Aiguamolls de Rufea
Els aiguamolls de Rufea són uns aiguamolls artificials creats al marge dret del riu Segre, a la partida de Rufea, al terme municipal de Lleida, El Segrià. Es tracta d'unes basses restaurades per la Paeria en una zona degradada per una antiga activitat extractiva. Ocupen una superfície de 26,93 hectàrees en una zona qualificada urbanísticament com a àrea d'intervenció ambiental en el Pla General.[1]
| ||||
| Tipus | Zona humida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 130 m | |||
| Superfície | 26,93 ha | |||
L'extracció de sorra i graveta que fins als anys 1980 es van fer a la zona van crear diverses basses, ja que el nivell freàtic és molt proper a la superfície.[2] Quan l'explotació va cessar van ser parcialment reblertes amb runa i deixalles. El 2007, una restauració ecològica va permetre recuperar l'espai degradat.[3] Amb els anys, la naturalització de l'espai va fer-lo molt interessant per a la fauna, tant d'amfibis com d'invertebrats i aus aquàtiques.[1] Els aiguamolls són d'un elevat interès per a l'educació ambiental, i s'hi realitzen campanyes de voluntariat.[4]
Les basses de marges irregulars i coberta en gran part per canyissars i bogars (de Typha angustifolia), situada a la part central i nord, on es desenvolupava l'extracció d'àrids. A la zona s'han realitzat diverses plantacions d'arbres, per revegetar l'espai, i s'han instal·lat plafons informatius i un aguait (vora la bassa de l'oest).[1]
Apareixen, formant un bosc de ribera incipient, tamarius (Tamarix canariensis), xops (Populus nigra), salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba) i oms (Ulmus minor). La bassa artificial occidental presenta una població de macròfits (Miriophyllum spicatum) i nombroses algues caròfites.[1]
Segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya, a la zona apareixen els següents hàbitats d'interès comunitari, característics de zones humides: riu mediterrani permanent, boscos de ribera, vores llotoses, herbassers higròfils, vegetació submersa o flotant.[5]
Pel que fa a la fauna, s'hi ha detectat nidificació de fotja (Fulica atra), balquer (Acrocephalus arundinaceus), cames llargues (Himantopus himantopus) i agró roig (Ardea purpurea). La zona també és d'interès per a un gran nombre d'ocells, durant l'època de migració, i és freqüentada per l'arpella (Circus aeruginosus).[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamolls de Rufea |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aiguamolls de Rufea». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ «Els aiguamolls de Rufea». Regidoria de Medi Ambient i Horta, s.d. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ «Els aiguamolls de Rufea, una zona recuperada naturalment i paisatgísticament». Ciutat del futur: Ciència o ficció?, 23-12-2014. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 10 desembre 2016]. Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine.
- ↑ Segarra, David «Aiguamolls de Rufea (Lleida)». Recerca en acció, 08-08-2012.
- ↑ Segons la nomenclatura: 3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion); 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.); 3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes; 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya.