Albert I de Prússia

(S'ha redirigit des de: Albert de Prússia)

Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia. Fou el fill del marcgravi Frederic IV de Brandenburg-Ansbach[1] i Sofia Jagelló, una princesa de Polònia-Lituània.

Plantilla:Infotaula personaAlbert I de Prússia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Albrecht von Brandenburg-Ansbach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1490 Modifica el valor a Wikidata
Ansbach (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1568 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Burg Tapiau (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Königsberg Modifica el valor a Wikidata
1r Duc de Prússia
10 abril 1525 – 20 març 1568
← cap valor – Albert Frederic →
37è Gran Mestre de l'Orde Teutònic
1511 – 1525
← Frederic de SaxòniaWalter von Cronberg → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor d'himnes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolDuc (1510–1568)
Duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Hohenzollern Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna Maria de Brunswick-Lüneburg (1550, 1550 (Gregorià)–1568)
Dorotea de Dinamarca (1526, 1526 (Gregorià)–1547) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Sofia de Prússia
 () Dorotea de Dinamarca
Lucia Dorothea von Hohenzollern
 () Dorotea de Dinamarca
Lucia von Hohenzollern
 () Dorotea de Dinamarca
Albrecht von Hohenzollern
 () Dorotea de Dinamarca
Friedrich Albrecht von Hohenzollern
 () Dorotea de Dinamarca
Albert Frederic
 () Anna Maria de Brunswick-Lüneburg
Katharina von Hohenzollern
 () Dorotea de Dinamarca
Elisabeth von Hohenzollern
 () Anna Maria de Brunswick-Lüneburg Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Modifica el valor a Wikidata  i Sofia Jagelló Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach
Barbara of Brandenburg-Ansbach-Kulmbach
Sophie of Brandenburg-Ansbach-Kulmbach
Anna of Brandenburg-Ansbach-Kulmbach
Margarete von Brandenburg-Ansbach
George
Gumpert of Brandenburg-Ansbach-Kulmbach
Joan de Brandeburg-Ansbach
Wilhelm of Brandenburg-Ansbach
Casimir de Brandenburg-Bayreuth
Jean-Albert de Brandebourg-Ansbach
Friedrich von Brandenburg-Ansbach Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Albert_of_Prussia,_Duke Find a Grave: 120370827 Modifica els identificadors a Wikidata

Frederic de Saxònia, gran mestre de l'orde teutònic, va morir el desembre de 1510 i Albert va ser elegit successor a principis de 1511 amb l'esperança que la seva relació amb el seu oncle Segimon el Vell, gran duc de Lituània i rei de Polònia, facilitaria la solució de les disputes sobre l'est de Prússia, que l'orde s'havia mantingut, amb sobirania polonesa, des de la Segona Pau de Torun de 1466. El nou Gran Mestre, conscient dels seus deures envers l'imperi i el papat, es va negar a sotmetre's a la corona de Polònia. Com la guerra per l'existència de l’ordre semblava inevitable, Albert va fer esforços intensos per aconseguir aliats i va continuar negociacions prolongades amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic. La mala sensació, influïda pels estralls de membres de l'Orde a Polònia, va culminar amb una guerra que va començar el desembre de 1519 i va devastar Prússia. Albert va rebre una treva de quatre anys a principis de 1521.[2]

La disputa va continuar amb l'emperador Carles V i a altres prínceps, però com que no es va arribar a cap acord, Albert va continuar els seus esforços per obtenir ajuda de cara a la renovació de la guerra. Amb aquest propòsit va visitar la Dieta de Nuremberg el 1522, on va conèixer el reformador Andreas Osiander. El 10 d'abril de 1525, després de signar el Tractat de Cracòvia, que va posar fi oficialment a la guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic,[3] pel què Albert va renunciar al seu càrrec de Gran Mestre de l'Orde Teutònic i va rebre el títol de Duc de Prússia del rei Segimon el Vell de Polònia. Albert es va convertir en luterà i va secularitzar els territoris prussians de l'Orde a l'est de la desembocadura del Vístula,[4] que van passar a mans d'una branca de la família Hohenzollern, que ja governava el Marcgraviat de Brandenburg, des del segle XV, i amb la seva renúncia a l'Orde, Albert ara es podia casar i produir hereus legítims. Va ser el primer polític europeu que establí el luteranisme com a religió d'estat i va contribuir molt a la dispersió de les idees del protestantisme.[5] Va crear el 1544 la Universitat de Königsberg.

Referències

modifica
  1. «Albert I de Prússia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Chisholm, Hugh. «Albert». A: Encyclopædia Britannica. (en anglès). vol.1. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 497. 
  3. Freely, John. [0857734903 Celestial Revolutionary: Copernicus, the Man and His Universe] (en anglès), 2014, p. 6. 
  4. Koch, H. W.. A History of Prussia (en anglès). Addison-Wesley Longman Ltd, 1978, p. 33. ISBN 0880291583. 
  5. «Albert, Duke of Prussia». A: Encyclopædia Britannica (en anglès), 1998, 2011.