Alabastre de Xerxes I
  | |
| Tipus | jar (en)  , objecte arqueològic i inscripció |
|---|---|
| Lloc de descobriment | Mausoleu d'Halicarnàs |
| Material | calcita alabastre |
| Col·lecció | |
| Localització | Museu Britànic |
L'Alabastre de Xerxes I és un got o gerro de calcita o alabastre, amb la signatura quadrilingüe del governant aquemènida Xerxes I de Pèrsia (r. 486-465 abans de la nostra era), que es va descobrir en les ruïnes del Mausoleu d'Halicarnàs, a Cària, a l'actual Turquia, al peu de l'escalinata occidental.[1] Actualment es troba al Museu Britànic, sense exposar.[2]
Descripció
modificaEl got té la mateixa breu inscripció en persa antic, egipci, babiloni i elamita:[3][4]
| « | 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 𐏐 𐏋 𐏐 𐎺𐏀𐎼𐎣 (Xšayāršā : XŠ : vazraka) |
» |
| — Inscripció persa antiga en l'Alabastre de Xerxes, Mausoleu d'Halicarnàs.[3] | ||
La funció d'aquest recipient no es coneix bé. Potser contenia aigua del Nil, rebuda com a símbol de submissió. En tot l'Imperi aquemènida es coneixen alguns altres exemples de gots molt semblants, com ara un got de Darios el Gran. Podria haver format part de la col·lecció del sàtrapa cari, i dona testimoni dels estrets contactes entre els governants caris i l'Imperi aquemènida.(3)
Els gots, d'origen egipci, eren molt preuats per als aquemènides, i és per això que tal volta Xerxes els oferís als governants caris i els conservàs com a objecte preciós. Podria ser que l'oferís Xerxes a la dinasta Artemísia I de Cària, que havia actuat amb èxit com a única dona almirall durant la Segona Guerra mèdica, i en particular en la batalla de Salamina.[5]
L'alabastre ara és al Museu Britànic.[6] Té una alçada de 28,8 cm, un diàmetre de 12,8 cm a la vora.[6] El va desenterrar Charles Thomas Newton al 1857.[6]
-
Quan es va descobrir -
Inscripció jeroglífica: "El gran rei Xerxes" -
Inscripcions cuneïformes en l'alabastre ("El gran rei Xerxes" en tres idiomes, persa anticprimer) -
El got al Museu Britànic (costat)
Alabastres similars
modificaN'hi ha alguns de semblants, des de l'època de Darios el Gran fins a Xerxes, i fins i tot d'alguns governants aquemènides posteriors, sobretot d'Artaxerxes I de Pèrsia.(1)
-
Got egipci d'alabastre de Darios el Gran amb inscripcions quadrilingües jeroglífiques icuneïformes -
La gerra de Caylus, adquirida cap al 1760, fou clau en el desxiframent del l'escriptura cuneïforme -
Un altre gerro de Xerxes I, al Museu Metropolità d'Art[7] -
![El mateix got en blanc i negre[8]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Jar_with_the_name_of_Xerxes_the_Great_MET_hb14_2_8.jpg/107px-Jar_with_the_name_of_Xerxes_the_Great_MET_hb14_2_8.jpg)
El mateix got en blanc i negre[8] -
Fragment d'un got de Xerxes I. Museu del Louvre -
Vas de Xerxes I. Museu del Louvre -
![El mateix got en blanc i negre[8]](/wiki/Archivo:Jar_with_the_name_of_Xerxes_the_Great_MET_hb14_2_8.jpg)
Referències
modifica- ↑ Cambridge Ancient History (en anglés). Cambridge University Press, 1924, p. 282-283. ISBN 9780521228046.
- ↑ Room 15, display case 3 (G15/dc3) «alabastron British Museum». The British Museum. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 A Jar with the Name of King Xerxes - Livius (en anglés).
- ↑ Newton, Charles Thomas. A History of Discoveries at Halicarnassus, Cnidus and Branchidae (en anglés). Day & Son, 1863, p. 667.
- ↑ Mayor, Adrienne. The Amazons: Lives and Legends of Warrior Women across the Ancient World (en anglés). Princeton University Press, 2014, p. 315. ISBN 9781400865130.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 British Museum Xerxes Alabastron (en anglés).
- ↑ Metropolitan Museum of Art.
- ↑ Metropolitan Museum of Art (en anglés).
- ↑ Revue archéologique (en francés). Leleux, 1844, p. 444-450.
- ↑ El got es conserva al Museu Reza-Abbasi de Teheran. (inv. 53). image inscription.