Agustín de Luque y Coca

Agustín de Luque y Coca (Màlaga, 28 de setembre de 1850 Hendaia, 14 d'octubre de 1937) va ser un militar i polític espanyol, director general de la Guàrdia Civil i ministre de la Guerra.

Infotaula de personaAgustín de Luque y Coca
El ministro de la Guerra, general Luque.jpg
El general Luque, fotografiat per Kaulak. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Hendaia (França) Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Spanish Civil Guard.svg Director general de la Guàrdia Civil
20 abril 1917 – 26 juny 1917
← Antonio Tovar y MarcoletaSalvador Arizón y Sánchez Fano (en) Tradueix →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
9 desembre 1915 – 9 abril 1917
← Ramón Echagüe y Méndez VigoFrancisco Aguilera y Egea →
Emblem of the Spanish Civil Guard.svg Director general de la Guàrdia Civil
30 octubre 1913 – 31 desembre 1915
← Ramón Echagüe y Méndez VigoEnrique de Orozco y de la Puente →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
3 abril 1911 – 27 octubre 1913
← Ángel Aznar y ButigiegRamón Echagüe y Méndez Vigo →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910
← Arsenio Linares y PomboÁngel Aznar y Butigieg →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1907 – 1908
Circumscripció electoral: Lugo
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
15 octubre 1906 – 4 desembre 1906
← José López DomínguezValerià Weyler i Nicolau →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906
← Valerià Weyler i NicolauJosé López Domínguez →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1905 – 1907
Circumscripció electoral: Palència
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, Militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va combatre en la Tercera Guerra Carlina i va estar destinat en Melilla i a Cuba durant la Guerra hispano-estatunidenca, on va ascendir a General de divisió.[1] Va estar vinculat amb el republicanisme a través de Manuel Ruiz Zorrilla. Se li va atribuir estar implicat en diferents conspiracions contra la monarquia, encara que no va haver-n'hi proves. Va treballar com a Cap de Gabinet en el Ministeri de la Guerra, on va arribar a ser Ministre per quatre ocasions, totes amb governs liberals (1905; 1906-1909; 1911 i 1912-1915).[2] Va ser Senador electe per la província de Palència i Lugo (1905-1908) per a ser designat, més tard, Senador vitalici (1909).

Va ser Director General de la Guàrdia Civil en dues ocasions; entre el 30 d'octubre de 1913 i el 10 de desembre de 1915 i entre el 20 d'abril de 1917 i el 26 de juny de 1917.[3] Se li deu l'aprovació de la Llei del Servei Militar Obligatori.[4] El 6 d'octubre de 1920 el ministeri de la Guerra publica un decret disposant el cessament del tinent general Agustín Luque y Coca en el càrrec de comandant general del Cos i caserna d'Invàlids i el seu pas a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.[5]

En 1925 va ser nomenat pel dictador Miguel Primo de Rivera president de la comissió que va elaborar el projecte de creació del Servei Nacional d'Educació Física, Ciutadana i Premilitar.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustín de Luque y Coca


Càrrecs públics
Precedit per:
Valerià Weyler i Nicolau
José López Domínguez
Arsenio Linares y Pombo
Ángel Aznar y Butigieg
Ramón Echagüe y Méndez Vigo
Ministre de Guerra
 

1905-1906
1906
1909-1910
1911-1913
1915-1917
Succeït per:
José López Domínguez
Valerià Weyler i Nicolau
Ángel Aznar y Butigieg
Ramón Echagüe y Méndez Vigo
Francisco Aguilera y Egea
Precedit per:
Ramón Echagüe y Méndez Vigo
Antonio Tovar y Marcoleta
Director General de la Guàrdia Civil
 

1913-1915
(abril-juny) 1917
Succeït per:
Enrique de Orozco y de la Puente
Salvador Arizón y Sánchez Fano