Obre el menú principal

Alícia al país de les meravelles (pel·lícula de 1951)

Alícia al país de les meravelles[1] (títol original en anglès, Alice in Wonderland) és una pel·lícula de dibuixos animats estatunidenca de 1951, produïda per Walt Disney i basada principalment en el llibre de Lewis Carroll titulat Alícia en terra de meravelles juntament amb elements addicionals de l'obra A través de l'espill del mateix autor.

Infotaula de pel·lículaAlícia al país de les meravelles
Alice in Wonderland
Alice in Wonderland (1951) Logo Black.svg
Alice in wonderland 1951.jpg
Fitxa
Direcció Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske
Protagonistes
sense valor
Producció Walt Disney
Guió Winston Hibler, William Peed, Joe Rinaldi, Bill Cottrell, Joe Grant, Del Connell, Ted Sears, Erdman Penner, Milt Banta, Dick Kelsey, Dick Huemer, Tom Oreb, John Walbridge i Aldous Huxley
Música Oliver Wallace, Sammy Fain, Don Raye, Gene de Paul, Mack David, Al Hoffman, Jerry Livingston i Bob Hilliard
Muntatge Lloyd Richardson
Productora The Walt Disney Company
Distribuïdor RKO Pictures
Qualitat
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 28 juliol 1951
Durada 75 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Basat en Alícia en terra de meravelles i A través de l'espill
Gènere pel·lícula de fantasia, cinema musical, cinema d'aventures, pel·lícula infantil, coming-of-age, animació tradicional i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració Wonderland Tradueix


Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0043274 Filmaffinity: 117518 Allocine: 27098 Rottentomatoes: m/1029112-alice_in_wonderland Mojo: aliceinwonderland Allmovie: v1492 TCM: 67022 Metacritic: movie/alice-in-wonderland-1951
Modifica les dades a Wikidata

Argument[2]Modifica

Alícia arriba a un món imaginari seguint un conill blanc per un forat. En una cambra veu diferent pocions que la fan canviar de mida, de nana a geganta. Després de ser apressada per uns bessons que reciten històries, continua la seva persecució del conill, la qual la condueix a un jardí ple de flors que parlen mentre no deixa de menjar fruits que la fan alternar de mida constantment (i li provoquen problemes per aquest motiu). Seguint les indicacions del Gat de Cheshire troba una taula de personatges estrafolaris, que celebren el seu no-aniversari enmig de l'absurd més total.

Posteriorment, Alícia arriba a les terres de la Reina de Cors, una tirana embogida que amenaça d'executar-la per decapitació quan interromp la seva jugada de croquet. El rei intercedeix i intentar portar-la a judici, on testifiquen tots els personatges que ha anat trobant en el país de les meravelles. El veredicte és de culpabilitat però pot fugir gràcies a l'espant provocat quan torna a augmentar de mida. Corrent sense descans, torna a la cambra inicial i es veu a ella mateixa adormida a l'altra banda, al món real. Crida per despertar-se i poder escapar del món oníric. Finalment, torna a casa amb la seva germana.

RepartimentModifica

  • Kathryn Beaumont: Alícia
  • Ed Wynn: Mad Hatter
  • Jerry Colonna: March Hare
  • Richard Haydn: Caterpillar
  • Sterling Holloway: Cheshire Cat
  • Verna Felton: Queen of Hearts
  • J. Pat O'Malley: Mother Oyster
  • Bill Thompson: White Rabbit/Pat the Dodo
  • Heather Angel: Mathilda, germana d'Alícia
  • Joseph Kearns: Doorknob
  • Larry Grey: Bill the Lizard/Card Painter
  • Queenie Leonard: A Bird in a Tree/Snooty Flower
  • Dink Trout: King of Hearts
  • Doris Lloyd: The Rose
  • Jimmy MacDonald: The Dormouse

Anàlisi[cal citació]Modifica

Walt Disney tenia la idea de fer aquesta pel·lícula des del 1923 però problemes econòmics diversos li ho van impedir. Veient l'èxit de produccions anteriors, va idear una versió musical i amb tocs d'humor dels llibres de Carroll. Els personatges de la pel·lícula van esdevenir molt populars en cercles on no havia arribat l'obra original i van passar a formar part de referències pop. La recepció inicial, però, va ser molt freda, tant per les desviacions de l'obra literària com pel caràcter surrealista dels protagonistes. No va ser fins anys més tard en què es va reivindicar com a pel·lícula de culte per la seva estètica, que va recollir Tim Burton en el seu remake del 2010: Alice in Wonderland, influïda per Salvador Dalí.

Recull els temes més importants dels llibres en què es basa, com són la dificultat de la comunicació (subratllada pels equívocs que suposa prendre literalment el llenguatge), el paper de la imaginació en la infància (i com es rebutja per part dels adults) i la distorsió de versos i cançons familiars per al públic anglosaxó. La baralla de cartes que apareix al croquet de la Reina és un leit-motiv estructurador del primer llibre de Carroll.

ReferènciesModifica