Alberto Williams

compositor argentí

Alberto Williams (Buenos Aires, 23 de novembre de 186217 de juny de 1952) va ser un compositor, pianista, docent i director d'orquestra. És considerat una de les figures més importants de la música argentina,[1][2] destacant-se sobretot el seu treball musicològic, del que en foren seguidors entre altres compositors Segundo Gennero, Marisa Regules i els germans Carlos López Buchardo i Próspero López Buchardo, i la fundació d'un Conservatori de música, on tingué alumnes avantatjats com Virgilio Panisse o José Torre Bertucci. Les seves peces musicals resten molt influenciades pel folklore argentí.

Infotaula de personaAlberto Williams
Alberto Williams 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Nacional de Buenos Aires
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, director d'orquestra, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorges Mathias Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAmancio Williams Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1259302 Musicbrainz: d3bedbbf-14ce-49f7-9e41-a1e76a292230 Discogs: 2843185 IMSLP: Category:Williams,_Alberto Allmusic: mn0002179333 Find a Grave: 29465566 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Als vuit anys començà tocar el piano i a compondre per intuïció, fent després els estudis professionals amb professors particulars. El 1882, pensionat pel Govern, es traslladà a París, i en el Conservatori d'aquesta capital tingué per mestres a B. Godard, E. Guiraud i C. Franck. De retorn a la seva pàtria el 1889, donà diversos concerts de piano, fundà i dirigí els concerts simfònics de l'Ateneu i el Conservatori de Música de Buenos Aires, dels quals el 1930 encara n'era director. El 1900 interpretà a Berlín un concert amb nomes obres seves, acompanyat de l'Orquestra Filharmònica i la soprano Tilly Koenen.

Durant uns anys fou president de la Comissió nacional de Belles Arts i director de la Secció de música de la mateixa. Les seves, obres molt nombroses, presenten tres estils distints. Les que va compondre durant la seva estada a París, i fins al 1892 rebel·len la influència clàssica francesa i alemanya. Després d'aquella data, en ocasió d'una visita que va fer a la companyia del sud de la província de Buenos Aires, va escoltar unes cançons gautxes i va concebre la idea de crear una música genuïnament argentina, inspirant-se en els cants i danses populars de la seva terra, iniciant així aquest període amb l'obra per a piano El rancho abandonado.

El tercer període l'inicià el 1910 amb la balada La bruja de las montañas (1910), en la que introduí el leitmotif, a la vegada que intensificava la tendència nacionalista i enriquint la composició amb l'exemple cada vegada més pronunciat de la tècnica moderna, a base d'harmonies juxtaposades, escales tonals i escales pentafones d'origen incaic, el que li permetia efectes molt interessants. Algunes de les seves composicions són conegudes a Espanya per haver estat incloses en els programes dels festivals simfònics iberoamericans celebrats amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

De la seva copiosa producció, cal mencionar:

  • les seves obres simfòniques que comprenent tres simfonies;
  • dues obertures de concert;
  • cinc suites;
  • els pomes simfònics Aires de las Pampas i el Poema de la campanas;
  • la Marxa de l Centenari a la memòria de B. Mitre;
  • 10 cors a capella per a veus d'home;
  • 10 cançons incaiques;
  • 20 cançons de les muntanyes;
  • 4 cants patriòtics;
  • 20 cants escolars, per a una veu, amb acompanyament de piano;
  • nombroses obres per a piano, més de 200, entre les que mereixen especial menció la col·lecció titulada Aires de la Pampa; En la sierra;
  • 50 miniatures;
  • Poema antàrtico, etc...
  • Trio per a piano, violí i violoncel;
  • Sonata per a flauta, violí i piano;
  • Sonata per a violoncel i piano.

També és autor de nombroses obres didàctiques i de molts escrits de critica i estètica musical, i es va distingir coma poeta, sent seus els versos que serveixen de text a les seves cançons, que es van publicar a part amb el títol de Versos lirícos (4 edicions) a les primeres dècades del segle xx.

Va promocionar i protegir al malaguanyat músic porteny Rodolfo Zanni (1901-1927).

ReferènciesModifica

  1. La esencia de la historia de la música: És el degà dels músics argentins (pàg. 111).
  2. Ciudad de Angeles: Historia del cementerio de la Recoleta: Junt a Julián Aguirre van rescatar els orígens musicals nacionals, per això l'anomenaren "Patriarca de la música" (pàg. 1853).

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa, vol. 70, pàg. 284. (ISBN-84-239-4570-7)
  • Diversos autors. Ciudad de Angeles: Historia del cementerio de la Recoleta. OLMO Ediciones, 2001. ISBN 987-43-3536-X.
  • CARDELLICCHIO, Antonio. La esencia de la historia de la música. Buenos Aires, 1999. ISBN 950-43-4626-X (de l'edició de 1992).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Williams