Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi

astrònom i matemàtic de l'Edat d'Or de l'Islam
(S'ha redirigit des de: Al-Khujandi)

Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi (persa: ابومحمود حامد بن خضر خجندی) (Khudjand, c. 940 - c. 1000)[1], conegut simplement com Al Khujandí, fou un astrònom i matemàtic persa.

Infotaula de personaAbu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi
Biografia
Naixement(fa) ابومحمود حامد بن خضر خجندی Modifica el valor a Wikidata
c. 940 Modifica el valor a Wikidata
Khudjand (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1000 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astrònom, astròleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBuwàyhides Modifica el valor a Wikidata

Era de la noblesa i dirigia la tribu assentada a Khujand on hauria nascut (d'aquí la seva nisba al-Khujandí). Se'n conserva un manuscrit de geometria i alguns d'astronomia i és esmentat per diversos autors de l'època, especialment al-Biruní i Nàssir-ad-Din at-Tussí, com especialista a construir astrolabis i altres instruments d'astronomia. Va ajudar en la construcció de l'observatori de Rayy. Va estar sota patronatge del príncep buwàyhida Fakhr-ad-Dawla. Segons l'estudiós Ubiratan D'Ambrosio és un dels matemàtics a qui s'atribueix el descobriment de la llei esfèrica dels sinus al segle x.[2]

L'astrolabi d'Al Khujandi al Museu d'Art Islàmic de Doha.

Al Khujandí va construir, en els anys 984-986, l'instrument més significatiu i més bonic d'aquesta primera etapa de la ciència islàmica: un astrolabi que representa la culminació de tots els coneixements astronòmics adquirits fins al seu temps.[3] Es conserva al museu d'art islàmic de Qatar.

Referències modifica

  1. Asimov i Bosworth, 2003, p. 202.
  2. D'Ambrosio, 2000, p. 79-92.
  3. King, 2005, p. 504-505.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica