Viquipèdia

Alberginiera

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Albergínies)

L'alberginiera (Solanum melongena)[1] és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.[2]

Infotaula d'ésser viuAlberginiera
Solanum melongena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealbergínia Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae
TribuSolaneae
GènereSolanum
EspècieSolanum melongena Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Vista general d'una alberginiera.
Detall de la flor d'albergínia

Addicionalment pot rebre el nom d'albergínia. També s'han recollit les variants lingüístiques aguarginyera, albargina, albarginera, albargínia, albarginiera, albergina, alberginera, alberginyera, arbasiniera, asbarginguera, asbarziniera, aubarginiera, auberginera, aubergínia, auberginiera, auberginyera, balginyera, barginera, bargingera, barginier, barginiera, basinier, basiniera, bassiniera, bergínia, berginiera, esbarginyera, esbergínia, esberginiera, oberginiera, obreginiera, obresiniera i verginya.[1]

Etimologia Modifica

El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân.[3] La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d'aquest, l'anglès britànic. L'altre nom anglès eggplant («planta ou») ve del fet que els fruits d'algunes varietats semblen ous per llur forma i color. El nom italià melanzana prové de la forma llatina mela insana, que significa literalment poma que embogeix; aquesta definició medieval, justificada per la presència a l'albergínia d'alguns alcaloides, va estar encoratjada pels Papes de Roma durant segles.

Història Modifica

La planta és originària l'Àsia meridional i oriental, on va ser cultivat des de temps prehistòrics. El primer esment escrit data del segle vi al Qimin Yaoshu, un tractat agrícola xinès.[4] Sembla que a Europa aquesta planta no es va cultivar fins a l'edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs, i Ibn al-Awwam al segle xii en parla al seu tractat sobre l'agricultura Kitab al-Filaha. Descriu quatre varietats: la d'Egipte a fruita blanca, la de Síria de fruita porpra, la del país (Andalusia) negra i la de Còrdova de color marró.[5]

Era molt utilitzada als països de parla catalana ja des d'època medieval, ans al contrari d'altres solanàcies com el tomàquet, el pebrot o la patata originàries d'Amèrica que van va arribar més tard.[6]

Descripció Modifica

La mata té algunes espines. Pot arribar a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm. de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d'estel de cinc puntes. El fruit, l'albergínia o albergina,[7] és una drupa amb nombroses llavors. Pot tenir moltes formes i colors diferents.

Taxonomia Modifica

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[8]

Sinònims Modifica

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Solanum melongena:[8]

  • Melongena esculenta (Dunal) Grecescu
  • Melongena incurva Mill.
  • Melongena ovata Mill.
  • Melongena spinosa Mill.
  • Melongena teres Mill.
  • Solanum aethiopicum var. violaceum Dunal
  • Solanum album Lour.
  • Solanum album Noronha
  • Solanum album var. richardii Dunal
  • Solanum album var. rumphii Dunal
  • Solanum edule Schumach. & Thonn.
  • Solanum edule var. multifidum Dunal
  • Solanum esculentum Dunal
  • Solanum esculentum var. aculeatum Dunal
  • Solanum esculentum var. subinerme Dunal
  • Solanum heteracanthum Dunal
  • Solanum indicum Roxb.
  • Solanum lagenarium Dunal
  • Solanum melongena subsp. agreste Dikii
  • Solanum melongena var. angustum Dikii
  • Solanum melongena var. cylindricum Dikii
  • Solanum melongena var. esculentum (Dunal) Walp.
  • Solanum melongena var. giganteum (Alef.) Dikii
  • Solanum melongena var. globosi Dikii
  • Solanum melongena var. leucoum (Alef.) Dikii
  • Solanum melongena var. ovigera Pers.
  • Solanum melongena var. racemiflorum Dikii
  • Solanum melongena var. racemosum Dikii
  • Solanum melongena var. serpentinum L.H.Bailey
  • Solanum melongena var. stenoleucum (Alef.) Dikii
  • Solanum melongena var. variegatum (Alef.) Dikii
  • Solanum melongena var. violaceum (Alef.) Dikii
  • Solanum melongena var. viride Dikii
  • Solanum melongenum St.-Lag.
  • Solanum oviferum Salisb.
  • Solanum ovigerum Dunal
  • Solanum ovigerum var. album Sweet
  • Solanum ovigerum var. insanum Blume
  • Solanum ovigerum var. luteum Sweet
  • Solanum ovigerum var. oblongocylindricum Dunal
  • Solanum ovigerum var. ovum-album Dunal
  • Solanum ovigerum var. ovum-luteum Dunal
  • Solanum ovigerum var. ovum-rubens Dunal
  • Solanum ovigerum var. ruber Sweet
  • Solanum ovigerum subsp. sinuatorepandum Dunal
  • Solanum ovigerum subsp. subrepandum Dunal
  • Solanum ovigerum var. violaceum Sweet
  • Solanum plumieri Dunal
  • Solanum pressum Dunal
  • Solanum pseudoundatum Blume
  • Solanum pseudoundatum var. albiflorum Blume
  • Solanum pseudoundatum var. atropurpurascens Blume
  • Solanum pseudoundatum var. leucocarpon Blume
  • Solanum requienii Dunal
  • Solanum sativum Dunal
  • Solanum sativum var. albiflorum (Blume) Dunal
  • Solanum sativum var. atropurpurascens (Blume) Dunal
  • Solanum sativum var. leucocarpon (Blume) Dunal
  • Solanum serpentinum Noronha
  • Solanum tomentosum Hasselt ex Miq.
  • Solanum trilobatum Noronha
  • Solanum trongum Poir.
  • Solanum trongum var. divaricatum Dunal
  • Solanum trongum var. rumphii Dunal
  • Solanum violaceum DC. ex Dunal
  • Solanum zeylanicum Scop.

Conreu Modifica

Necessita temperatures més altes que el tomàquet o el pebrot. Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d'estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis. No necessita un tutor.

Varietats cultivars Modifica

  • Ratllada de Gandia: varietat valenciana caracteritzada per les franges en el fruit, òptima als mesos de juliol i agost.
  • Black beauty: Planta tipus de color morat fosc i allargada.
  • Blanca: es creu que l'albergínia original, la que van portar els àrabs a la Península, era de color blanc. És una albergínia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, s'ha deixat de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxegudes que en dificulta el maneig al camp, el mercat i a la cuina.[9]
  • De metro: és una varietat llarga i prima, que fa entre 5 i 8 cm. d'ample, però de llarg supera fàcilment els 30–40 cm.
  • Albergínia d'Almagro, petites albergínies que es presenten exclusivament en conserva.
  • Albergínia bonica, varietat local de l'Empordà.

Usos culinaris Modifica

Article principal: Albergínia
 
Albergínies nanes de Tailàndia.

Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.

Referències Modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «alberginiera». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 gener 2023].
  2. ↑ «Alberginiera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Veny, Joan; Pons i Griera, Lídia. «L'alberginia (II): variants del segment final -inia». A: Atles Lingüístic del Domini Català (pdf). 9. El camp i els cultius. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 646. 
  4. ↑ Fuchsia., Dunlop. Revolutionary Chinese cookbook : recipes from Hunan Province. 2007. Nova York: W.W. Norton, 2006. ISBN 0393062228. 
  5. ↑ al-ʻAwwâm, Yaḥyà b Muḥammad Ibn. «article VIII: Culture de l'aubergine». A: Le livre de l'agriculture d'Ibn-Al-Awam (en francès, traduït de l'àrab). París: Librairie A. Franck, 1866, p. 236-241. 
  6. ↑ «Propietats nutricionals de l'albergínia i el tomàquet -». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 25 juliol 2018].
  7. ↑ «Alberginiera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Solanum melongena» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 19 gener 2023].
  9. ↑ Al·liès, Bep «Albergínies plenes». Ara Balears, 28-07-2017.

Enllaços externs Modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alberginiera&oldid=31821202»