
  • Cantar. Obra per a veu i piano
  • Regret! Obra per a piano
  • Goigs a la Mare de Déu de la Salut (1882). Obra per a solista i cor
  • Cançons per a Infants (1928). Obres per a veu i piano

Referències

modifica
  1. «Agnès Armengol i Altayó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Nomenclàtor. «Carrer d'Agnès Armengol». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Garrigosa Massana, Maria Teresa. Les compositores catalanes del segle XIX (tesi). Departament d’Art i Musicologia. Universitat Autònoma de Barcelona, novembre de 2019, p. 215-222. 
  4. 4,0 4,1 Berenguer Garrigós, Arnau. «Agnès Armengol i Altayó». Història de Sabadell S.XIX-XX, 18-03-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  5. «L'escriptora Da. Agnés Armengol de Badia». Feminal: Núm. 017, 30-08-1908.
  6. «Escola Agnès Armengol». Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: desembre 2023].
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  8. "La Vanguardia" Dilluns 8 maig 1893, pàgina 1

Bibliografia

modifica
  • Camil Geis. Agnès Armengol. Sabadell: 1978. Revista Quadern, número 5, pàgines 103-104.
  • Deu i Baigual, Esteve; Galceran i Abella, Anna; Puig i Pinyol, Maria Rosa. Coneixem Sabadell?. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1984. ISBN 8450501709. 
  • Ríos i Masanell, Joan. Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat. Sabadell: Jove Cambra de Sabadell, 1982, p. 50-55. 
  • Tous de Cirera, Pilar. Agnès Armengol : biografia. Sabadell: Joan Sallent, 1957 (Biblioteca Sabadell ; 2).