L'aguna (o agunaco o awuna) és una llengua que parlen els agunes de Benín i de Togo. Segons l'ethnologue, el 1992 hi havia 3.470 agunes a Benín[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 7.100[2]). Els parlants d'aguna parlen a la zona de l'aldea Agouna, situada al municipi de Djidja, al departament de Zou.[1] Segons el mapa lingüístic de Togo, també es parla a la zona fronterera d'aquest país amb Benín, tot i que no hi ha dades dels seus parlants.[3] A Togo es parla al sud-est del país, a l'extrem sud-est de la regió dels Altiplans, al nord i sud del Bosc de Togodo, a les dues vores del riu Mono, a les prefectures de Yoto i de Mono Mitjà, a més a més de a Lomé i altres ciutats del sud del país.[1] El codi ISO 369-3 de l'aguna és aug i el seu codi al glottolog és agun1238.[4]

Infotaula de llenguaAguna
Altres nomsAgunaco, Awuna
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.470 a Benín (ethnologue)[1] o 7.100 (joshuaproject)[2]
Autòcton dezona fronterera entre Togo i Benín
EstatBenín, Togo
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües gbe Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3aug Modifica el valor a Wikidata
SILaug
Glottologagun1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueaug Modifica el valor a Wikidata
IETFaug Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3806 Modifica el valor a Wikidata

Família lingüística

modifica

L'aguna és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes occidentals com el adangbe, l'ewe, el gen, el kpessi i el gbe, waci.[4]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

modifica

L'aguna és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): és parlada per persones de totes les generacions i la seva situació és sostenible.[6] Els seus parlants també parlen fon, gen i ifè.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aguna». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «language: Aguna». joshuaproject. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. «Mapa lingüístic de Togo». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «Language: Aguna». glottolog. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. 5,0 5,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  6. «Aguna in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].

Bibliografia

modifica