Alícia a l'Espanya de les meravelles

pel·lícula de 1979 dirigida per Jordi Feliu i Nicolau

Alícia a l'Espanya de les meravelles és una pel·lícula catalana rodada per Jordi Feliu entre 1977 i 1978, i estrenada el 18 de gener del 1979. Es tracta d'una adaptació lliure del conte Alícia en terra de meravelles, de l'escriptor victorià Lewis Carroll, utilitzada per a denunciar el règim franquista. La pel·lícula es va estrenar en castellà i al cap de vuit anys va mostrar-se'n la versió catalana, que és la que s'havia previst d'antuvi.[1] La pel·lícula va fer un important recorregut internacional: va ser seleccionada per la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, a Sitges i a São Paulo, on va ser premiada, també a París, Nova York i Porto, entre altres.[2]

Infotaula de pel·lículaAlícia a l'Espanya de les meravelles
Alicia en la Espana de las maravillas.jpg
Fitxa
DireccióJordi Feliu i Nicolau
ProduccióIsabel Fabra
Jordi Feliu i Nicolau
GuióJesús Borràs
Antoni Colomer
Jordi Feliu
MúsicaJoan Pineda
FotografiaRaúl Pérez Cubero
MuntatgeTeresa Alcocer
Guillermo S. Maldonado
ProductoraRoda Cinematogràfica Produccions
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979
Durada86 min
Idioma originalcastellà/català
Descripció
Gèneredrama - fantàstic

IMDB: tt0077145 Filmaffinity: 527114 Rottentomatoes: m/alice-in-spanish-wonderland Allmovie: v160739 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

El film comença amb una Alícia profundament adormida en una tarda estiuenca a la vora d'un riu. Quan la protagonista creu despertar, es troba amb una eròtica conilleta negra amb forma de dona que crida la seva atenció. Tot empaitant-la, la segueix endinsant-se en un recorregut simbòlic al llarg dels quaranta anys de dictadura.

Valor històricModifica

La pel·lícula és un conte per a adults que mostra a través d'imatges oníriques, properes al surrealisme, la vida a l'Espanya franquista, tractant temes com la guerra civil, l'estraperlo, la censura, el fanatisme religiós, la indiferència per part de la comunitat internacional davant la falta de llibertats i el seu col·laboracionisme amb el règim, fins a la mort de Franco.

Està ple de símbols, com la plaça de toros que representa una Espanya presa pel poder franquista i l'església, o una Alícia interpretada per tres actrius diferents, que representen les diferents varietats dialectals de la llengua catalana.

Tot i que és una pel·lícula rodada fa més de trenta anys i que ha perdut vigència en alguns aspectes cinematogràfics, es tracta d'un film ben narrat, amb un tractament de la imatge impactant i imaginatiu. L'obra ha estat considerada el "primer atac frontal del cinema espanyol contra el franquisme".[1]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica