Alberto Calderón
Alberto Calderón (Mendoza, 14 de setembre de 1920 - Chicago, 16 d'abril de 1998) va ser un matemàtic argentí.
Vida i obra modifica
Fill d'un cirurgià que tenia certa passió per la música i l'aritmètica, va ser escolaritzat a l'escola dels Germans Maristes de Mendoza,[1] fins que el seu pare va decidir enviar-lo a un internat a Suïssa, quan tenia dotze anys, per a que es preparés per ingressar al ETH Zürich que era considerada la millor escola d'enginyeria del món.[2] De totes formes el 1934 va retornar a Mendoza on va acabar els estudis secundaris i el 1938 va ingressar a la universitat de Buenos Aires per estudiar enginyeria, tot i que durant els estudis es va decantar per les matemàtiques. El 1947 es va graduar com enginyer i va començar a treballar a la petrolera estatal YPF fins que el 1948 va assistir a un seminari del matemàtic d'origen polonès Antoni Zygmund que havia estat invitat a Buenos Aires pel seu professor Alberto González Domínguez.[3] Zygmund el va recolzar per obtenir una beca Rockefeller i es va traslladar a fer el doctorat a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar el 1950 amb una tesi dirigida per Zygmund.[4]
Calderón va fer tota la seva carrera acadèmica als Estats Units: a la universitat Estatal d'Ohio (1950-1953), a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1953-1955), a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (1955-1959) i a la universitat de Chicago (1959-1985, amb una breu interrupció al MIT el 1972-75).[5] Durant tota la seva vida va mantenir una estreta col·laboració amb Zygmund, revolucionant l'anàlisi matemàtica amb la seva teoria dels integrals singulars, avui coneguda com teoria de Calderon-Zygmund.[6][7] Aquesta teoria va ser immediatament d'aplicació a nombrosos camps com, per exemple, l'anàlisi de l'operador laplacià. l'anàlisi harmònica, als operadors pseudo-diferencials usats en geometria, a la resolució d'equacions derivades parcials, etc.[8]
El 1985 es va retirar prematurament de la universitat de Chicago per la greu malaltia de la seva primera esposa, que va morir a Buenos Aires.[1] Però el 1989 va retornar com professor emèrit a la universitat de Chicago, ciutat en què va morir el 1998.[9]
Calderón va publicar més de vuitanta articles científics.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bellow, 2014, p. 8.
- ↑ Chang, 2011, p. 461.
- ↑ Christ et al., 1998, p. 1148.
- ↑ García-Cueva Abengoza, 1998, p. 215.
- ↑ Chang, 2011, p. 462.
- ↑ Stein, 1998, p. 1130-1140.
- ↑ Christ, Kenig i Sadosky, 2008, p. xvi.
- ↑ Fefferman, 1998, p. 134.
- ↑ García-Cueva Abengoza, 1998, p. 214.
- ↑ Segovia Fernández, 1999, p. 133-138.
Bibliografia modifica
- Bellow, Alexandra. «The Calderon Brothers, a Happy Mathematical Relation». A: Constantine Georgakis, Alexander M. Stokolos, Wilfredo Urbina (eds.). Special Functions, Partial Differential Equations, and Harmonic Analysis (en anglès). Springer, 2014, p. 7-12. ISBN 978-0-319-10544-4.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Christ, Michael; Kenig, Carlos E.; Sadosky, Cora; Weiss, Guido «Alberto Pedro Calderón (1920–1998)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 45, Num. 9, 1998, pàg. 1148-1153. ISSN: 0002-9920.
- Christ, Michael; Kenig, Carlos E.; Sadosky, Cora. «Alberto P. Calderón the mathematician, his life and works». A: Alexandra Bellow, Carlos E. Kenig, Paul Malliavin (eds.). Selected Papers of Alberto P. Calderon with Commentary (en anglès). American Mathematical Society, 2008, p. xv-xx. ISBN 978-0-8218-4297-3.
- de Guzmán, Miguel «Alberto P. Calderón (1920–1998): Algunos recuerdos de Chicago» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemàtica Española, Vol. 1, Num. 2, 1998, pàg. 210-214. ISSN: 1138-8927.
- Fefferman, Robert A. «Alberto P. Calderón (1920–98)» (en anglès). Nature, Vol. 394, Num. 6689, 1998, pàg. 134. ISSN: 0028-0836.
- García-Cueva Abengoza, José «Alberto P. Calderón (1920–1998): Algunos recuerdos de Chicago» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemàtica Española, Vol. 1, Num. 2, 1998, pàg. 214-217. ISSN: 1138-8927.
- Segovia Fernández, Carlos «Alberto Pedro Calderón» (en castellà). Revista de la Unión Matemática Argentina, Vol. 41, Num. 3, 1999, pàg. 129-140. ISSN: 0041-6932.
- Stein, Elias M. «Singular Integrals: The Roles of Calderón and Zygmund» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 45, Num. 9, 1998, pàg. 1130-1140. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs modifica
| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alberto Calderón» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sadosky, Cora. «Calderón, Alberto Pedro». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 gener 2023]. (anglès)
- Keene, Ann T. «Calderón, Alberto P.». American National Biography, 2002. [Consulta: 7 gener 2023]. (anglès)
- «Alberto Pedro Calderón». Celebratio Mathematica. [Consulta: 5 gener 2023]. (anglès)
- «Alberto Pedro Calderón». Fundación Konex. [Consulta: 5 gener 2023]. (castellà)
- «Alberto Pedro Calderón». Academia Nacional de Ciencias. [Consulta: 5 gener 2023]. (castellà)
- «Alberto P. Calderón». National Academy of Sciences. [Consulta: 7 gener 2023]. (anglès)