Agnès Buzyn (París, 1 de novembre de 1962) és professora universitària, metgessa i política, ministra de Solidaritat i Salut en el Segon govern Philippe des del 17 de maig de 2017.[1]

Infotaula de personaAgnès Buzyn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Conseiller maître en service extraordinaire à la Cour des comptes (en) Tradueix
1r setembre 2022 –
Ministra de Salud de França
17 maig 2017 – 16 febrer 2020 – Olivier Véran →
Presidenta Institut National du Cancer
2011 – 2016
Professeur des universités – Praticien hospitalier (en) Tradueix Faculté de médecine de l'université Paris-Cité (en) Tradueix
2004 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole alsacienne
Universitat de París V - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJean-Gérard Guillet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa, Professeur des universités – Praticien hospitalier (en) Tradueix, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París V
Universitat Pierre i Marie Curie Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePierre-François Veil (1985–valor desconegut), divorci
Yves Lévy (1997–) Modifica el valor a Wikidata
ParesÉlie Buzyn Modifica el valor a Wikidata  i Etty Buzyn Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
10 setembre 2021mise en examen (fr) Tradueix
Causat per: posada en perill de la vida d'un altre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): agnesbuzyn Modifica el valor a Wikidata

Especialitzada en hematologia, immunologia de càncer i trasplantaments, ha estat la major part de la seva carrera metgessa, professora i investigadora a la Universitat Paris-Descartes (París-V) i a l'hospital Necker.

Des de 2008, va assumir moltes responsabilitats com a membre de Salut i institucions públiques nuclears: presidenta del consell administratiu de l'Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear (IRSN) (en francès: Institut de radioprotection et de sûreté nucléaire) (2008-2013); membre del comitè d'energia nuclear de la Comissió francesa d'Energies Alternatives i d'Energia Atòmica (CEA) (en francès: Comissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives) (2009-2015); membre del consell administratiu el 2009, vicepresidenta el 2010, i presidenta des de 2011 de l'Institut Nacional del Càncer (Inca) (Institut national du cancer).

Va ser Ministra de Solidaritat i Salut sota la presidència d'Emmanuel Macron, formant part del primer govern d'Édouard Philippe des del 17 de maig de 2017, confirmada el 21 de juny de 2017 en el segon govern d'Édouard Phillipe.

Vida modifica

Buzyn és filla de dos supervivents de l'Holocaust, el seu pare Elie, polonès de Łódź, que va sobreviure a la mort a Buchenwald amb 16 anys, i va deixar la Palestina britànica després de la Segona Guerra Mundial. Es va convertir en un cirurgià ortopèdic a París i es va casar amb una dona jueva francesa, Etty, la família de la qual va estar amagada a França durant la guerra; es va convertir en una reconeguda psicoanalista i escriptora.[2]

Buzyn és una qualificada doctora, hematologista i professora d'universitat. Ha estat cap de l'Institut Nacional francès del Càncer i altres juntes executives sobres salut pública. El 2016, va ser nomenada com a presidenta de l'alta Autoritat de Salut francesa, sent la primera dona en aquest càrrec.[2] Durant diversos anys va ser física sènior i investigadora a l'hospital de nens Necker de París, ensenyant hematologia i trasplantament a la Universitat VI de París.

De 2008 a 2013, va presidir l'agència francesa per la Protecció i Seguretat Nuclear contra la Radiació (IRSN), una posició que va implicar tranquil·litzar el públic després de l'Accident nuclear de Fukushima I al Japó el 2011.[3]

El maig de 2017, el President Emmanuel Macron la va fitxar com a ministre de salut. Buzyn mai havia estat implicada prèviament en la política de partit com altres ministres (la ministra de cultura Françoise Nyssen, la campiona d'esgrima Olímpica Laura Flessel-Colovic i l'estrella de televisió Nicolas Hulot).[4]

Vida personal modifica

Buzyn va estar casada amb Pierre-Francois Veil, fill de la ministra de salut i supervivent de l'Holocaust Simone Veil, que va morir el juny de 2017. Tenen 2 fills junts.[2]

Buzyn es va casar amb Yves Lévy, amb qui té un fill. Levy és professor d'immunologia i va encapçalar l'Institut Nacional francès de Salut i Recerca Mèdica (INSERM) des del juny de 2014.[5]

Controvèrsia modifica

Ja que el Ministre de Salut i el Ministre de Recerca supervisen INSERM, hi ha hagut un Conflicte d'interessos. El 29 de maig de 2017, un decret va definir que el primer ministre francès duria a terme la supervisió a INSERM en comptes de Buzyn.[5] La premsa francesa ha definit això com una solució impensable en països anglosaxons.[6] Tanmateix, Buzyn és membre del comitè de recerca encarregat de l'auditoria dels candidats a director de l'INSERM. Diversos candidats van decidir no presentar-se en conèixer aquesta informació.[7]

Referències modifica

  1. Chrisafis, Angelique «France's Macron selects his government from left, right and centre. New president carried out his promise to appoint the same number of women as men –but just one gets a top role». The Guardian [Consulta: 14 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Agnes Buzyn - Stepping into Simone Veil's shoes -». WORLD NEWS - Jerusalem Post. [Consulta: 14 novembre 2019].
  3. «Factbox: Ministers in new French government». Reuters.com. [Consulta: 19 maig 2017].
  4. Chrisafis, Angélique. «France's Macron selects his government from left, right and centre». theguardian.com. The Guardian.
  5. 5,0 5,1 «Lancet - Export Citations». DOI: 10.1016/s0140-6736(18)31318-7. [Consulta: 14 novembre 2019].
  6. «Le mari de la ministre de la Santé peut-il rempiler à la direction de l'Inserm?» (en francès). Liberation, 22-05-2018. [Consulta: 14 novembre 2019]. «"Une solution à la française, totalement boiteuse. Dans les pays anglo-saxons, une situation similaire n'aurait jamais été possible."»
  7. «Agnès Buzyn fait-elle du «chantage à la démission» pour que son mari reste à la tête de l'Inserm ?» (en francès). RT France, 13-05-2018. [Consulta: 14 novembre 2019].