Obre el menú principal

BiografiaModifica

Va combatre en la Tercera Guerra Carlina i va estar destinat en Melilla i a Cuba durant la Guerra hispano-estatunidenca, on va ascendir a General de divisió.[1] Va estar vinculat amb el republicanisme a través de Manuel Ruiz Zorrilla. Se li va atribuir estar implicat en diferents conspiracions contra la monarquia, encara que no va haver-n'hi proves. Va treballar com a Cap de Gabinet en el Ministeri de la Guerra, on va arribar a ser Ministre per quatre ocasions, totes amb governs liberals (1905; 1906-1909; 1911 i 1912-1915).[2] Va ser Senador electe per la província de Palència i Lugo (1905-1908) per a ser designat, més tard, Senador vitalici (1909).

Va ser Director General de la Guàrdia Civil en dues ocasions; entre el 30 d'octubre de 1913 i el 10 de desembre de 1915 i entre el 20 d'abril de 1917 i el 26 de juny de 1917.[3] Se li deu l'aprovació de la Llei del Servei Militar Obligatori.[4] El 6 d'octubre de 1920 el ministeri de la Guerra publica un decret disposant el cessament del tinent general Agustín Luque y Coca en el càrrec de comandant general del Cos i caserna d'Invàlids i el seu pas a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.[5]

En 1925 va ser nomenat pel dictador Miguel Primo de Rivera president de la comissió que va elaborar el projecte de creació del Servei Nacional d'Educació Física, Ciutadana i Premilitar.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica