Obre el menú principal

El gbe, ci és una llengua gbe que parlen els gbe, cis de Benín. Es parla sobretot al municipi de Lalo, al departament de Kouffo.[1] Segons l'ethnologue, el 2002 hi havia 25.000 parlants de gbe, ci i segons el joshuaproject n'hi ha 40.000.[2] Els cis són els membres del grup humà que parlen la llengua ci. El seu codi ISO 639-3 és cib i el seu codi al glottolog és cigb1235.[3]

Infotaula de llenguaGbe, Ci
Altres noms Ayizo-Ci, Ci, Cigbe, Tchi
Parlants
25.000 (2002, ethnologue)[1] o 40.000 (joshuaproject)[2] principalment a departament de Kouffo
Parlat a Benín
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües gbes

         Gbe, Ci
Codis
SIL cib
Modifica les dades a Wikidata

Família lingüísticaModifica

El gbe, ci és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, ayizo; el gbe, defi; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, gbesi; el gun; el gbe, kotafon; el gbe, maxi; el gbe, saxwe; el gbe, tofin; el gbe, weme; el gbe, xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]

Dialectes i semblances amb altres llengüesModifica

No es coneix cap dialecte del gbe, ci. Segons l'ethnologue, la majoria dels gbe, cis consideren que parlen la llengua fon, amb la que el 80% del lèxic és similar. És similar al gbe, ayizo en un 77% i un 59% amb l'aja.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaModifica

El gbe, ci és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada, gaudeix d'un ús vigorós per part de persones de totes les generacions i té uns situació sostenible.[5] La llengua es parla en tots els àmbits socials i els seus parlants també parlen fon i francès. El percentatge dels alfabetitzats en gbe, ci és menor de l'1%.[1]

BibliografiaModifica

Segons el glottolog, aquests són els materials que parlen sobre la llengua gbe, ci:[3]

  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1980. Un regroupement des parles gbe, a: Africana marburgensia 13. 2-23. Comparativa de llengües
  • Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview, a: SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21. Comparativa
  • Henson, Bonnie J. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 6: Ci language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-018.) SIL International. 38pp.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gbe, Ci, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 10 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Gbe, Ci». joshuaproject. [Consulta: 10 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Language: Ci Gbe». glottolog. [Consulta: 10 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Ci Gbe in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 10 febrer 2015].