Agusan
La província d'Agusan (1907-1967) és una província històrica de les Filipines que ocupava la part nord de l'illa de Mindanao, a l'oest de Surigao.
Aquesta província va ser creada mitjançant la unió de les subprovíncies de Butuan i e Bukidnon. El 16 de juny de 1967, la província d'Agusan es va dividir en dos: Agusan del Sur i Agusan del Norte.
Història modifica
L'illa de Mindanao formava part de l'Imperi espanyol a Àsia i Oceania (1520-1898). Per avançar en l'ocupació i domini de la mateixa es va crear per Reial Decret de 30 de juliol de 1860, el Govern de Mindanao, dividint el seu territori en 6 districtes, i es va fixar un meditat pla d'operacions i es va adoptar un sistema polític militar.[2]
D'aquesta manera, a principis del segle xx, l'illa de Mindanao estava dividida en set districtes o províncies, una de les quals era el Districte 3r de Surigao, anomenat fins a 1858 província de Caraga, la seva capital era el poble de Surigao i incloïa la Comandància de Butuan.[3]
L'ocupació estatunidenca modifica
En 1901, Agusan formava part de la subprovíncia de Surigao, llavors denominada de Butuan.
La província de Misamis incloïa la subprovíncia de Bukidnon. Es va mantenir com a tal fins a 1907, quan va ser creada aquesta província mitjançant la unió de les subprovíncies de Butuan i de Bukidnon. El setembre de 1914 es reorganitza la província del Moro i la província d'Agusan passa a ser una de les set províncies del Departament de Mindanao i Joló.
El Departament de Mindanao i Joló (1914-1920) (Department of Mindanao and Sulu) va ocupar la major part d'illa de Mindanao, excloent només les províncies de Misamis Oriental, Misamis Occidental i Surigao; tot l'arxipèlag de Sulu, que inclou les illes conegudes com el Grup de Jolo, el grup de Tawi-Tawi, i la resta d'illes pertanyents a l'arxipèlag filipí situades al sud del vuitè paral·lel de latitud nord; a excepció d'això l'illa de Balabac i les illes adjacents, però incloent l'illa de Cagayan Sulu amb illes adjacents.[4] Les set províncies que formaven el departament són: Agusan, Bukidnon, Cotabato, Davao, Lanao, Sulu i Zamboanga.
El 31 de desembre de 1916, durant l'ocupació estatunidenca de les Filipines i un cop pacificat l'arxipèlag, s'organitza territorialment sobre la base de 36 províncies ordinàries, les 7 províncies del Departament de Mindanao i Sulu, una de les quals era Agusan, i el territori de la ciutat de Manila.[5] La capital provincial va ser Butuan i la formaven aquests tres municipis:
Segons el cens de 1918, aquesta província tenia una extensió superficial d'11.121 km², i la poblaven 44.358 ànimes que habitaven 5 municipis, 55 districtes municipals i 101 barris.[6]
La independència modifica
El 16 de juny de 1967 la província d'Agusan es divideix en dos: Agusan del Sur i Agusan del Norte.[7]
Referències modifica
- ↑ Topographical and political map of the Philippines, Collier's New Encyclopedia, v. 7, 1921, facing p. 223.
- ↑ González Parrado, Julián, general (1841-1916): Memoria acerca de MindanaoManila 1893: Establecimiento tipo-litográfico de Ramirez. Magallanes, 1 y Sucursal Escolta, 13; página 14.
- ↑ El Archipiélago Filipino. Colección de datos. Por algunos padres de la Misión de la Compañía de Jesús en estas islas. Tomo I, Washington, Imprenta del Gobierno, 1900, página 124.
- ↑ ARTICLE III Department of Mindanao and Sulu and Its Provinces. SECTION 44.
- ↑ ACT NO. 2657 AN ACT CONSISTING AN ADMINISTRATIVE CODE Signed on December 31, 1916: An Act Consisting an Administrative Code. SECTION 43. Situs of Provinces and Major Subdivisions
- ↑ Censo de 1918, plano en la página 115.
- ↑ Bajo R.A. 4979, Agusan se convirtieron en dos provincias.
Bibliografia modifica
- Official Gazette: ACT NO. 2657 AN ACT CONSISTING AN ADMINISTRATIVE CODE CHAPTER 2 Political Grand Divisions and Subdivisions.
- Ignacio Villamor, Director: Census of the Philippine Islands taken under the Direction of the Philippine Legislature in the year 1918. Volume I Geography, History, and Climatology. Compiled and published by the Census Office of the Philippine Islands. Manila, Bureau of Printing, 1920.