Agustí Barrera i Puigví
Agustí Barrera i Puigví (Mataró, 25 de març de 1941)[1] és un historiador, escriptor i activista polític independentista català.
.jpg) Agustí Barrera  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1941 (83 anys) Mataró (Maresme) |
| 13è President Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria | |
| 2000 – 2005 | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Independentisme català |
| Formació | Universitat de Barcelona - història |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, activista polític |
| Membre de | |
Trajectòria modifica
Fill de Josep Barrera,[2] militant de Nosaltres Sols! al Maresme. El 1965 estudià química a l'Escola Industrial de Terrassa. El 1963 inicià la militància al Front Nacional de Catalunya (FNC). Dos anys més tard fou detingut a Terrassa[3] juntament amb Carles Castellanos i Josep Ferrer Mallol. Acusats d'associació il·lícita i de propaganda il·legal, foren jutjats pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).
El 1968 s'integrà al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1974 al PSAN provisional fins al 1979, des d'on impulsarà la formació d'un sindicat nacional i de classe: el Col·lectiu d'Obrers en Lluita (COLL).
Del 1972 fins al 1980 treballà com a redactor de la secció de ciències de la Gran Enciclopèdia Catalana.[4] El 1987 obtingué la llicenciatura en Història per la Universitat de Barcelona i treballà com a professor d'Història a l'ensenyament secundari.[4]
El 1983 fou un dels impulsors del Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Lluís Companys (GAPPC).[4] També ha publicat articles en la premsa comarcal i ha impartit conferències especialitzades en la història de l'independentisme, la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola, la Guerra del 36, i la història del FNC. Com a historiador, forma part del Grup d'Historiadors Jaume Compte.[4][5]
El 2000 publicà el llibre Homenatge a Lluís Companys. President de Catalunya, amb col·laboració de Robert Surroca. I amb Francesc Forn, Arenys de Munt (1936-1939). Guerra i revolució (2002) i El cost humà de la guerra de 1936-1939 a Arenys de Munt (2005). És autor d'estudis com Joan Grassot i Grivé. La lluita per l'ideal (2022), dins la col·lecció Fulls Arenyencs de Cultura, i d'un recull dels seus articles amb el títol d'Inscrit en la memòria històrica (2013),[1] a Edicions del 1979.[6] Articulista habitual en mitjans d'informació i opinió independentistes com El Llamp o Llibertat.cat, i de premsa comarcal com Crònica de Mataró i El Maresme, també ha col·laborat com a professor a la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC)[7] entre 2007 i 2014.
Formà part de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, en representació de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE). I un dels principals impulsors del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA),[4] els anys 2000-2010, entitat precursora de la consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt el 2009.[8] També exercí de president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) entre 2000 i 2005.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustí Barrera i Puigví |
- ↑ 1,0 1,1 «Es publica el llibre "Inscrit en la memòria històrica" d'Agustí Barrera». Llibertat.cat, 18-11-2013. [Consulta: 28 juny 2023].
- ↑ «La vida secreta d'Esteve Albert a la guerra civil». DiariAndorra.ad, 28-01-2013. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ «La secció sindical del Front Nacional de Catalunya (FNC): Seccions d'Acció Sindical de Catalunya (SASC)». Llibertat.cat. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La CUP porta la història de l'independentisme català a La Clau». NacióDigital.cat, 17-07-2014. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ «Grup d'Historiadors Jaume Compte». [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ «Inscrit en la memòria històrica Agustí Barrera». Edicionsdel1979.cat. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ «Universitat Comunista dels Països Catalans. Nou curs, nova imatge, noves idees!». SeminariTaifa.org. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ «La consulta d'Arenys, al Correllengua de Montesquiu». NacióDigital.cat, 29-10-2009. [Consulta: 26 maig 2023].